La moció de censura de Tamames
Política16/03/2023

Fre als partits "separatistes", abaixar el salari mínim i TC vitalici: així serà el discurs de Tamames

'ElDiario.es' publica l'esborrany que l'exdirigent del PCE ha enviat a Vox, on demana eleccions generals per al 28 de maig

MadridSi la moció de censura a Pedro Sánchez que dimarts vinent encapçalarà Ramon Tamames en nom de Vox ja resulta de per si prou rocambolesca, ara ha passat l'impensable: el discurs que l'economista i exdirigent del PCE prepara des de fa setmanes s'ha filtrat íntegrament als mitjans de comunicació. En efecte, Eldiario.es ha tingut accés al document, del qual el mateix Tamames ha confirmat l'autenticitat en una entrevista a Capital Radio. S'hi veu clarament que el nacionalisme espanyol i l'aversió als pactes del PSOE amb ERC i EH Bildu són el motor que ha portat Tamames a acceptar l'oferta de Vox. "Vull retre un darrer homenatge a Espanya, el meu país", hi afirma: "Una Espanya digna, com a nació lliure, sobirana i justa".

A partir d'aquí desgrana una crítica radical a la política del govern espanyol i dibuixa el que seria un programa alternatiu amb propostes com ara canviar la llei electoral per rebaixar la representació dels partits nacionalistes, fer que els membres del TC siguin vitalicis per assegurar-ne la independència i, en l'àmbit econòmic, fer marxa enrere en mesures com l'augment del salari mínim. I també inclou un prec a Pedro Sánchez: que convoqui eleccions generals coincidint amb les municipals i autonòmiques del 28 de maig. Vegem les claus del discurs de Tamames.

Defensa de la nació espanyola i la Transició

Crítica dels pactes amb els partits nacionalistes i de l'exclusió del castellà

"Em sento obligat avui en aquest hemicicle expressiu de l'Espanya sencera, com a realitat econòmica, social i cultural. Amb una història gairebé única que ens relaciona amb gairebé la meitat del món, amb la vintena de nacions hispanoparlants d'Iberoamèrica, Guinea Equatorial i el Sàhara Occidental a l'Àfrica, i a l'Àsia, amb les Filipines", arrenca Tamames el discurs. "Ara, entre les forces parlamentàries que donen suport al senyor Sánchez, se sent la veu dels que volen trencar Espanya", continua abans de parlar d'un altre clàssic de la dreta espanyola: la llengua. Tamames considera una "aberració que hi hagi compatriotes que no poden educar els seus fills en la seva llengua materna". I argumenta que la Constitució no va ser un "trágala" d'uns espanyols contra uns altres, sinó un veritable "compromesso storico".

No hi va haver bons ni dolents a la Guerra Civil

Esmena a la totalitat de la llei de memòria democràtica

Un dels punts del discurs on hi ha més coincidències amb Vox és en el diagnòstic sobre la Guerra Civil. Tamames considera que el govern espanyol defensa una "Segona República idealitzada" i que al conflicte bèl·lic no hi va haver "un bàndol bo i un de dolent", perquè es van cometre "atrocitats" als dos costats. L'economista acusa Sánchez de voler "dividir" els espanyols i posar fi a la llei d'amnistia del 1977. I assegura que "s'ha de reconèixer que una guerra civil costa almenys un segle superar-la, tres generacions, per acabar amb la idea de vencedors i vençuts".

Cargando
No hay anuncios

Reforma de la llei electoral contra els "separatistes"

Critica tots els presidents anteriors, però especialment Zapatero

La fórmula per posar fi al poder dels partits independentistes per condicionar els governs espanyols és coneguda i l'han defensat partits com Ciutadans: reformar la llei electoral. "Un nou govern de la nació ha de plantejar al legislatiu un nou escenari en què els partits nacionalistes estiguin representats en la sobirania nacional amb un sistema electoral més adequat que els de la seva actual sobrerepresentació. Perquè la generalitat del poble espanyol sigui la que salvaguardi el futur d'Espanya i no la seva dissolució".

A partir d'aquí, assenyala que tant Felipe González com José María Aznar i Mariano Rajoy (tot i que va tenir majoria absoluta) es van veure obligats a pactar amb partits "separatistes" i fer concessions. En el cas de Zapatero, afirma que "aquestes concessions es van fer amb satisfacció aparent". I afirma que ara les concessions de Sánchez als seus socis estan posant en perill "l'arquitectura constitucional del 1978".

Espanya com una "autocràcia absorbent"

Càrrecs vitalicis al TC per assegurar la divisió de poders

Tamames fa seus els arguments de la dreta que dibuixen l'Espanya de Sánchez com una mena de dictadura encoberta, una "autocràcia absorbent", en paraules seves, on preval "la demagògia i el populisme" i unes polítiques "destinades a crear un model de societat en el qual es consagren les maneres de l'autoritarisme amb la disfressa formal de la democràcia". Aquí acusa Sánchez d'estar controlant tot un seguit de poders independents de l'Estat, sobretot en la justícia. "Tal vegada cal plantejar-se la designació dels magistrats del Tribunal Constitucional i del Suprem com a vitalicis [...] perquè sempre prevalgui la justícia", conclou.

