García Ortiz sobreviu a les peticions de dimissió dels fiscals conservadors

MadridL'endemà que el Tribunal Suprem imputés el fiscal general de l'Estat pel cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Álvaro García Ortiz ha constatat la divisió que existeix a la cúpula fiscal amb relació a la seva continuïtat en el càrrec. Això sí, de les reunions que ha mantingut amb la Junta de Fiscals de Sala i el Consell Fiscal no n'ha sortit amb un clam generalitzat a favor de la seva dimissió. Tenint en compte l'excepcionalitat de la situació —és la primera vegada que el màxim responsable del ministeri públic està imputat—, García Ortiz sobreviu.

El fiscal general volia donar explicacions a la cúpula fiscal sobre la seva decisió de no dimitir, malgrat l'ofensiva del PP i les associacions conservadores. "Com defensarà la legalitat qui està imputat presumptament per saltar-se-la?", es preguntava aquest mateix dijous el líder conservador, Alberto Núñez Feijóo, des de Brussel·les. En una reunió celebrada aquest dijous al matí, 8 dels 31 assistents a la Junta de Fiscals de Sala li han demanat la dimissió, segons la versió oficial, tot i que els crítics eleven la xifra a 11 i afegeixen dues persones més que han mostrat la seva "preocupació" de manera més "suau".

Entre els més durs destaquen els quatre fiscals que van participar al judici del Procés i amb qui manté un enfrontament obert. Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno han mantingut la seva oposició total al fiscal general, i s'hi han afegit quatre més. Es tracta dels fiscals del Suprem Antonio Narváez i José Miguel de la Rosa, un dels fiscals en cap de la sala penal del Suprem, José Javier Huet, i la fiscal de sala de criminalitat informàtica Elvira Tejada. El sector crític apunta, però, que tres membres més també han reclamat la dimissió. Com que només una vintena de membres han pres la paraula, els crítics sostenen que García Ortiz no ha aconseguit una majoria de suports. En sentit contrari, també es pot defensar que si no s'han mullat, no es pot saber si reclamen la seva dimissió.

A la tarda ha sigut el torn del Consell Fiscal, format per 12 integrants, i on tenia les de perdre. Les conservadores Associació de Fiscals (AF) i Associació Professional Independent de Fiscals (APIF) tenien una majoria de 7 a 4 vocals sobre el sector progressista, vinculat a la Unió Progressista de Fiscals (UPF), de la qual forma part García Ortiz, i aquest és el reflex del que n'ha resultat. L'AF argumenta que és una "anomalia" i es "posa en entredit la credibilitat" de la institució el fet que subordinats del fiscal general hagin d'actuar sota jerarquia i amb unitat d'acció d'algú que es troba investigat en una causa judicial.

Tal com va fer aquest dimecres a la nit en una entrevista a TVE, el fiscal general ha assegurat que no va filtrar els correus que investiga el Suprem, sinó que només assumeix la responsabilitat de la nota de premsa que va publicar la Fiscalia. L'alt tribunal, però, no veu revelació de secrets en aquest comunicat que va difondre el ministeri públic el 14 de març perquè la informació que contenia ja circulava en diversos mitjans de comunicació. "Sé el que vaig fer; per tant, tinc molt clar que el resultat de la investigació només pot ser un. Cap on vagi la recopilació de proves li correspon al Suprem, però jo no vaig filtrar cap correu", es defensava García Ortiz.

La Fiscalia s'oposa a la querella del PP contra el PSOE

La tensió va in crescendo a la capital espanyola per la disputa que PSOE i PP protagonitzen als tribunals i, ,entrestant, el ministeri públic s'ha de seguir mullant en qüestions espinoses. La Fiscalia Anticorrupció s'ha oposat a la querella que el PP va presentar contra el PSOE per presumpte finançament irregular a l'Audiència Nacional. L'intent de la direcció de la formació conservadora d'estirar al màxim les sospites de corrupció que envolten l'entorn de Pedro Sánchez pot acabar sent un tret al peu: la querella que Génova va presentar contra el seu rival polític, fonamentada en una notícia del mitjà digital The Objective que es basava en el testimoni anònim d'un suposat empresari que deia haver entregat bosses amb 90.000 euros a la seu de Ferraz, va pel pedregar. De moment, la Fiscalia en proposa la inadmissió. L'ARA ja va avançar que Anticorrupció donava poques possibilitats de prosperar a aquesta denúncia, especialment perquè no hi havia proves que conduïssin a indicis de delicte. No obstant, haurà de ser el jutge Santiago Pedraz qui ho decideixi.

Algun dirigent del PP ja assumia dimecres aquest escenari. Es justificaven dient que no tenien altra opció que presentar-la i que ja havia tingut utilitat. Ha anat més enllà el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, des de Brussel·les. "L'important d'una denúncia no és com comença, sinó com acaba", ha avisat, i ha augurat que apareixeran noves informacions que sí que donaran més indicis. "Hi ha investigacions que inicialment s'arxiven perquè el fiscal considera que no hi ha informació suficient, però posteriorment s'activen quan vostès [en referència als periodistes] o altres actors acrediten que la informació inicial s'ha complementat i prossegueixen les actuacions judicials", ha afegit. ¿Té el PP alguna dada que esquitxi el PSOE i que encara no ha incorporat? De moment, no ho aclareixen.

Més enllà de les qüestions vinculades a la corrupció, l'enfrontament institucional a l'Estat té la branca de l'amnistia: García Ortiz firma l'escrit que aquest dijous s'ha presentat contra la impugnació que el Suprem va plantejar al Tribunal Constitucional sobre l'amnistia a un activista. El ministeri públic considera que s'hauria de rebutjar per motius formals, si bé de manera subsidiària demana la desestimació analitzant-ne el contingut. Si el Suprem l'acaba estudiant, la resolució que prengui "contribuirà de forma netament positiva a reduir la innegable conflictivitat política, social i també jurídica que acompanya la llei qüestionada", diu en el seu escrit.