La Fiscalia donarà l’opció de sedició o desobediència per a Trapero

Es reprèn el judici contra l’antiga cúpula dels Mossos d’Esquadra amb les conclusions del ministeri públic

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, durant la seva declaració a l’Audiència.
Ernesto Ekaizer
07/06/2020
3 min

MadridEls fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira donaran a conèixer avui, en la represa del judici oral de l’excúpula dels Mossos d’Esquadra, les seves conclusions definitives sobre la conducta de Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i César Puig durant els esdeveniments dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017. Com ja vam informar quan es va suspendre el judici per la pandèmia, els fiscals han canviat la seva qualificació provisional. Però el canvi no es limita al que ja s’esperava, és a dir, a substituir el delicte de rebel·lió pel de sedició, sinó que ofereix una qualificació alternativa: el delicte de desobediència.

Finalitzada la sessió documental i testifical del judici, la d’avui havia d’haver tingut lloc el 13 de març a través de videoconferència, però la declaració de l’estat d’alarma la va suspendre. La compareixença telemàtica es farà entre l’Audiència Nacional a Madrid i l’Audiència Provincial de Barcelona, on seran presents els acusats i lletrats. Després del torn dels fiscals, el judici s’ajornarà fins als pròxims 15, 16 i 17 de juny, dates en què les defenses exposaran les seves conclusions i els acusats exerciran el torn d’última paraula del judici.

La setmana anterior a la suspensió del judici, el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso, va informar, segons fonts consultades per l’ARA, a la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, que la valoració de la prova al llarg de gairebé dos mesos de judici aconsellava introduir en les conclusions definitives la qualificació de sedició -a partir de la sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre del 2019- i una alternativa: la desobediència de l’article 410 del Codi Penal, amb pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic de sis mesos a dos anys de durada.

La introducció d’una alternativa suposa un gir copernicà, segons fonts judicials, també respecte a la metodologia seguida en la causa del Tribunal Suprem. Els quatre fiscals -Jaume Moreno, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza- van rebutjar la possibilitat de qualificar per sedició alternativament a la rebel·lió. Aquesta possibilitat va ser estudiada, però es va descartar amb dos arguments: reflectiria una posició feble de partida i obria el ventall perquè el tribunal optés per penes més baixes. Finalment, l’Advocacia General de l’Estat es va sortir amb la seva i va acusar per sedició, una idea plantejada des del ministeri de Justícia per la seva titular, que llavors era també la mateixa Dolores Delgado. Aquesta opció ara reflecteix més aviat la rendició de la Fiscalia de l’Audiència Nacional davant l’evidència que el judici oral li ha sortit malament. Per tant, si la sedició no aconsegueix convèncer el tribunal, la Fiscalia, de no oferir opció, podria trobar-se amb una possible absolució.

Problema: el salt en el relat dels fets provats des de la qualificació d’un aixecament tumultuari (sedició) a una desobediència. La prova desenvolupada en el judici ha acreditat que ni Trapero ni els altres acusats van tenir el que en dret penal s’anomena domini del fet. En aquest cas, per participar en la sedició que ja ha sentenciat el Tribunal Suprem.

La teoria del domini del fet

Aquesta teoria sosté que aquest domini no el té només l’autor, sinó que el pot tenir qualsevol altre intervinent. Ara bé, la doctrina del Suprem exigeix per provar la coautoria (en aquest cas de delicte de sedició) no només que hi hagi autors immediats (per exemple, els ja condemnats) i autors mediats, sinó també el “mutu acord” de tots els partícips i “l’aportació d’un acte propi de cada un dels acusats” o bé el “mutu acord” de tots els partícips per dur a terme el “propòsit consensuat”.

La prova per acreditar aquest mutu acord per dur a terme el “propòsit consensuat” ha brillat per la seva absència durant el judici oral a l’Audiència Nacional. D’aquí que es posi sobre la taula la desobediència, tenint en compte que van existir un requeriment del Tribunal Constitucional als principals acusats quan va suspendre la llei del referèndum, ordres del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i una interlocutòria de la jutge Mercedes Armas del 27 de setembre del 2017 que ordenava impedir el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Amb tot, el delicte de desobediència previst en l’article 410 del Codi Penal castiga “les autoritats o els funcionaris públics que es neguin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials”. Per tant, hauria de ser una negativa “oberta”. Tanmateix, en la sentència del Tribunal Suprem de les desobediències del president del Parlament basc, José María Atutxa, del 21 de gener del 2008, en la qual va ser ponent el magistrat Manuel Marchena, actual president de la sala segona de l’alt tribunal, ja no s’exigia que la negativa fos oberta. Es podria tractar simplement d’aparentar el compliment del requeriment del poder judicial, sense fer-ho realment.

stats