Galícia, el país on els ‘argentins’ poden decidir un govern

Santiago de Compostel·laL'Alfonso Gómez és alcalde de Ginebra i quan atén la trucada de l'ARA –dimecres a la tarda– acaba de dipositar el seu vot des de l'estranger (no amaga la seva simpatia pel Bloc Nacionalista Gallec). Ell és un dels 476.514 gallecs inscrits al Cens d'Electors Residents Absents (CERA), és a dir, amb dret a participar des de l'estranger a les eleccions d'aquest diumenge. Galícia és la comunitat autònoma de l'Estat amb més electors a l'exterior i en aquests comicis la xifra és de rècord: dels gairebé 2,7 milions de persones que poden votar, un 17,7% no viu al territori. De fet, són més que tots els electors que podran votar diumenge a la circumscripció d'Ourense (355.800) i de Lugo (337.734). Molts són fills i nets d'emigrants a l'Amèrica Llatina de principis del segle XX i d'altres que ho van fer a Europa durant la postguerra. "Els meus pares van venir a Suïssa l'any 61, de joves, per veure món i sortir de la llarga nit que vivia el país. I es van acabar quedant", explica Gómez, que va passar part de la infantesa a Corme, un municipi de la Costa do Morte d'on no es va moure el seu avi, a la província de Corunya.

Suïssa és el cinquè país del món amb més gallecs, molt lluny d'Argentina, que sempre ha sigut el primer. El 35% del CERA es troba en aquest país governat per Javier Milei, de qui Vox presumeix de tenir el seu suport de cara als comicis. A través d'X, el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, argentí i gallec d'origen, comunicava el seu suport a la candidata del BNG, Ana Pontón. De fet, Buenos Aires es coneix com la cinquena província de Galícia i era habitual en conteses passades que Manuel Fraga o Alberto Núñez Feijóo hi celebressin fins i tot mítings electorals. Anys enrere també es veien pintades favorables al socialista Emilio Pérez Touriño del mateix estil que els murals peronistes. "Faig una crida a aquests gairebé 200.000 gallecs d'Argentina que vagin a votar perquè els que avui són a la Xunta són aprenents de Milei", deia fa uns dies la líder de Sumar, Yolanda Díaz, en una entrevista al diari argentí Clarín. Fonts del PP expliquen que s'han fet trobades amb associacions argentines i repartiment de propaganda, i des del PSOE afirmen que "no hi ha hagut temps" de fer-hi cap acte, tot i que el vot estranger pugui tenir la clau del nou Parlament gallec.

Un terç dels electors d'Ourense, a l'estranger

A Galícia és molt preuat el vot a les províncies de Lugo i Ourense, que reparteixen catorze diputats cadascuna i on la població és bastant inferior que a Corunya i Pontevedra. Precisament, en les dues províncies de l'est de la comunitat és on hi ha un percentatge superior de CERA: a Lugo és del 20,6% i a Ourense del 29,2%. Les eleccions d'aquest diumenge es presenten amb la principal novetat que l'octubre de 2022 es va eliminar el vot pregat, que afegia traves burocràtiques i havia disparat l'abstencionisme. De participacions de gairebé el 35% d'electors a l'estranger el 2005, es va passar a xifres de l'1,2% en els últims comicis autonòmics, els de 2020, també afectats per la pandèmia. La incògnita és si aquesta circumstància farà augmentar substancialment la participació, tenint en compte que en les eleccions generals del 23-J –ja sense vot pregat– només ho va fer un 3%.

La professora de ciències polítiques de la Universitat de Santiago Nieves Lagares dubta que creixi gaire: amb el vot pregat s'ha perdut l'hàbit de vot dels emigrants, les polítiques públiques de la Xunta a l'exterior, les campanyes fora i les xarxes de captació de vot. "I són quatre elements difícils de recuperar", apunta. Pot acabar definint les majories? Dependrà del resultat del vot a les urnes: caldrà observar si un canvi en l'últim escó a repartir en cada província és determinant o no per a les majories i la diferència que hi ha entre els partits que se les juguen. "Si la diferència entre el PP i el bloc progressista és molt àmplia, el vot estranger no afectarà; si la diferència és molt petita, augmenta la probabilitat que afecti", resumeix Lagares. En general, com més alta sigui la participació a l'estranger, més possibilitats hi ha que hi hagi canvis, tot i que no sempre ha sigut així. L'any 2005, amb una alta participació exterior, Fraga aspirava a aconseguir un escó que li permetés arribar a la majoria absoluta de 38 diputats, però no va ser així i el PSdeG i el BNG van poder formar govern. En canvi, l'any 2020, amb la participació més baixa del CERA, Feijóo li va robar un escó per Pontevedra als socialistes gràcies al recompte del vot exterior.

El que es pot observar en el sentit de vot de l'emigrant és que el partit que tenia el poder a l'Estat n'ha sortit més ben parat a les eleccions gallegues: el PSdeG va obtenir bons resultats el 2005 i va guanyar el 2009, amb José Luis Rodríguez Zapatero de president espanyol, mentre que el PP arrasava quan governava José María Aznar. Últimament, el vot a l'estranger s'ha assimilat més al que es donava també dins del territori i ha crescut en les forces progressistes. A diferència de l'època del franquisme, en què l'emigració era sobretot rural i no qualificada, l'assignatura pendent de Galícia és evitar la fuga de talent, que a poc a poc va conformant un cos del CERA més jove, subratlla l'historiador Xosé Manoel Núñez Seixas. Amb tot, ell creu que no hi haurà una alta participació i que "per sort, les eleccions es decidiran a Galícia".

La ferida d'abandonar les arrels

Portat a l'extrem, Seixas es pregunta "fins a quin punt és legítim que gent que visita una vegada l'any el municipi dels seus familiars puguin decidir un president". Des de la diàspora, posen l'accent en la ferida que arrossega la comunitat gallega que ha emigrat. A Láncara, un poble de Lugo, hi ha un museu i centre d'interpretació de l'emigració gallega ubicat a la casa on va viure el pare dels cubans Fidel i Raúl Castro, i la seva germana el va voler visitar fa un any i mig. "La meitat de la meva sang és gallega", deia Emma Castro amb la veu trencada. A vegades aquesta ferida és doble, no només per abandonar les arrels, sinó quan es torna. Alfonso Gómez posa l'exemple de la seva mare, que ha deixat fills i nets a Suïssa.