Front comú de les Balears i les Canàries per la crisi migratòria: reclamen lideratge al govern espanyol

PalmaEls presidents de les Canàries, Fernando Clavijo, i les Balears, Marga Prohens, han intercanviat aquest dimarts la seva anàlisi sobre temes comuns com la connectivitat, la immigració o la revisió del model turístic per propiciar una millor redistribució de la riquesa que genera. Tots dos han mantingut una reunió a la seu de la Presidència a Santa Cruz de Tenerife acompanyats pel vicepresident canari, Manuel Domínguez, i en una compareixença posterior davant els mitjans han evidenciat la sintonia entre tots dos executius en aquestes i altres qüestions.

Els dos representants han coincidit a reclamar a l'executiu central "lideratge" i "coordinació" per afrontar la crisi migratòria als dos arxipèlags i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Prohens ha ressaltat l'aposta conjunta dels dos governs per afrontar "reptes de present i de futur", insistint especialment en el "drama humanitari" que pateix les Canàries, que "no és comparable" al de qualsevol altra comunitat autònoma. Tot i això, ha indicat que les Balears també la comença a "patir" com a "frontera sud" de la UE, ja que aquest any han arribat a les illes un 50% més de migrants, entre ells més de 400 menors, cosa que triplica la xifra de l'any passat.

Això, ha assenyalat, ha generat una "sobreocupació del sistema d'acollida molt preocupant" perquè la xarxa ja està al 850% de la seva capacitat, i per això entén que "toca un canvi" en la política migratòria i "no parlar només del repartiment" atès que el sistema d'acollida "ha arribat al límit". "No tenim capacitat per acollir en condicions de dignitat", ha comentat.

Per la seva banda, Clavijo ha comentat que la realitat migratòria dels quatre territoris extrapeninsulars "és una" i mentrestant, el govern central no compleix la seva tasca de "coordinació" i es dilata fins i tot la celebració de la Conferència de Presidents. "Cal separar la política de les institucions", ha afegit. Ha apel·lat que aquestes reunions se celebrin "més sovint" perquè les comunitats autònomes gestionen el territori "i més del 70% de l'estat del benestar" i incidit en la defensa, per exemple, del descompte del 75% per a residents atès que la connectivitat "és una necessitat".