El Govern balearitza les mesures de Sánchez contra la crisi econòmica i energètica

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, ha presentat el pla de xoc per afrontar la crisi econòmica i energètica agreujada per la invasió russa, aquest dimarts en el Parlament en una compareixença per iniciativa pròpia. Ho ha fet un dia després que el cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, fes el mateix davant molts dels representants de les empreses de l'Íbex-35, en una conferència organitzada per Europa Press. Aquesta proximitat en les explicacions de les mesures temporals de crisi també s'ha vist reflectida en les línies mestres de les accions acordades, ja que, cadascú dins les seves competències, ha plantejat ajudes en forma de crèdits per a les empreses, d'altres de caràcter més social, o suports directes, sobretot, a dos dels sectors econòmics més afectats: el primari i el del transport, que són els que aquests dies s'han mobilitzat de manera més clara per protestar per la seva situació arran de l'encariment dels preus dels carburants.

La presidenta del Govern ha presentat un pla de xoc complementari a l'estatal, sense diferenciar-se excessivament, a grans trets, de les distintes línies d'ajudes. Al llarg del debat s'ha vist una oposició que no ha llançat fortes crítiques a les mesures aprovades, sinó que demanaven "anar més enllà" i ser "més ambiciós", a més de reclamar rebaixes fiscals. Així i tot, Armengol ha mantingut l'argument dels darrers dies: no fer grans baixades d'impostos per mantenir les ajudes.

Algunes de les ajudes al teixit empresarial van encaminades a escala estatal a l'extensió dels préstecs avalats per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per un termini de tres mesos, a més d'obrir una nova línia de crèdits ICO amb un total de 10.000 milions d'euros, que ajudaran a cobrir les necessitats de liquiditat. Armengol s'ha centrat en els crèdits Isba per sumar forces i augmentar aquesta liquiditat amb un total de 36 milions d'euros. Una diferència és que, així com Sánchez basa gran part del seu pla de xoc amb els crèdits –10.000 milions dels 16.000 milions totals–, la presidenta balear prioritza les ajudes directes –70 milions dels 106 totals.

En les ajudes socials, la que va ser en el seu moment una de les mesures estrelles de l'executiu de Sánchez, l'Ingrés Mínim Vital (IMV), que actualment arriba a més d'un milió de persones, veurà incrementada la despesa un 15% per minvar la vulnerabilitat de les famílies amb menor poder adquisitiu. La presidenta de les Illes ha seguit aquesta línia, i aquest dimarts una de les 25 mesures anunciades ha estat proporcionar el mateix percentatge d'augment de l'IMV balear', és a dir, la renda social garantida que gestiona la consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, fins dia 30 de juny.

El sector primari i el del transport

Una de les grans reivindicacions d'Armengol ha estat prioritzar el sector primari i el del transport en el repartiment de les ajudes, pel fet de ser els més afectats per l'increment dels costos dels carburants. Va ser una de les peticions que va dur a la conferència de presidents autonòmics de la Palma, i també ho va reclamar a la conferència sectorial amb les tres vicepresidentes estatals i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, on les comunitats van presentar propostes consensuades per dur-les a Europa. En aquest sentit, el Govern autonòmic ja va acordar la setmana passada ajudes directes per al transport de 5,5 milions d'euros. Això se suma al pla estatal, en què els transportistes illencs accediran a les ajudes de 1.000 milions d'euros acordades divendres passat, a més de la rebaixa de 20 cèntims per litre de carburant que s'aplica a tots els conductors.

En el cas del sector primari, l'altra gran activitat econòmica reivindicada per Armengol, Sánchez ha explicat que s'injectaran 430 milions en ajudes directes, 362 dels quals seran per a l'agricultura i ramaderia, i els 68 milions restants, per al sector pesquer. "Primer la pandèmia i ara la guerra deixen clar que unes illes necessiten el seu sector primari més que qualsevol territori", ha asseverat la presidenta. "El nostre proveïment alimentari depèn d'això", ha afegit. És per això que el Govern illenc se suma a l'estatal i destina set milions de manera directa al camp i a la mar. La insularitat suposa un major protagonisme del sector nàutic, i per aquest motiu també es compleixen algunes exigències dels pescadors, com la compensació de la pujada dels carburants, o l'exoneració de les taxes en els ports autonòmics.

El lloguer i el transport públic

Sánchez i Armengol també s'han centrat en uns dels problemes més grans en el seu àmbit. En el cas d'Espanya, el preu del lloguer i la dificultat en moltes ciutats de poder assumir-lo ha fet moure fitxa al president del govern, qui n'ha limitat l'augment del preu fins a un màxim d'un 2% els pròxims tres mesos. Les Balears, per la seva banda, i més concretament Mallorca, tenen una problemàtica amb l'excés de la presència de cotxes a les carreteres. Armengol, com ha explicat, vol aprofitar la crisi perquè sigui una oportunitat per posar certs temes a l'agenda política. Un d'ells és potenciar el transport públic. En aquest sentit, es pretén reforçar totes les connexions d'autobusos del TIB, es duplicaran les freqüències en hora punta en els trens de Mallorca, i l'Administració pública assumirà l'increment dels costos de l'energia.