El Govern deixa les lleis de memòria en estat crític

PalmaEl Govern encara no ha derogat la Llei de memòria, però ja l’ha deixat esllanguir. Com també, malgrat que assegura que la vol mantenir, la Llei de fosses. Encara que els projectes adjudicats durant l’anterior legislatura han continuat endavant, l’Executiu no ha nomenat els tècnics de la comissió de Fosses, un òrgan bàsic per dur el control de les actuacions d’acord amb la norma. Mentre les entitats memorialistes denuncien falta d’informació i comunicació, diversos professionals consultats admeten que sovint treballen al marge del Govern, que va suprimir la Direcció General de Memòria i ja ha canviat dues vegades de responsable del departament. La difusió de la memòria democràtica, el control i el diàleg amb la societat civil sobre les polítiques que duen a terme i l’atenció psicològica de les víctimes són les àrees en les quals nombroses fonts consultades han criticat haver-se trobat amb més problemes d’ençà del canvi de color polític del Govern.

El IV Pla de fosses que es va aprovar en l’anterior legislatura continua endavant, confirmen dos coordinadors consultats. També ho reivindica la directora general de Relacions Institucionals i del Parlament, Xesca Ramis, responsable de l’àrea de memòria des de fa unes setmanes. Després de la destitució del director general de Transparència, Jaume Porsell, per les presumptes irregularitats al seu agroturisme, i una reorganització interna, el departament, que en la passada legislatura disposava de set treballadors i ara només en té tres, ha passat a ser competència d’aquesta direcció general. També ha patit una retallada pressupostària de 654.000 euros. Però per ara, defensa Ramis, els recursos disponibles s’estan executant. “S’iniciarà una segona fase d’intervenció a la fossa de la Coma de Sant Llorenç des Cardassar, i s’estan tramitant els permisos mediambientals perquè es faci a partir de setembre o octubre”, exposa, quan acabi la temporada turística. L’Executiu també ha adjudicat, assegura, un contracte d’obres per tornar a omplir les fosses que ja han estat exhumades amb èxit. “Amb vista a un futur, es podria obrir un V pla de fosses, però es faria a partir dels estudis que fessin els tècnics, i sempre que hi pugui haver desapareguts en altres fosses”, insisteix: “Es fa feina en aquests estudis, i s’avança”, diu Ramis.

L’atenció psicològica, en segon pla

Els coordinadors de les empreses adjudicatàries del desenvolupament del VI Pla de fosses Almudena García-Rubio (Aranzadi) i Francesc Busquets (ATICS) confirmen que el pla avança, encara que amb mancances. El primer lot es duu a terme independentment del Govern, a partir de la feina de les empreses: és l’estudi de les fosses, a més de la feina d’identificació de les restes, la majoria de les quals s’han de fer abans que acabi l’any. També es manté el servei d’atenció psicològica als familiars de les víctimes, encara que Busquets admet que “està una mica en segon terme”. El Govern ha apuntat que es continua amb “atenció psicològica amb els familiars que ho sol·licitin”. Però la coordinadora d’aquest servei, Ana Miñarro, denuncia una falta d’iniciativa per part del departament. “La feina l’estam fent”, afirma, i concreta que atenen una vuitantena de pacients. No obstant això, destaca que l’anterior director general, Marc Herrera, telefonava als familiars “per informar-los que hi havia aquest servei d’acompanyament psicosocial”, però actualment només s’atenen les persones que acudeixen a demanar el servei. Aquesta manca d’iniciativa es tradueix, segons Miñarro, en el fet que l’Administració hagi “perdut el control” del servei. “Atenem persones que ens arriben a través d’altres familiars, i ens ha vingut gent que no sabia que el servei existia”, exposa la psicòloga: “Sense el consentiment d’aquestes persones, jo no puc lliurar les seves dades al Govern”. Segons els seus càlculs, aproximadament unes quaranta persones han acudit al servei des de l’estiu passat. “El fet que no informin que hi ha aquest servei és una manera de mantenir la impunitat, i la impunitat és una forma de tortura”, critica Miñarro: “Això no afecta només la salut mental dels familiars, sinó tota la comunitat, perquè és tota la societat la que està malalta”. Segons la coordinadora del servei, la majoria de casos que atenen són persones que han patit “un trauma, una mena de neurosi de guerra, amb símptomes físics i psíquics”: “En la legislatura anterior es va fer un reconeixement, i ara és com si es produís un desreconeixement”.

