Iago Negueruela: “Si formàssim part d’una trama, seríem els més curts del món”

Iago Negueruela (Santiago de Compostel·la, 1980) ha hagut de respondre pel cas Koldo, amb Francina Armengol a Madrid, i reconeix que la situació li ha passat factura “emocionalment”. Mentre acusa el PP d’orquestrar una cacera contra la secretària general del PSIB, arrambla contra la presidenta del Govern, Marga Prohens, a qui acusa de continuar fent d’oposició.

Fa setmanes que va esclatar el cas Koldo i encara no se sap qui va contactar amb el Govern de part del Ministeri de Transports per oferir el contracte ni amb qui es va contactar.

— No record quina persona s'hi va posar en contacte. El fet substancial no és quina persona, sinó que va ser el Ministeri i que, en una comanda que va abastar altres comunitats, hi havia la possibilitat d’incorporar mascaretes per a les Balears en un moment en què contractàvem a través de terceres empreses i intermediaris. Es tractava del govern d’Espanya i ens donava solvència. La informació es va passar a l’IBSalut, que va fer els contactes amb l’empresa, com ha quedat clar en els correus electrònics. Els tècnics varen dir que es podia dur a terme l’operació i es va prendre la decisió.

No han arribat tard les explicacions d’Armengol?

— És difícil ser més transparent i més ràpid. Vaig ser el portaveu del Govern, i la presidenta del Congrés representa una institució de l’Estat, no parla. Vaig donar explicacions des del primer minut i vàrem posar a disposició dels mitjans la informació quan la vàrem poder recopilar. Hem mostrat l’expedient fins al 6 de juliol i encara no hem vist un sol paper per part del Govern de Prohens, només telefonades de Javier Ureña [actual director gerent de l’IBSalut] a mitjans de comunicació dient que l’expedient de reclamació no ha caducat. Només coneixem el que va passar a partir del 6 de juliol pel sumari: converses gravades que fan al·lusions al PP, que diuen que nosaltres hem reclamat, que per culpa d’aquesta reclamació tenen un problema i que intentaran solucionar-lo amb el Govern actual. Això és el que diu el sumari, la Guàrdia Civil i el jutge de l’Audiència Nacional.

Però el fet que Armengol tardàs tants dies a fer declaracions, no ha jugat en contra de la situació del PSIB?

— La presidenta del Congrés representa una institució important de l’Estat, on juga el paper d’àrbitre. No és un ministre que pugui fer sessions informatives, anar a berenars o contestar a les xarxes. Es va decidir que les explicacions dels detalls les donaria l’exportaveu del Govern anterior, que era jo. I les hem donat pràcticament totes. Els aclariments que se li han demanat aquestes setmanes a Armengol són d’un detall en l’àmbit administratiu que una presidenta del Govern no coneix. Va fer declaracions, va respondre les preguntes que se li varen plantejar i es va donar als mitjans accés a l’expedient, cosa que amb el Govern actual no s’ha fet. Hi ha comissions en marxa i donarem explicacions on s’hagin de donar. El PP vol una cacera contra la presidenta del Congrés, que no té la capacitat de defensa que altres membres del govern espanyol, i aprofita per atacar la institució.

Aquest cas ha deixat en evidència la dependència que té el PSIB de la figura d’Armengol i la manca de relleu?

— És la nostra secretària general. Som un partit democràtic i no tenim dependència, sinó un sistema d’elecció. El PSIB té un lideratge clar, guanyat en primàries obertes a tota la ciutadania i consolidat als congressos que s’han fet.

Una vegada que la Guàrdia Civil va reclamar l’expedient de la compra a Soluciones de Gestión y Apoyo Empresas SL en 2022, es va equivocar el Govern per no dir res?

— L’IB Salut va reaccionar, perquè és un expedient seu. No és el conjunt del Govern qui coneixia la situació. D’altra banda, hi ha quatre anys per reclamar un expedient i es va començar a fer abans del tercer. El fet alarmant hauria estat que no ho haguessin reclamat. I, si s’agafa el sumari i es llegeixen les declaracions, és gràcies a la reclamació que es varen activar més escoltes i es va veure que hi havia més nerviosisme a la trama, que intentava veure què passava amb l’expedient a les Balears i va dir que volia contactar amb el Govern de Marga Prohens.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, no va informar al Consell de Govern que la Guàrdia Civil investigava?

— No en va informar. Jo no ho sabia, i la presidenta tampoc.

Però que la Guàrdia Civil reclami un expedient és important, com per informar la resta del Govern.

— O per fer la reclamació d’un expedient. Nosaltres no ho coneixíem.

No és estrany que no s’informàs?

— Jo dic que els consellers i la presidenta no ho sabíem.

Per què no s’inicia el procediment formal per reclamar part dels doblers per la via administrativa fins al 6 de juliol? Per evitar pressions del Ministeri?

