Jaume Bauzá: "El Govern continuarà formant part de l'Institut Ramon Llull"

PalmaEl conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá (Montuïri, 1972), s’ha estrenat al càrrec amb l’objectiu d’impulsar una nova llei de turisme i canviar el nom al Decret d’excessos del Pacte. ‘Excessos’ i ‘massificació’ són, al seu entendre, exemples d’una terminologia que estigmatitza els turistes. Tot i això, admet que hi ha “saturació” en temporada alta i defensa polítiques de contenció davant l’arribada de visitants. L’exbatle de Montuïri, que ara té també la responsabilitat de Cultura, es compromet, a més, a incrementar el pressupost de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i treballar per la normalització lingüística del català.

Us estrenau en el càrrec sense experiència en el sector ni tampoc nivell d’idiomes. Per què creis que la presidenta del Govern va apostar per vós?

— Jo només li vaig demanar una cosa: si ella estava segura de donar-me aquesta conselleria. Em va dir que sí, i li vaig respondre que una conselleria com aquesta no es pot rebutjar. Ha tingut les seves raons, i nosaltres estam a disposició, i a la feina. És veritat que no venc del sector turístic. Venc del sector dels serveis, de l’empresa privada i, en tot cas, el turisme sempre es veu reflectit en el sector dels serveis. Hi haurà diferents opinions. Uns trobaran que és bo, d’altres, que no, però del nostre origen no en podem fugir.

Rebutjau el terme ‘massificació’ turística. Preferiu ‘saturació’?

— Tenim saturació turística en determinats moments de la temporada, ho acotaria a juliol i agost, en llocs com Ciutat, les platges, i en determinades circumstàncies. Per exemple, aquesta setmana no ha fet bon temps, i per això els carrers de Palma estaven plens de turistes. He apel·lat a erradicar la terminologia agressiva en l’àmbit turístic. Però això no és el bessó del tema, el bessó és canviar la normativa, adaptar el Decret d’excessos.  

Les dades preliminars apunten que enguany hi haurà una xifra rècord de visitants. Hi ha llocs on els ciutadans de les Illes ja no poden anar, perquè no els hi cap la tovallola. Un exemple paradigmàtic és el Caló del Moro. Les Illes han de ser, també, per als residents?

— Han de ser primer per als seus residents. El que passa és que tenim una activitat econòmica, el turisme, que és la principal d’aquestes illes. El principal actiu que tenim és l’encant dels seus paisatges, els llocs a visitar, i tenim una oferta turística que s’ha sabut adaptar a aquesta demanda dels turistes. És un model d’èxit. Això és compatible que hi ha moments en què ens sentim saturats. El turisme hi té una part a veure. En vuit anys, s’han autoritzat 115.000 places hoteleres noves, gairebé el 25% del total, i no hem fet una estimació de l’oferta il·legal. Les infraestructures d’aigües, carreteres, s’han millorat en aquest percentatge? Crec que no, i això també afecta la sensació de saturació.

Quin és el vostre model de turisme?

— No apostam pel creixement ni tampoc pel decreixement. Volem contenir les places que ja tenim.

Com ho fareu?

— Amb la redacció d’una nova llei turística que premiarà la qualitat per damunt de la quantitat. Apostam perquè hi hagi intercanvi de places obsoletes o amortitzades per unes de més qualitat. Una persona que vulgui obrir un hotel ha de ser capaç de destruir places amortitzades, que no tenen utilitat, per posar-ne unes altres de més qualitat al mercat. El tema de vigilar que la bossa de places no estigui al límit ha de ser secundari. 

Creis que una nova llei després només de quasi un any i mig d’aprovada la vigent pot generar confusió?

— N’hem parlat amb els representants del sector. La majoria estan a favor d’una nova llei turística, però també us he de deixar clara una cosa: no venim a fer política de terra cremada. Si hi ha aspectes bons de la norma anterior, estam disposats a continuar en aquesta línia.

Apostau per derogar la moratòria que limita les places hoteleres.

