La Generalitat i l’Estat posen a prova el diàleg en la primera bilateral en 7 anys
El Govern dona un “cert marge” a Sánchez però li demana fer “passos endavant” de cara a la tardor
BarcelonaReunió de tempteig per posar les cartes damunt la taula, amb la previsió de poques concrecions però amb l’esperança de compromisos futurs. Així afronten la Generalitat i l’Estat la trobada de la comissió bilateral que aquesta tarda (16.30 h) es farà per primer cop des del juliol del 2011, ara fa set anys. Malgrat que la reunió es preveu llarga, la portaveu de l’executiu català, Elsa Artadi, va augurar ahir que no serviria encara per “tancar acords”, i encara menys en el terreny de l’autodeterminació i els presos polítics i exiliats -temes inclosos en l’ordre del dia-, perquè “la distància és gran” amb la Moncloa. La intenció és comprovar la predisposició de l’altra part i veure si hi ha “marge per treballar”, va dir Artadi, i amb aquest mateix ànim afronta la reunió l’executiu de Pedro Sánchez. “Farem una valoració de la situació i es posaran les bases per començar a treballar”, deien ahir fonts del govern espanyol.
“Impuls polític” és la genèrica expressió que la també consellera de la Presidència va triar per definir l’objectiu que el Govern s’ha fixat per a la reunió d’avui, que comptarà amb set representants de cada part i que encapçalaran el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Artadi -que també hi serà- confia que les dues delegacions surtin de la Sala Tarongers del Palau de la Generalitat amb una “priorització” i “calendarització” d’objectius, així com amb la creació de “grups de treball” per preparar acords futurs. A més, un dels punts previstos en la trobada és la reactivació dels altres tres òrgans bilaterals Generalitat-Estat: la Comissió Mixta de Transferències, la d’Afers Econòmics i Fiscals i la d’Infraestructures.
Tot i que Artadi va donar per bo el missatge de Carles Puigdemont en què avisava que el “període de gràcia” de Sánchez s’estava exhaurint, també va admetre que el Govern donaria encara un “cert marge” al president espanyol perquè aclarís quina era la seva solució política per a Catalunya. La portaveu va dir que calia un “punt de paciència” perquè el conflicte “no se soluciona en un dia”, si bé també va voler recordar a la Moncloa que encara no havia passat de les paraules i que no li donarien un temps “infinit”. El gir de timó de Puigdemont i el sector crític amb Marta Pascal a la cúpula del PDECat -i també al grup parlamentari al Congrés, amb un nou rol per a Míriam Nogueras, afí a l’expresident-és un indicador del paper que poden jugar els diputats independentistes a la cambra baixa, on poden obstaculitzar que el govern Sánchez tiri endavant les seves iniciatives. Així, Artadi va demanar al govern espanyol “passos endavant” de cara a la tardor -quan confia que hi hagi una segona reunió de la bilateral- si no vol que la seva estabilitat “quedi en entredit” al Congrés, on depèn dels vots d’ERC i el PDECat.
A partir del setembre, quan també està previst que hi hagi una segona trobada entre Sánchez i el president de la Generalitat, Quim Torra, el Govern espera que “es materialitzin” acords, tant pel que fa al referèndum -al qual l’executiu avisa que “no pot renunciar”- com a qüestions competencials. Algunes, de fet, s’haurien de començar a tractar ja a la reunió d’avui, en què un dels temes que les parts preveuen que tindrà més recorregut per avançar és el de les lleis catalanes suspeses pel Tribunal Constitucional (TC).
El govern espanyol està disposat a retirar els recursos que el govern del PP va presentar contra les normes -moltes de les quals, de caràcter social-, i a estudiar la manera de donar sortida a les que ja va tombar l’alt tribunal. Per això la part catalana ha volgut que el director del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, participi en la reunió. Els traspassos de competències i els deutes pendents, la inversió estatal en infraestructures i transports o les qüestions educatives i lingüístiques són altres temes previstos a l’ordre del dia, si bé en la majoria dels casos l’objectiu que consta al document base de la trobada és el d’“intercanvi d’informació”.
La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va coincidir ahir amb Artadi en el desig que la reunió d’avui sigui el preludi d’una segona trobada a Madrid. No obstant això, va destacar la “imatge de normalitat” que significa que l’òrgan mixt es reuneixi per primer cop des de fa set anys. “És un fet normal que no s’hauria d’haver convertit en anormal”, va dir. Així com el govern espanyol ha acceptat que a la comissió es pugui parlar de la situació dels presos i exiliats i del dret dels catalans a decidir el seu futur, també ha forçat que avui es tracti la participació de Catalunya en els òrgans multilaterals entre autonomies -als quals el Govern es nega a anar- i el desenvolupament de l’acció exterior de la Generalitat. Les dues parts, doncs, s’emplaçaran a posar a prova el diàleg en una trobada en què, a més de Maragall, Artadi i Esteve, la part catalana també comptarà amb la participació del vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Per la part espanyola, Batet anirà acompanyada, entre d’altres, per la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.
Cs i el PP desacrediten la reunió
Lluny de celebrar el retorn al diàleg bilateral, Cs i el PP van tornar a exhibir la seva rivalitat respecte a qui marca més de prop el govern del PSOE. La diputada de la formació taronja Lorena Roldán va recórrer a l’argumentari habitual del partit i va opinar que “no es parlarà dels problemes dels catalans, sinó que els separatistes es cobraran una altra lletra de la hipoteca de Sánchez” per desbancar Mariano Rajoy. En la mateixa línia, el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va qualificar de “molt mala notícia” que el president espanyol “es presti a una reunió amb el Govern amb un ordre del dia inadmissible” i “fora del marc legal”. La Generalitat i la Moncloa es posen avui a prova per constatar si, efectivament, el diàleg bilateral té futur set anys després.
Torra a Felip VI: “Ja no és rei dels catalans”
El president de la Generalitat, Quim Torra, va enviar un missatge “molt clar” al rei d’Espanya, Felip VI, en una entrevista que va concedir ahir a l’ACN. El cap del Govern va fer un repàs de tots els esdeveniments protagonitzats pel monarca des de l’octubre passat amb relació a Catalunya. “Mai no és tard per demanar perdó [als catalans]”, va assegurar Torra, que va afegir que “Felip VI ja no és rei dels catalans”. El Govern mantindrà el veto al cap de l’Estat, encara que aquest avali el procés de diàleg iniciat entre el govern espanyol i la Generalitat. “Tenim molt clara la nostra posició sobre el rei”, va dir Torra, que no convidarà el monarca a cap acte, ni assistirà a cap esdeveniment que organitzi la Casa Reial. Tot i això, va assegurar que no li importaria mantenir una reunió amb el rei d’Espanya per explicar-li “la gravíssima situació política que viu el país, amb presos polítics, exiliats, milers de catalans encausats i el dret a l’autodeterminació criminalitzat”.