Galícia aconsegueix gestionar parcialment els negocis i cases al seu litoral

PalmaEl Tribunal Constitucional (TC) acaba d'obrir la porta a la potestat de les comunitats autònomes de gestionar el seu litoral i sobretot l'explotació econòmica dins domini públic. Ho ha fet fins i tot per damunt del criteri de l'Estat, que fins ara s'havia reservat gelosament el poder dins aquest espai privilegiat.

El màxim tribunal ha tombat les 72 impugnacions a la llei del litoral gallec que havia fet el president del govern, Pedro Sánchez, en representació del Ministeri de Transició Ecològica. Això sí, per prendre qualsevol decisió sobre una concessió, l'Estat tindrà la potestat de pronunciar-se en tots els casos. El govern espanyol va reaccionar immediatament, com sol fer quan qualsevol comunitat aprova normativa que pretén autoritzar, legalitzar o regularitzar les activitats econòmiques que tenen lloc a la franja litoral coneguda com a domini públic.

El recurs de l'Estat afirmava que la Comunitat Autònoma de Galícia no podia assumir la gestió dels títols d'ocupació sense modificar el seu Estatut d'Autonomia. Sobretot afirmava que aquesta norma no podia ordenar els usos concrets que es poden fer al litoral, ja que contradeia legislació estatal. De fet, el principal argument de l'Estat era que Galícia havia de reformar el seu Estatut si volia poder fer i desfer dins el seu litoral. Però el Constitucional no opina així i, en una contundent sentència, valida els articles que les 72 impugnacions de l'Estat havien aconseguit aturar. "La sentència del Ple del Constitucional descarta que la Comunitat Autònoma de Galícia hagi de modificar el seu Estatut d'Autonomia per atorgar autoritzacions d'utilització i ocupació del domini públic en entendre inclosa aquesta funció executiva en la competència exclusiva sobre ordenació del territori i del litoral", assegura formalment el TC.

El cas balear

Precisament el Govern balear segueix l'estela gallega i té en marxa un projecte de llei que ara mateix es troba només en fase de consulta prèvia. En concret, la Conselleria de la Mar ha iniciat el tràmit per definir aquesta norma que durant la campanya electoral va prometre el PP. El seu principal objectiu és, segons afirma la documentació que es troba ja en consulta, protegir el litoral i, especialment, els elements que es consideri que tenen valor patrimonial: "Es persegueix la protecció, conservació i millora del patrimoni històric i cultural del litoral", afirma la resolució del director general, Carlos Simarro.

El cas és que una vegada vist el criteri del Constitucional, no és descartable que per molt que l'Estat pugui recórrer la norma, acabi imposant-se el criteri autonòmic de poder gestionar el domini públic, que a les Illes suposa més de 3.000 construccions. Sobretot, perquè tanmateix l'Estat sempre té el poder de pronunciar-se.

Tots els propietaris d'aquestes construccions, molts d'ells amb documentació i autoritzacions caducades o directament sense elles, esperen que aquesta iniciativa legislativa els pugui donar una nova vida, tot i que incompleixen la llei de Costes.

Ara bé, segons un tècnic de l'administració de l'Estat consultat per l'ARA Balears, que ha demanat l'anonimat, "no s'ha d'arribar a conclusions precipitades". "Una cosa és que el Constitucional consideri legítim que Galícia ordeni el seu litoral i els usos, i l'altra és que se'n pugui autoritzar cap que incompleix la llei de Costes, que és sagrada", explica.

De moment, l'únic que ha tombat el TC de la norma gallega és la pretensió de poder implantar els sistemes de recollida, emmagatzematge, tractament i abocament d'aigües residuals en domini públic, que es considera "inconstitucional", igual que s'hi considera "el tracte a embarcacions gallegues davant de la resta d'embarcacions". Ambdós articles han quedat derogats. És la pírrica victòria de l'Estat en un conflicte judicial que ha guanyat, i de bon tros, l'administració gallega.