El gir de 180 graus a l'Audiència Nacional: quan la justícia criticava que es qüestionés la seva imparcialitat

Barcelona"¿Pot haver-hi imparcialitat, serenitat, si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya? ¿Vostès pensen que pot haver-hi aquesta serenitat, que pot haver-hi aquesta imparcialitat?" La Fiscalia de l'Audiència Nacional (AN) ha insinuat aquest dimarts que els tribunals catalans serien parcials si la causa de l'1-O contra l'excúpula d'Interior i els Mossos fos traslladada a Catalunya. Posteriorment, i davant la polèmica que han generat aquestes declaracions, ha emès una nota en què rectificava: "En cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya".

Les insinuacions fetes en primer terme, en tot cas, evidencien que es fa servir diferent vara de mesurar: en reiterades ocasions, la Fiscalia, però també el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), han rebutjat i criticat els arguments dels presos polítics quan han intentat recusar, per parcials, els magistrats encarregats de jutjar el Procés. En repassem alguns casos.

Fiscalia: "Les acusacions de parcialitat són especulacions gratuïtes"

El juliol de l'any passat la Fiscalia del Tribunal Suprem es va oposar a tramitar la recusació dels magistrats Manuel Marchena, José Ramón Soriano, Luciano Varela i Andrés Martínez Arrieta, plantejada per la defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. En el seu escrit, el ministeri públic argumentava que "les sospites de parcialitat parteixen d’una premissa absolutament inassumible i objectivament innòcua i, per tant, no estan ni legítimament ni objectivament justificades", i encara afegia: "La causa de recusació es fonamenta únicament en apreciacions o impressions subjectives i personals dels acusats sense cap suport probatori".

Els motius van ser semblants a finals de novembre després que diversos presos demanessin de nou la recusació de Marchena –president de la sala que jutjarà l'1-O– quan van fer-se públics els polèmics missatges de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó. En aquells missatges, el popular es vantava de controlar la sala segona del Suprem "per la porta del darrere" amb l'acord per nomenar Marchena president del CGPJ i del Suprem. Un cop Marchena va rebutjar el càrrec per la polèmica, els presos van intentar recusar-lo al·legant que els fets demostraven la seva proximitat a les tesis del PP. Per al ministeri públic, l'escrit presentat pels presos era "extremament escàs en arguments" i es basava en "especulacions pures i gratuïtes" fruit dels missatges de mòbil de Cosidó.

Marchena: "La prevenció per manca d'imparcialitat no se sosté"

En l'escrit d'al·legacions contra la seva recusació al novembre, el magistrat Manuel Marchena assegurava que no té cap "interès, directe ni indirecte", en la causa del Procés. El jutge insistia que les afirmacions sobre les quals se sustentava la recusació procedien "d'una tercera persona" i defensava que la participació dels partits en l'elecció de la cúpula judicial és habitual en molts altres països europeus. "La idea que qualsevol forma de participació del poder polític en la designació de l'òrgan de govern del poder judicial justifica la prevenció ciutadana per manca d'imparcialitat dels seus jutges no se sosté", afirmava. Amb tot, sentenciava que la tesi dels presos "no pot conduir a la desqualificació, per la seva manca d'imparcialitat, del president i dels magistrats que componen la sala segona del Tribunal Suprem".

Tribunal Suprem: "Busquen entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola"

A finals de setembre del 2018, el Tribunal Suprem va difondre les raons per les quals el 5 de setembre va rebutjar per unanimitat la recusació del tribunal que jutjarà els líders independentistes, tal com demanaven els presos polítics i exiliats. En la interlocutòria, dictada per la denominada sala 61 de l'alt tribunal, els magistrats qualificaven els arguments de "superficials i escassos" i afegien: "Només busquen entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola".

Les consideracions dels presos, va afirmar el Suprem, eren "purament genèriques" i en cap moment es referien a "trets i comportaments concrets dels magistrats recusats". Amb tot, concloïa que l'objectiu de les peticions de recusació no era cap altre que "transmetre una imatge global del Tribunal Suprem" i donar a entendre que "no és el fòrum idoni perquè se celebri i es decideixi un procés penal com aquest amb les degudes garanties".

Audiència: "Volen soscavar les institucions sense elements objectius"

El novembre del 2017, l'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i president de la sala penal de l'Audiència Nacional. En una entrevista a Antena 3 defensava la "imparcialitat" de la jutge Carmen Lamela –instructora de la causa del Procés a l'Audiència Nacional– i criticava la "deslleialtat" dels independentistes que volen "soscavar" i posar "en dubte" les institucions espanyoles "sense elements objectius i concrets". Entre els seus arguments per reivindicar la independència judicial, Grande-Marlaska va al·legar que els magistrats encarregats de jutjar els fets de l'1-O "són els mateixos que han entrat en seus de partits polítics al govern d'Espanya, a la Comunitat de Madrid, a Catalunya, a Andalusia..."

Dissabte passat, ja com a ministre de l'Interior, Grande-Marlaska va defensar a La Sexta els magistrats del Suprem que jutjaran l'1-O amb arguments molt contundents contra les acusacions de l'independentisme: "Qui dubta de la professionalitat o de la independència i imparcialitat d'aquests magistrats té un problema. El conjunt de magistrats del Suprem són jutges professionals, que porten més de 30 anys en exercici", va afirmar. Al seu parer, "fer crítiques" als magistrats de l'alt tribunal és "generar desconfiança cap a les institucions" i genera "sospites que no obeeixen a la realitat".

CGPJ: "Els jutges no actuen sota el criteri dels partits polítics"

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, defensava l'abril del 2017 en una entrevista a la Cope la imparcialitat del poder judicial en relació al Procés assegurant que els jutges "no actuen sota el criteri dels partits polítics". En aquesta ocasió, però, Lesmes va admetre que la percepció és que la justícia està polititzada.