La Fiscalia s'oposa a amnistiar Laura Borràs, però avala indultar-la

MadridLa Fiscalia s'oposa a aplicar la llei d'amnistia a l'expresidenta de Junts Laura Borràs. Així ho ha manifestat a preguntes dels periodistes la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, després de la vista sobre el recurs de cassació que la defensa de Borràs va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va condemnar a quatre anys i mig de presó. Tal com va avançar l'ARA, l'advocat Gonzalo Boye va sol·licitar l'oblit judicial també per a l'expresidenta del Parlament pel cas de prevaricació i falsedat documental relacionada amb la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i s'ha ratificat aquest dimarts davant el tribunal, tot i que s'ha mostrat conscient de quin és el "criteri" de la sala. El Suprem va portar la norma al Tribunal Constitucional, de manera que aquesta és una via complicada ara per ara.

La defensa de Laura Borràs demana l'amnistia al Tribunal Suprem

El que pot reduir la condemna a Borràs és l'indult parcial que el mateix TSJC ja va plantejar en la seva sentència perquè no hagués d'entrar efectivament a presó. "La petició d’indult és pertinent perquè entenem que la pena és excessiva", ha considerat Sánchez Conde durant la seva intervenció, en la qual no ha fet referència a l'amnistia. Tanmateix, el ministeri públic ha confirmat el seu rebuig al recurs de cassació de Borràs, mitjançant el qual pretén que el Suprem rebaixi la condemna en la línia del que marcava el vot particular d'una de les integrants del TSJC que va jutjar la causa. Aquesta magistrada apostava per un màxim de 21 mesos de condemna.

"El vot particular de la magistrada dissident està molt ben desenvolupat sobre el perquè no es dona el delicte de falsedat documental", ha subratllat Boye en la seva intervenció. La seva línia argumental és que la falsedat era un instrument i un mitjà per cometre la prevaricació, de manera que no podia imposar-se una condemna separada de dos delictes individuals que portessin a una tan elevada pena de presó. "La suma de les penes excedeix el que és raonable i just. És excessiva", ha destacat l'advocat, recordant que això és el que el tribunal va anotar ja en la sentència per obrir-se a un indult parcial. Boye s'ha agafat com un ferro roent a aquesta escletxa, tot i que públicament Borràs ha rebutjat que se li apliqui un indult.

Els pròxims passos

En els pròxims dies el Suprem haurà de resoldre sobre el recurs de cassació plantejat per Boye: s'haurà de mullar si ratifica la sentència, la rebaixa o absol Borràs. Si no hi ha absolució, el TSJC haurà d'iniciar els tràmits per a l'indult parcial, que en última instància l'ha de concedir el govern espanyol. El més probable és que, encara que hipotèticament el Suprem confirmés una pena de quatre anys i mig de presó, Borràs no hi hauria d'ingressar immediatament tenint en compte la via oberta de l'indult.