Judicialització del Procés

García-Castellón cita a declarar els investigats de Tsunami el 22 de maig

El jutge de l'Audiència Nacional ordena que compareguin per videoconferència des de Barcelona

2 min
El jutge Manuel García-Castellón entrant a l’Audiència Nacional.

MadridNi 24 hores després de les eleccions a Catalunya, Manuel García-Castellón reactiva la causa de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional i cita a declarar 10 dels investigats per terrorisme el 22 de maig. És a dir, dimecres de la setmana que ve, encara sense la llei d'amnistia aprovada. En una interlocutòria d'aquest dilluns a la tarda, ordena la compareixença de Marta Rovira (ERC), Oleguer Serra, Oriol Soler, Marta Molina, Jesús Rodríguez, Xavier Vendrell, Jaume Cabaní i Josep Lluís Alay a través de videoconferència i des de Barcelona. Alguns d'ells, però, són a l'exili. A l'escrit no es fa referència a Josep Campmajó, un altre dels imputats que es troba a Suïssa, tot i que el jutge el corregirà en breu i també se'l cita. Pel que fa a Nicola Flavio Giulio Foglia, el magistrat reclama que les autoritats italianes el localitzin i pugui declarar des d'allà.

García-Castellón constata que ja fa més de cinc mesos que va imputar 12 persones per Tsunami Democràtic –el 6 de novembre– i que ha arribat el moment de citar-los a declarar. Dos d'ells tenen oberta la causa al Tribunal Suprem, Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, atesa la seva condició d'aforats pel fet de ser diputats al Parlament. En el seu cas, la magistrada Susana Polo va oferir-los declarar per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny, a l'espera de poder concretar amb els països on són tots dos les circumstàncies de la compareixença. En canvi, García-Castellón fixa que sigui des de la capital catalana el dia 22 a les 10 hores del matí. Rovira, Serra, Rodríguez i Campmajó, però, són a Ginebra i no tenen previst acudir-hi per por a ser empresonats. Respecte d'ells, un cop es constati que no compareixen, el jutge haurà d'acabar dictant una ordre internacional de detenció, si bé les autoritats suïsses no han col·laborat fins ara amb García-Castellón en aquesta causa.

Ha passat temps des que es va conèixer la imputació d'aquestes persones i García-Castellón els ha deixat marge perquè alguns optessin per l'exili. ¿Això vol dir que la seva intenció no és dictar presó preventiva contra els investigats? No es pot saber, però el risc hi és. En la vista del 22 de maig, encara que sigui per via telemàtica, caldrà veure si el magistrat ofereix a les parts sol·licitar mesures cautelars. La Fiscalia no reclamaria la presó provisional, però les acusacions populars que exerceixen entitats d'ultradreta com Dignidad y Justicia podrien demanar-la. I hauria de decidir García-Castellón. Altres implicats com Molina, Soler, Vendrell, Alay i Cabaní han anunciat que es queden a Catalunya o, com a mínim, que no s'instal·len a l'estranger.

Actes en jornada de reflexió

Més enllà d'això, el magistrat també ordena en la interlocutòria d'aquest dilluns a la Guàrdia Civil que recopili informació sobre els actes que es van celebrar en les capitals de demarcació el 9 de novembre del 2019 organitzats per Tsunami Democràtic, en plena jornada de reflexió de les eleccions generals del 10-N. García-Castellón sospita que es podien haver comès delictes electorals, si bé l'Audiència Nacional podria no ser competent per jutjar-los, tal com reconeix ell mateix.

stats