— L’IB Salut sempre ha sostingut que no hi ha hagut cap mena de pressió. El març de 2023 es va comunicar a l’empresa que s’engegaria el procés, i poc més de tres mesos després es va reclamar. És un tema que fan els tècnics. Parlam de reclamacions d’expedients administratius com si fossin els directors generals qui les fan i no és així. El termini de prescripció era de quatre anys i es va començar abans d’entrar en el tercer. Quan va caducar el material, l’IB Salut el va guardar, quan el procediment normal hauria estat destruir-lo. Per això s’han pogut fer comprovacions. S’ha fet tot per poder reclamar. Si formàssim part d’una trama, seríem els més curts del món: verifiques, emmagatzemes el material, no el destrueixes i fas una reclamació. A més, responem a preguntes i mostram l’expedient i els correus.

Quin va ser el contacte al Ministeri de Transports durant la pandèmia?

— Vàrem estar en contacte amb múltiples administracions. Amb el Ministeri de Sanitat, a tots els nivells, i amb el Ministeri de Transports. No record els contactes concrets. Ha passat molt de temps i és impossible recordar totes les persones d’un govern amb les quals un parla en una situació com aquella.

Per què es va comunicar a l’empresa la conformitat amb la comanda i es va acreditar que el contracte s’havia executat “de manera correcta i satisfactòria” quan el que va arribar no era el que s’havia demanat?

— A l’empresa se li va signar un justificant de recepció del material i es va analitzar després. El que es va emetre va ser un document que va demanar l’empresa per poder concursar amb altres administracions. Es va revisar que la quantitat havia arribat i s’havia executat. És el procediment que es feia per part de l’administració i el que ens varen indicar els tècnics. Després es podia continuar reclamant i es va fer.

Per què es va demanar finançament de la compra amb fons europeus malgrat que hi havia un informe de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball que assenyalava que les mascaretes no complien amb els requisits?

— Es varen passar totes les quantitats a través del sistema de gestió econòmica directament a fons europeus. La Unió Europea va dir en pandèmia que els fons FEDER es podien reorientar per a sanitat, es varen agafar les partides econòmiques i es varen passar. Després hi ha un termini de revisió i es pot descertificar fins al 2025. Cal tenir en compte que l’empresa encara sosté que nosaltres vàrem comprar mascaretes KN95 i no FFP2, i que el material tenia els documents de certificació. Vàrem fer una reclamació a la qual l’empresa té dret a contestar i hi ha de termini fins al 2025 per descertificar la despesa de 2023 elegible per a fons FEDER. Es volien certificar tots els fons possibles perquè els recursos d’Europa s’hi aprofitassin. Si haguéssim sabut tot això, ni tan sols hauríem fet el contracte.

El PSIB es va abstenir en la votació de la comissió d’investigació de Vox i el PP perquè Prohens no compareixerà. No és una excusa, si de tota manera deis que voleu donar explicacions?

— Les condicions del PSIB varen ser: els mateixos nivells de compareixença i la mateixa documentació per a tothom. Per saber què investigam, hem exigit que tothom tingui la mateixa informació de l’expedient. El PP governa, la té tota i l’amaga. Que se’ns demani votar sense tota la informació és un exercici de cinisme. Per què no ens donen un informe de l’Advocacia sobre l’estat de l’expedient, malgrat que ho hem sol·licitat fa setmanes? Si hem dit que estam disposats a comparèixer tots, la condició que el PP també comparegui és legítima. Per què creuen que una part del sumari és vàlida i no la que els afecta a ells, la que diu que Miguel Tellado és una persona amb les quals es va cercar interlocució? Una altra cosa és que tinguin el resultat de la comissió d’investigació redactat i pactat amb Vox.

Fareu servir altres vies per accedir a la documentació del Govern actual?

— Hauran de comparèixer en el Congrés dels diputats, explicar-ho i donar-nos la documentació, perquè l’hem sol·licitada i tenim drets.

El cas Koldo, ha afeblit el paper del PSIB al Parlament? Prohens afirma que és ella qui ha de fer les preguntes a l’oposició.

— És un problema que té ella. Continua pensant a fer oposició a Armengol, encara que ja no hi és. Viurà sempre sota l’ombra d’Armengol. Per això intenta, a qualsevol acte, forçar el protocol i pressiona de mil i una maneres. I qui exerceix l’oposició i fa les preguntes som jo. Ella és qui m’ha de respondre.

Com us està afectant l’exposició pública en aquest cas? Sou el principal defensor del partit i d’Armengol, no us passarà factura política aquesta situació?

— Emocionalment és dur veure una cacera a una persona amb la qual has treballat vuit anys. Crec que la lleialtat és un principi bàsic i som tenaç a defensar allò que crec. Va amb el meu caràcter.