ERC es reivindica davant les crítiques a la seva estratègia: "Ningú ens farà callar"

BarcelonaFent bons els pronòstics, la Diada d'aquest any no ha sigut fàcil per a ERC. L'absència del president Aragonès de la manifestació de l'ANC i el pols obert del partit amb l'entitat de Dolors Feliu havien generat controvèrsia, que s'ha acabat transformant en xiulades i retrets en alguns actes en què han participat els republicans. Les escridassades a l'Onze de Setembre no són noves des que el Procés s'ha estancat i la pandèmia s'ha esvaït, però sí que han pujat d'intensitat. Van començar divendres a la nit amb el discurs que el president va gravar des d'Empúries, van continuar dissabte a la mitjanit al Fossar de les Moreres i s'han manifestat de nou en l'ofrena floral a Rafael Casanova. Sigui com sigui, el partit d'Oriol Junqueras ha convertit el seu acte propi de la Diada –celebrat a Barcelona a la tarda– en un acte de reivindicació de la trajectòria del partit i de reafirmació de la seva estratègia. "Ningú ens farà callar i no tenim por de ningú", ha dit el president del partit.

El missatge aquest diumenge no ha arribat només en el fons, sinó també en la forma. El de Junqueras ha sigut un dels discursos més abrandats que se li recorden, fins al punt que se li ha acabat trencant la veu en algun moment. No ha volgut posar noms i cognoms als destinataris del seu avís, més enllà de dir que eren tant els que "vesteixen togues" com "els que amenacen des de l'anonimat". Tot i això, no és difícil endevinar que un part dels advertits són els sectors independentistes que han increpat Esquerra en els últims dies via xarxes o presencialment. Junqueras també ha buscat exhibir pedigrí independentista remuntant-se a la Transició i recordant que ERC va votar contra la Constitució i que va tenir més difícil que ningú ser legalitzada.

Fidel al repartiment de papers que han fet des que lideren la Generalitat, Aragonès ha optat per fer un paper més institucional durant tota la jornada i evitar l'enfrontament directe amb altres sectors de l'independentisme. Això sí, ha reivindicat la seva principal aposta política per reflotar el Procés, que és portar l'amnistia i el referèndum a les "taules de negociació". És a dir, a la taula de diàleg. Encara ha sigut més clara la secretària general, Marta Rovira, al dir que "forçosament s'ha de transitar pel camí del diàleg i la negociació". Com ja és habitual, també ha sigut l'encarregada de donar les males notícies: "Ningú ens va reconèixer el referèndum –l'1-O–, ningú. Ens podem enganyar tant com vulgueu, però després no guanyarem".

Al marge de l'abrandament major o menor dels discursos, la posició és clara i dona pistes de cara al futur. Si el pols amb l'ANC i l'independentisme unilateralista es manté vigent a partir de dilluns, Esquerra no està disposada a canviar la seva estratègia ni mig mil·límetre, malgrat que sí que ha reconegut que cal tornar al "consens estratègic". Tot i que aquesta tarda cap dels dirigents d'ERC tenien pressa per anar a la manifestació de l'ANC –no n'hi va cap–, l'acte polític ha començat mitja hora abans del previst, a dos quarts de quatre, i ha durat poc més de mitja hora. A les quatre hi havia convocada una manifestació dels CDR a poca distància. L'única oposició que Esquerra ha tingut en aquest acte ha sigut la d'un moviment veïnal del Besòs desvinculat del Procés.

Finalment, a la protesta de l'ANC, en representació d'ERC només hi ha assistit l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que ha tingut un lloc destacat a la capçalera en tant que expresidenta de l'entitat. També hi ha hagut representants de les joventuts del partit, però cap conseller ni cap dirigent destacat del partit.

Els crits del Fossar

Potser el moment de màxima tensió es va viure de matinada al Fossar les Moreres, amb una escridassada que va fer que la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, elevés el to contra els retrets. "Crideu, podeu cridar, crideu més si us sembla, que mentre vosaltres crideu, nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana, treballarem per portar aquest país a la llibertat", va dir. Dirigents del partit consultats per aquest diari treuen importància a les escridassades i asseguren que són "pocs" que "criden molt". Alguns dels més veterans recorden que ja existien en temps de tripartit i que el que realment era nou era la treva que es va produir en els temps àlgids el Procés. Sigui com sigui, no hi ha ningú que no preferís unes Diades en pau.