El Govern aprova el decret que fulmina el català com a requisit a la salut pública

PalmaEl català com a requisit per a metges i infermeres a les Balears ja és història, tal com recull l'acord de governabilitat del PP amb Vox. L'Executiu ha aprovat aquest dilluns en un Consell de Govern extraordinari el decret llei que fulmina la llengua pròpia com a requisit i la rebaixa a la categoria de mèrit, i que és el segon en els dos primers mesos de la legislatura. Així ho ha anunciat la consellera de Salut, Manuela García, que ha fet tota la intervenció davant els mitjans de comunicació en castellà. "El requisit lingüístic passa a ser un mèrit per al personal sanitari", ha assenyalat García, i ha argumentat que aquesta mesura "és un clamor per als sindicats [sanitaris], que pensen que té un caràcter dissuasiu".

García ha equiparat el requisit lingüístic al problema de l'habitatge, com a factors que juguen en contra de la captació i fidelització de professionals sanitaris. "No és l'únic problema, però sí un dels problemes", ha dit sobre la manca de metges i infermeres. Demanada sobre si el català té la mateixa importància que l'habitatge per disposar del personal necessari a les Balears, la consellera ha respost que no té "capacitat per mesurar quant pesa un [factor] o l'altre". "Estam treballant en tots els àmbits; també hi ha un dèficit d'habitatge en el qual estam fent feina", ha afegit, a més d'apuntar que s'oferiran cursos de català als metges i infermeres.

El vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha assegurat que els cursos començaran ja i ha matisat les paraules de la consellera. "M'atreviria a dir que l'habitatge probablement és més dissuasiu [que el requisit del català]", ha subratllat. Però ha insistit que la llengua pròpia "és dissuasiva" i que el Govern vol eliminar "qualsevol element" que pugui frenar l'arribada de professionals sanitaris a les Balears. "Probablement no és el principal element dissuasiu, però ho és", ha assegurat.

Abans d'anunciar la mesura, García ha volgut fer "una reflexió sobre el dèficit de professionals sanitaris", el qual és "compartit amb Espanya, Europa i la resta del món". "Els problemes a les Illes Balears són similars als de la resta del món: dèficit de professionals, envelliment dels treballadors i zones de difícil cobertura", ha comentat. La consellera no creu que l'eliminació del requisit del català generi problemes de comunicació entre els metges i les infermeres i els pacients. "Les queixes sobre la relació metge-pacient són molt petites. Sempre hi haurà algú amb qui [els pacients] puguin expressar-se en català", ha dit.

Pugen els complements retributius

D'altra banda, el decret de mesures urgents per captar i fidelitzar sanitaris també inclou un augment dels complements salarials per als llocs de feina de difícil cobertura. A més, es crea la categoria de llocs de feina de molt difícil cobertura. Segons ha comunicat l'Executiu, els llocs de feina de difícil cobertura són les categories A1 i A2, és a dir, metges i infermeres, de les àrees de Menorca, Eivissa i Formentera. Així, els metges tindran un complement de 6.600 euros, i les infermeres, de 4.800 euros, repartits en 12 pagues.

Pel que fa als llocs de molt difícil cobertura, es tracta d'àrees que tenen "un dèficit estructural", amb una necessitat urgent que impedeix garantir el servei. En aquest cas, el complement retributiu que ha aprovat el Govern es pot incrementar fins a un 300% per sobre de l'actual.