Els fiscals del Procés desafien Sánchez i s'apartaran si se'ls imposa l'amnistia

MadridDesafiament dels fiscals del Procés a Pedro Sánchez i al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, els fiscals que exerceixen l'acusació sobre el Procés, s'apartaran si García Ortiz els imposa l'amnistia. En un escrit adreçat al màxim responsable del ministeri públic al qual ha tingut accés l'ARA, els quatre fiscals del Tribunal Suprem avisen el següent: "Si manté finalment la decisió sobre l'aplicació de la llei als fets constitutius de malversació, serà necessari dictar un decret motivat que acordi l'avocació de la causa perquè sigui despatxada per la Vostra Excel·lència o per qui designi a tals efectes".

Els quatre fiscals que defensaven l'acusació pel delicte de rebel·lió, que s'oposaven als indults i que ara declaren la guerra a l'amnistia mantenen el pols amb Pedro Sánchez. I en conseqüència, al fiscal general, a qui consideren una extensió del govern del PSOE. En l'escrit adverteixen García Ortiz que si considera que "ha d'aplicar-se en tot cas la llei, prescindint de l'anàlisi del fet concret i dels arguments jurídics exposats, haurà d'ordenar-ho per escrit de manera motivada i fonamentada". "Estimem que la seva aplicació amb relació al delicte de malversació de fons és improcedent i contrari a les lleis perquè no s'ajusta als criteris més elementals de lògica jurídica i de legalitat penal exigibles en la interpretació i aplicació de la norma", justifiquen. En aquesta línia, avisen que apel·laran a l'article 27 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal si se'ls imposa un criteri, un tràmit que implica convocar una audiència de la Junta de Fiscals de Sala per emetre opinió, si bé l'última paraula l'acabaria tenint igualment García Ortiz.

Aquesta guerra interna a la Fiscalia era qüestió de temps, i s'havia d'obrir tan bon punt l'amnistia arribés al Butlletí Oficial de l'Estat. El mateix dia que la norma va veure la llum al Congrés els quatre fiscals es van reunir amb el seu superior jeràrquic i li van entregar un extens informe en què argumentaven per què la malversació no era amnistiable, per què no s'havien de retirar les ordres de detenció contra els exiliats i la conveniència, al seu criteri, de presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Era un text amb "moltes opinions", assenyalaven fonts fiscals. Aquest dilluns, amb l'entrada en vigor de l'amnistia, García Ortiz els va ordenar que redactessin un nou informe específic per respondre a les providències que van dictar el jutge instructor, Pablo Llarena, i la sala penal presidida per Manuel Marchena.

Sánchez confia en el TC

En els seus escrits, els fiscals rebutgen l'oblit judicial a la malversació, entre altres coses perquè la directiva europea reclama perseguir els fets que puguin causar perjudici en els interessos financers de la Unió Europea. Precisament, la llei d'amnistia exclou dels seus supòsits casos així, i aquests fiscals consideren que les despeses per al referèndum encaixen en aquesta clàusula. En la seva providència, Llarena també ho apuntava dilluns, quan reclamava a les parts que fessin una "particular referència" a aquest punt específic de la norma. Precisament, Sánchez s'ha referit a les primeres traves en l'aplicació de l'amnistia i ha fet saber a jutges i fiscals que la "voluntat del legislador, en la seva majoria, va ser superar els fets vinculats al Procés". En una entrevista a TVE aquest dimarts, s'ha mostrat "tranquil" perquè les discrepàncies que hi puguin haver "s'acabaran dirimint al Tribunal Constitucional", on hi ha una majoria progressista que espera que acabi avalant la norma.

Ayuso prepara el recurs

Per la seva banda, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso ha encarregat als serveis jurídics de la Comunitat de Madrid que preparin un recurs per portar al TC l'amnistia. El presentarà en els pròxims tres mesos, que és el termini que tenen per acudir-hi. Ho ha explicat en una roda de premsa aquest dimecres, dos dies després que entrés en vigor. Les comunitats autònomes del PP ja havien avançat que tenien intenció de fer aquest pas i fonts de la direcció estatal del partit afirmen que cada autonomia seguirà els seus temps. "No hi ha cap competició per presentar-los", sostenen. El PP com a partit també preveu acudir-hi, però no es fixa cap data i diu no tenir pressa.