El Govern ha activat dos pics el protocol per assetjament aquesta legislatura

PalmaEl Govern ja ha activat el protocol per possibles casos d’assetjament sexual i per raó de sexe i d’orientació sexual dues vegades aquesta legislatura. La Conselleria de Presidència ha explicat a l’ARABalears que aquest és el procediment a seguir en la Funció Pública –i també en els seus organismes autònoms– quan hi ha alguna denúncia interna, encara que tant l’IB-Salut com l’educació pública disposen de protocols propis. El de l’Administració es va aprovar el 2015, i des de llavors s’ha activat quatre vegades més. El departament no en dona més detalls per una qüestió de confidencialitat.

Els dos casos detectats per l’Executiu poden afectar qualsevol treballador de l’Administració. El que sí que se sap és que no tenen res a veure amb el cas de l’exgerent de l’Ibitec Juan Antonio Serra. El vicepresident Antoni Costa el va nomenar malgrat que ja havia estat denunciat, però finalment el va destituir una vegada es va obrir judici oral contra ell per agressió sexual. Serra va acceptar el març passat una condemna de dos anys de presó per aquests fets. No obstant això, fonts de l’Executiu expliquen que va actuar fora de l’àmbit laboral, i quan ell encara no ocupava un càrrec públic. Mentre els protocols de l’Administració persegueixen l’assetjament a l’àmbit laboral, en aquest cas, el partit va actuar i destituir la persona en compliment del codi ètic de la formació que signen els alts càrrecs.

El protocol de Funció Pública estableix una taula orientativa de conductes que es poden considerar assetjament sexual. Els casos molt greus comprenen des d’“abraçades o besades no desitjades o dificultar el moviment d’una persona cercant el contacte físic”, fins a “pressionar per mantenir relacions sexuals, tocaments, pessigades, pressions per obtenir sexe, xantatge sexual, amenaces de represàlies si no s’hi accedeix, qualsevol tipus d’agressió tipificada al Codi Penal, i amenaça o enviament de material, sexualment explícit o no, que involucra la víctima”. Les conductes considerades menys greus, però sancionables, van des dels “acudits de contingut sexual” fins als “comentaris sexuals, la violació de l’espai vital d’una persona, fer gestos i mirades insinuants, valoracions sobre l’aspecte físic, exposar material de contingut sexual o mirar amb fixació o lascivament el cos d’una persona”.

“L’enquesta europea de la Fundamental Right Agency estipula que el 2014 una de cada dues dones havia patit assetjament sexual a la feina”, explica la psicòloga especialitzada en victimologia Alba Alfageme. Amb els protocols, assegura, les institucions intenten “perseguir” aquesta forma de violència sexista. “Fan visible la problemàtica”, continua l’experta, que destaca que també serveixen “com a avís per a navegants, per fer de fre de determinades actituds”. El Parlament de les Illes també disposa d’un protocol contra l’assetjament laboral propi, i un altre facilitat per una empresa, PREVIS, enfocat a la violència masclista. La institució confirma a l’ARABalears que no s’ha activat cap dels dos protocols. Passa el mateix amb els partits amb representació parlamentària: la Llei de partits els obliga a disposar d’un protocol, però cap d’ells l’ha activat mai. La majoria són de creació recent –com el de MÉS per Mallorca, de novembre de 2023. El PP i Vox asseguren que disposen del mecanisme, encara que no han facilitat el document a aquest diari, i Més per Menorca encara treballa en l’elaboració.

Una aplicació escassa

Malgrat que sigui perquè no hi hagi hagut denúncies, Alfageme considera indicatiu que no s’hagin activat la majoria dels protocols. “El document no serveix per a res si no s’acompanya d’accions de formació i visibilització, si quan s’activa no hi ha un acompanyament real a les víctimes”, assevera. Recordant casos com el de l’exportaveu de Sumar al Congrés Íñigo Errejón crida a canviar la “mirada” davant aquests casos. “No és un bavós, és un assetjador”, apunta, i considera que la vida privada dels representants públics s’ha de tenir en compte també a l’àmbit laboral.

   La psicòloga Susana Ivorra hi coincideix. “Els partits acostumen a posar l’accent en el discurs del bloc, i no en el que facin i diguin les persones de portes endins”, considera: “S’ha de donar importància al comportament individual, perquè no som compartiments estancs, el que som en una àrea es filtra a totes les àrees de la nostra vida, i no existeix una distància entre la persona i el personatge”. En el mateix sentit, la psicòloga i sexòloga Gema Montes destaca la importància de l’educació en sexualitat i respecte. “Totes les empreses tenen el deure de formar en aquests temes”, assenyala. “Totes les relacions de violència de gènere són exercir el poder sobre una dona perquè es pot i es vol”, adverteix l’experta.u