La Fiscalia vol tornar a processar tres alts càrrecs del Govern Puigdemont per l’organització de l’1-O

El retorn de l'exconsellera Meritxell Serret a l'Estat ha marcat l'inici del dia, però no ha sigut l'única novetat entorn de les causes judicials encara obertes contra l'organització de l'1-O. La Fiscalia ha recorregut davant l'Audiència de Barcelona el processament per part del jutjat 13 de diversos alts càrrecs del Govern i ha sol·licitat que es processi tres persones més, ja investigades, i s’ampliïn els delictes contra una dotzena de la trentena d'encausats. A més, segons han avançat El Periódico i El Mundo i com han confirmat fonts jurídiques a l’ACN, les fiscals del cas demanen que es facin noves diligències d’investigació, com l’aportació d’actes aixecades pels Mossos d’Esquadra en diversos col·legis electorals el dia de la votació i la transcripció de converses telefòniques interceptades i de la declaració de testimonis i processats al jutjat instructor, entre altres.

En concret, la Fiscalia vol que es torni a processar per desobediència la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Maria Àngels Barberà, per no haver obert cap investigació quan va saber que el Govern podia estar utilitzant indegudament dades censals per organitzar el referèndum, i més tenint en compte que havia estat advertida pel Tribunal Constitucional. També demana el processament per prevaricació, malversació i desobediència d’Ignasi Genovès, director general de Mitjans de Comunicació, per haver tramitat el contracte de l’anunci per promoure el registre de catalans a l’estranger i la inserció d’aquesta publicitat en mitjans de comunicació. Per acabar, també vol processar Teresa Prohias, directora de Serveis de la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, per la seva participació en el disseny d’aquesta campanya publicitària. Tots tres havien quedat fora de la causa un cop finalitzada la instrucció del cas.

Les fiscals Teresa Duerto i Isabel Nevot també volen que s'inclogui el delicte de desobediència per a altres alts càrrecs processats, com l’exdelegat del Govern a la Unió Europea Amadeu Altafaj i els directors de les empreses T-Systems i Unipost, que haurien col·laborat en l’organització del referèndum. A Francesc Sutrias, que era director de Patrimoni de la Generalitat; Albert Royo, exresponsable del Diplocat, i Antoni Molons, exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana, els atribueixen també un delicte de prevaricació, a banda dels de desobediència, malversació i falsedat documental. A l’ex secretari general de Treball Josep Ginesta i a un responsable tecnològic d’aquesta conselleria els demana ser processats per descobriment i revelació de secrets, per la campanya de captació de voluntaris.

La macrocausa del 13

El jutjat d'instrucció número 13 ja fa més de tres anys que investiga aquesta macrocausa contra l'organització de l'1-O. El cas es va obrir arran de les declaracions del jutge Santiago Vidal, que en unes conferències va assegurar entre altres que el Govern havia tingut accés a les dades fiscals dels catalans i les utilitzaria per a l'1-O. La primera denúncia contra l'exsenador d'ERC la va presentar un advocat el 27 de gener del 2017 i la seva admissió a tràmit va desembocar en la creació de la macrocausa que ha acabat acumulant fins a 45 investigats. Tot i així, la jutge va considerar que no hi havia indicis de criminalitat en l'actuació de Vidal, ni tampoc del jurista Carles Viver i Pi-Sunyer, un altre dels primers investigats. 13 excàrrecs de l'executiu i empresaris més també van quedar exhonerats. Inicialment, el principal delicte era el de revelació de secrets, però finalment el processament se centra sobretot en els delictes de malversació i de desobediència i afecta una trentena d'encausats.