Cargando
No hay anuncios

Rebaixar el salari mínim i setmana de 4 dies

Carregada contra la política laboral de Yolanda Díaz i la limitació de preus

Entrant en el camp més propi de la seva especialitat, l'economia, el professor Tamames es mostra radicalment contrari a la pujada del salari mínim fins als 1.076 euros decretada per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, perquè considera que "suposa un cop a la línia de flotació de gairebé tots els petits i mitjans negocis a Espanya" i assegura, citant càlculs de la patronal Cepyme, que ha suposat la destrucció de 105.800 llocs de treball i ha impedit crear-ne 150.400 més. Per tant, es dedueix que és favorable a rebaixar-lo i deixar-lo com estava.

En canvi resulta sorprenent que Tamames es posicioni a favor de la setmana laboral de quatre dies per fer efectiu el lema llatí primum vivere, deinde philosophare.

També carrega contra les propostes d'Unides Podem per limitar els preus dels aliments (una iniciativa que no s'ha portat a terme) perquè significa "establir, en la línia del règim chavista de Veneçuela, la idea de racionament pel govern".

Política econòmica electoralista

Crítica dels augments de les beques als estudiants

Pel que fa a la política econòmica, Tamames fa seu el diagnòstic catastrofista de la dreta espanyola sobre la situació actual i critica amb duresa certes mesures, com ara l'augment de les beques als estudiants. "¿No és això una manera de comprar els vots juvenils per al pròxim cicle electoral?", es pregunta. Resulta curiós que l'economista afirmi que "ningú al govern ha explicat per què en una època de dificultats extremes per a les famílies, els bancs surten tan 'gananciosos'" i, tot seguit, critiqui l'impost a la banca. Més enllà d'una genèrica rebaixa d'impostos, no hi ha en aquest capítol gaire concreció. Això sí, fa una defensa aferrissada d'empresaris com Amancio Ortega i Juan Roig i arriba a esmentar Mercadona com un "estudi de cas" en tesis doctorals. "Es vitupera també l'Íbex-35 com si fos una caverna de conspiracions, l'essència d'un maligne capitalisme espanyol", conclou.

Cargando
No hay anuncios

Defensa de l'AVE i del transvasament de l'Ebre

La xarxa d'alta velocitat aporta una "autoestima reconfortant"

Quan ja hi comença a haver molts estudis que qüestionen l'eficàcia econòmica de la xarxa de l'AVE espanyola, Tamames la defensa de manera contundent per "l'orgull que comporta tenir el sistema ferroviari més avançat d'Europa", un cas "d'autoestima reconfortant". "Si visqués Ortega y Gasset diria que Espanya s'ha vertebrat molt des que ell la va veure invertebrada el 1921", resumeix. En aquest sentit, Tamames defensa recuperar el transvasament de l'Ebre que es va frustrar, segons ell, per culpa de Zapatero.

El feminisme, culpable de la baixa fecunditat

El moviment feminista és un fre a la demografia

Un altre clàssic de la dreta espanyola, la crítica al feminisme, Tamames el converteix en un problema econòmic perquè l'acusa de ser el responsable de la baixa fecunditat a Espanya. "Una part del feminisme radical està en contra de la natalitat", afirma, i això pot condemnar Espanya a ser un "poble decadent", diu citant l'estadístic català dels anys 30, Josep Vandellós, conegut per les seves idees racistes.

Crítica de les morts d'immigrants al Mediterrani

Tamames s'alinea amb el papa Francesc

Potser el punt on el discurs de Tamames s'allunya més del de Vox és quan parla de la immigració, perquè afirma que "cal abordar aquest problema ajornat, amb els milers de víctimes mortals que deriven d'una falta de regulació comunitària cada any a l'Atlàntic peninsular i a tot el Mediterrani". I aquí cita com a autoritat una de les bèsties negres de la dreta espanyola, el papa Francesc, quan diu que "el Mare Nostrum no pot ser la sepultura de milers i milers de nàufrags de les pasteres".

Cargando
No hay anuncios

Això sí, més endavant culpa la "immigració descontrolada" de ser responsable de l'augment de la criminalitat, especialment per les "bandes llatines". "No es tracta de West Side Story a Espanya, sinó de quelcom molt greu", conclou.

Contra la pujada de les pensions amb l'IPC

Col·laboració público-privada en la sanitat

Tamames és crític amb la decisió d'apujar les pensions segons l'IPC perquè diu que no és sostenible, però no acaba de definir una proposta alternativa. Pel que fa a l'estat del benestar, defensa la col·laboració público-privada en l'àmbit sanitari i critica el sistema educatiu, però sense oferir alternatives. Només diu que el pròxim govern "hi haurà de canviar moltes coses". Sobre habitatge critica les "okupacions", però admet que no hi ha "cap solució màgica".

Retorn de Gibraltar

Critica la UE per la guerra d'Ucraïna

En el capítol de política exterior no hi ha sorpreses i Tamames insisteix en reclamar al Regne Unit la devolució del penyal de Gibraltar perquè, constata, "estem igual que en els temps de Franco". Defensa enfortir vincles amb Iberoamèrica i, atenció, crítica la Unió Europea perquè, segons el seu parer, "des de Brussel·les no s'està oferint una sortida a la pau". En aquest punt, Tamames està més a prop d'Unides Podem que de Vox.

Cargando
No hay anuncios

A les conclusions Tamames, de 89 anys, insisteix en la necessitat de convocar eleccions generals el 28 de maig i reconeix que és al final del seu camí. "Ho confesso, senyors i senyores diputats. L'acte d'avui és per a mi com una de les darreres seqüències del guió de la meva vida".