![Els ministres del primer govern de Felipe González.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El restaurant La Manduca de Azagra, de cuina navarresa, és un habitual a la capital madrilenya per a polítics, periodistes i personalitats de tota mena. Per les seves taules hi han passat artistes com Joan Manuel Serrat o Lou Reed, futbolistes com Zinedine Zidane i Xabi Alonso, directors i actors com Pedro Almodóvar i Richard Gere i escriptors com Paul Auster. No era el primer cop que hi anava González, com tampoc Solana, que quan era responsable de la diplomàcia europea va aprofitar per utilitzar el telèfon del local i, entre trucada i trucada, va acabar prenent nota d'algunes reserves, segons un article sobre el lloc. Potser perquè sabia que no sempre és fàcil trobar taula en un local on, segons altres ressenyes, tothom és tractat per igual. Fins i tot el rei emèrit Joan Carles I, que en una ocasió va haver de fer marxa enrere perquè el restaurant estava ple i els propietaris no volien anul·lar a algun client habitual, tal com explica el periodista Antonio Hernández Rodicio.
Què feien González, Guerra i una quarantena d'exministres del PSOE en un restaurant a Madrid?
La trobada, en plena tensió dels 'barons' per la reforma del Codi Penal, serveix per celebrar els 40 anys de la victòria socialista del 1982
BarcelonaQuaranta anys i gairebé dos mesos després de la històrica victòria del PSOE a les eleccions del 1982, la vella guàrdia socialista s'ha retrobat aquest dimecres a la nit en un sopar a Madrid. La trobada no s'havia publicitat, però els fotògrafs de mitjans com El Confidencial o El Español han captat a la porta del famós restaurant La Manduca de Azagra, al carrer Sagasta, l'arribada de l'expresident Felipe González, del seu primer vicepresident, Alfonso Guerra, i de fins a una quarantena d'exministres del PSOE. Tot i la coincidència amb el xoc al Congrés per la reforma del Codi Penal i les crítiques dels barons socialistes a Pedro Sánchez per les cessions a l'independentisme, fonts presents a la cita expliquen a l'ARA que no hi havia cap intencionalitat política. "Va ser un sopar d'amics", afirmen. Un retrobament quatre dècades després de l'arribada dels socialistes al poder.
Les fotografies a l'exterior del restaurant testimonien la presència dels antics titulars d'Interior José Barrionuevo –al centre de la polèmica per les seves justificacions sobre els GAL– i José Luis Corcuera, de Carlos Solchaga (Indústria i, després, Economia), Javier Solana (Exteriors) o de Pedro Solbes (Agricultura i Economia). També hi era l'exministre de Política Territorial i expresident andalús ara condemnat pels ERO Manuel Chaves, a diferència del seu successor a la Junta i extitular de Treball Manuel Griñán, que s'enfronta a penes de presó pel mateix cas de corrupció. La nota catalana la posaven Narcís Serra, exvicepresident i exministre de Defensa, i Joan Majó (Indústria), mentre que l'exministre d'Exteriors i ara cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va ser baixa. Sí que va assistir a la cita, per contra, un altre dels socialistes espanyols amb més trajectòria a Europa, Joaquín Almúnia, exministre de Treball i també d'Administracions Públiques.
Al sopar, organitzat per l'exportaveu del govern espanyol Rosa Conde, hi estaven convocats tots aquells que van compartir consell de ministres amb González i "no va fallar pràcticament ningú", confirma un dels assistents. Trenta-nou comensals en un àpat que va arrencar passades les 21 hores amb una intervenció inicial de l'expresident espanyol, de menys de deu minuts, i que va acabar a la mitjanit. El també exlíder del PSOE va agrair a tots els presents la seva contribució durant els catorze anys al capdavant de la Moncloa i va lloar el paper dels socialistes durant aquella etapa. "No n'hem de presumir, sinó agrair-ho al conjunt del país", va dir. Segons les fonts consultades, l'única referència que González va fer al moment actual va ser quan va reivindicar l'actitud oberta de l'oposició durant els seus governs i la predisposició que tenia al consens. Un dard velat a la posició actual del PP i les traves a la renovació del poder judicial.
Amb permís de les converses privades durant el sopar, doncs, la reunió no pretenia iniciar cap conspiració contra el govern de Pedro Sánchez. Va servir, això sí, perquè Guerra participés en la commemoració dels 40 anys d'aquella primera victòria, després que no fos convidat a la cita oficial organitzada pel partit a finals d'octubre. També perquè tornés a seure amb González, amb qui durant molts anys va confrontar internament però que, com ell, acabaria escorant-se cap a posicions cada cop més nacionalistes espanyoles i recelant del sanchisme. El menú del dia, però, era un altre, també als plats: espàrrecs, porros i carxofes als entrants; lluç amb verdures o llaminera de porc a escollir, de segons, i dolços variats per postres. Tot plegat regat amb vi blanc i negre i, segons recull El Español, per 68 euros. "S'hi menjava molt bé", explica un dels presents.