— Aixecar la moratòria és un compromís electoral, però també és cert que, mentre no elaborem la nova llei turística, no ens va malament que hi sigui. No tenim pressió. L’aixecarem una vegada hàgim fet la nova llei.

Amb quin calendari treballau?

— Es fa una feina interna des de principis de setembre amb l’equip jurídic, que està fent un decàleg del que hauria de contenir. Però hi haurà comissions sectorials, polítiques, tècniques. Jo voldria que s’aprovàs l’any que ve, si no al principi de l’altre. No crec que ens hàgim de pressionar excessivament si volem que sigui al més consensuada possible i al més perdurable en el temps. 

Representants dels treballadors han denunciat la precarietat de les condicions i la falta de personal al sector turístic. Creis que s’ha de resoldre?

— Compartesc aquest prisma, que davant una gran càrrega de feina a la temporada de l’estiu hi hagi factors que facin que se sentin així. Estam pel tema turístic, però dins la llei estam disposats a escoltar tothom, també els sindicats. Ara bé, en matèria de salut laboral, hi ha altres conselleries competents. 

Sou partidari de mantenir la limitació dels creuers en temporada alta?

— No hem de menester més creuers en temporada alta. Escoltant diferents agrupacions de comerciants, estic disposat a obrir en temporada baixa a partir del 2025, perquè ja hi ha un acord per a 2023 i 2024.

En què seria beneficiós?

— Ajudaria els comerços de Ciutat. Per al teixit comercial de Palma, els creuers són molt importants. Ara bé, sempre premiant que siguin sostenibles, i energèticament al més eficients possible. 

Seríeu partidari d’una ampliació de l’aeroport de Palma? 

— No. Sí que crec necessari fer algunes obres de manteniment i millora de l’aeroport. 

Defensau canviar el nom del Decret d’excessos. Per què és tan important canviar-lo?

— És una terminologia que s’ha anat instaurant aquests darrers vuit anys, sempre referent al turisme, i no m’agrada.

Defensau l’esperit del decret?

— Sí. El defens, però hi ha aspectes millorables. En aquesta legislatura passada no s’ha reunit la subcomissió que ha de proposar actuacions. Defens que hi hagi un decret que reguli els excessos, o que hem de tenir conductes cíviques. També que no hem d’estigmatitzar zones, com podrien ser Punta Balena o la Platja de Palma. 

A les Balears els interessa tenir aquest tipus de turisme? 

— En cap cas. Les imatges d’aquest incivisme avui esdevenen virals a tot el món. Ens dona una imatge pobra com a destinació. Crec convenient que el decret ataqui més l’infractor, també les empreses, perquè ens crea una imatge terrible. A poc a poc aconseguirem erradicar aquest turisme. No convé, a cap preu.

L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) originàriament tenia les competències de promoció exterior de la cultura, i ara assumirà les de política lingüística. Se n’incrementaran els recursos? 

— Sí. No només de l’IEB, també de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB), sobretot els recursos de personal, perquè siguin més àgils i puguin assumir tot allò que els ve derivat de la nova organització del Govern. 

L’IEB promourà la normalització lingüística? 

— Dins la competència de l’IEB hi és. Farem el que tenim encomanat. 

Les competències de l’IEB poden coexistir amb les de l’Oficina de la Llibertat Lingüística de Vox? 

— Ens hem de dedicar únicament i exclusivament a allò nostre: la difusió de la llengua catalana. Després hi ha uns acords que té el PP amb Vox, als quals s’ha de donar compliment, i en aquest acord hi ha la creació d’una oficina de drets lingüístics al Parlament. Aquesta conselleria no hi tindrà cap competència ni una. Exercirem les nostres amb total llibertat i disponibilitat.

El Govern continuarà formant part de l’Institut Ramon Llull? 

— Sí.

Això és un canvi de criteri respecte de governs anteriors del PP.

— Consideram que el criteri més assenyat és continuar dins l’Institut Ramon Llull. Ho deixarem així.