Consens al Parlament perquè Formentera tingui un senador propi
S'ha pres en consideració una proposició de llei per exigir-lo, però encara faltarà que les corts l'acceptin
PalmaL’illa canària el Hierro té 10.679 habitants i un representant al Senat. A Formentera en són 12.280, però no tenen senador propi -el comparteixen amb l’illa veïna, Eivissa- ni veu a la cambra alta. D’acord amb el que estableix la Constitució espanyola, la pitiüsa menor és l’única illa de l’Estat que no té assignat un senador propi.
Aquests dimecres, el Parlament ha debatut i aprovat la presa en consideració d’una proposició de llei que la cambra autonòmica vol elevar a les corts a fi de modificar la Constitució i que Formentera triï un senador propi.
El tercer apartat de l’article 69 de la Carta Magna diu que “a les províncies insulars, cada illa o agrupació d’illes, amb consell insular, constituirà una circumscripció a efecte de l’elecció de senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les illes o agrupacions d’illes següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, la Gomera, el Hierro, Lanzarote i la Palma”.
Els consells insulars ja estaven prevists a la Llei de bases de règim local del 1975, de manera que són previs al text constitucional del 1978. De fet, la Carta Magna parla d’una assignació de senadors a les illes “amb consell insular” i, fins l’any 2007, Formentera no tenia consell propi.
Amb la reforma de l’Estatut de l’any 2007 es crea el Consell de Formentera, en què passa a integrar-se l’Ajuntament de Formentera. D’aquesta manera es crea una institució que fa alhora de consell insular i d’ajuntament i exerceix les competències d’uns i altres organismes de manera superposada i a partir d’una personalitat jurídica única. Segons es recull en la proposició de llei que dimecres arribarà al ple del Parlament, “aquest canvi transcendental per a la història política de Formentera suposa a tots els efectes la fi de l’agrupació d’illes Eivissa-Formentera, existent des del règim preautonòmic”. És a dir, que la primera passa per trencar el guionet que uneix Eivissa i Formentera al text constitucional ja està feta, es va fer el 2007 amb la reforma de l’Estatut i la creació del Consell de Formentera.
Quan s’obri el meló...
Qui impulsa la modificació del text constitucional des de la cambra balear és la diputada de Gent per Formentera, Sílvia Tur, amb el suport del grup socialista i el consens de la resta dels grups. “La reforma que impulsam s’hauria d’haver fet d’ofici”, afirma Tur, que està convençuda que cal actualitzar la Carta Magna i afegeix que “en un país normal s’haurien produït aquests canvis sense que Formentera ho hagués de demanar”. La diputada diu que és “prudent” respecte de la reforma i creu que “s’ha de ser molt optimista per pensar que veurem resultats a curt termini”.
Segons explica, el nou govern espanyol de Pedro Sánchez té damunt la taula iniciatives presentades pel Congrés i vetades pel PP que ara haurà d’anar tramitant. “Som conscients que la qüestió de Formentera no passarà davant altres temes que afecten tot l’Estat”, lamenta Tur.
Per tant, l’esperança de Tur i del Consell de Formentera és que la iniciativa que ara s’impulsa des del Parlament balear serveixi per “posar el tema damunt la taula” i poder aprofitar per modificar l’article 69.3 del text “quan s’obri el meló de la reforma constitucional”.
Ara que el Parlament ha pres en consideració la proposta, serà necessari que s’obri un període d’esmenes i que després, si hi ha consens, es tramiti per lectura única i es pugui aprovar i remetre al Congrés i al Senat el setembre o l’octubre d’aquest mateix any. Com que hi ha hagut consens de tots els partits, el més probable és que el Parlament pugui aprovar definitivament la proposició de llei per lectura única el proper mes de setembre.
Tan bon punt la proposta del Parlament balear arribi a les corts espanyoles, aquestes la podrien començar a tramitar. Després, hauria de passar a tràmit i tirar-se endavant amb els vots d’una majoria qualificada. Hi ah un precedent de petició de reforma de la Constitució per part d’una comunitat autònoma: el 2015 es va admetre a tràmit a les corts una proposta asturiana per, entre altres coses, agilitzar els referèndums. El 2014, el parlament asturià, la Junta General, l’havia aprovada, però encara no s’ha debatut i està encallada.
Gent per Formentera, representants de Balears?
Si la reforma constitucional es tiràs endavant, Formentera elegiria un senador propi, separat del que tria l’illa veïna d’Eivissa. En aquest escenari, seria probable que el representant escollit fos de Gent per Formentera (GxF), el partit hegemònic a la pitiüsa menor: té majoria absoluta al Consell Insular i l’únic diputat del Parlament que s’elegeix per a la circumscripció de Formentera. Així doncs, es donaria la particularitat que GxF seria l’únic que tindria l’únic representant illenc d’ideologia insularista o sobiranista a les Corts i hauria aconseguit aquesta fita abans que MÉS o El Pi. La diputada de GxF Sílvia Tur creu que “és una llàstima que el sistema electoral no faciliti la representació de partits insularistes”, però afegeix que si obtinguessin el senador “defensarien els interessos de Formentera i, de retruc, també els de totes les Illes Balears”.