En paral·lel, les fonts consultades apunten a una altra dificultat sorgida amb el canvi de Govern: la comissió establerta a la Llei de memòria no s’ha reunit, i la comissió de Fosses només ha tingut una reunió per posar-se en contacte, i ni tan sols ha nomenat, encara, els cinc tècnics que pertoquen. En l’anterior legislatura, les comissions es reunien tres o quatre vegades cada mes, apunten diverses fonts. Tal com García-Rubio i Busquets adverteixen, això pot entorpir el desenvolupament dels lots II i III del IV Pla de fosses: una vintena d’estudis i investigacions sobre memòria i reparació, dels quals ja se n’han entregat prop d’una desena a l’Administració. Al respecte, després se n’han de fer exposicions, per difondre el que va suposar la repressió.

Sense tècnics a la comissió

Però, abans, és necessari que la comissió tècnica ratifiqui els estudis. Segons el Govern, l’Administració està a l’espera que les entitats memorialistes enviïn una acta amb una proposta de comissió tècnica, ja que el seu nomenament correspon, per llei, a aquestes organitzacions. No obstant això, Memòria de Mallorca assegura que ja l’han presentat des de fa un mes. Sigui com sigui, hi ha hagut un retard en la tria dels tècnics després que el Govern introduís a la comissió –segons l’Executiu, a partir d’una petició de la mateixa entitat– la presència d’una quarta organització amb un plantejament ideològic oposat al de la resta, i amb el qual no hi ha hagut acord.

Es tracta de l’Associació Menorca Història i Concòrdia, que va néixer el 2021. Com explica la seva presidenta, Isabel Rodríguez, defensa que la Guerra Civil “va ser un conflicte que tenia dos angles i dues percepcions”. En la línia del PP i Vox, també considera que la Llei de memòria s’ha aplicat mostrant “només un prisma”: el del bàndol republicà. “A Menorca hi va haver 138 capellans assassinats”, argumenta. Tot i que no està en contra del text de la Llei de memòria, Rodríguez assegura que “no la trobarem a faltar si la deroguen”, perquè no s’ha aplicat “de manera imparcial i no partidista”. “Diuen que les víctimes d’un bàndol ja les va reconèixer la dictadura, però les hauria de reconèixer la democràcia, no Franco”, defensa. Uns plantejaments que la resta d’entitats memorialistes rebutgen frontalment. Segons ha sabut l’ARABalears, aquesta associació va proposar dos tècnics per la comissió, un dels quals, Miquel Deyà, un professor de la Universitat de les Illes Balears que el 2020 va votar en contra de la creació d’un curs sobre memòria democràtica. Una proposta que la resta d’entitats varen rebutjar per majoria, mentre que Rodríguez reclama que es doni espai al seu punt de vista. “Hem xocat pràcticament sempre, perquè tenen una línia totalment diferent de la nostra”, explica Lluís Ruiz, president del Fòrum per la Memòria Històrica d’Eivissa i Formentera, que assegura que aquesta entitat propugna un “blanqueig del franquisme, i diu que hem de passar pàgina”. Aquestes diferències, adverteix, “poden allargar moltíssim els debats de la comissió”.

Des del Govern, Ramis destaca que s’han continuat col·locant pedres de la memòria per les víctimes –prop d’una desena segons fonts coneixedores–, i es va finalitzar un programa de Teatre per la Memòria a les escoles, entre altres actuacions, com les visites a les fosses d’estudiants. “Hem continuat la feina i fent difusió de tot”, assegura, que insisteix que, malgrat que es preveu suprimir la Llei de memòria, no es descarta continuar amb algunes de les iniciatives. Amb tot, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, és crítica, i denuncia la falta d’informació per part del Govern: “No sabem exactament què estan fent”. Augura que la derogació de la Llei de memòria es farà “després de les eleccions europees”, i adverteix que la Llei de fosses “no pot funcionar sense comissions”, a més d’un “canal directe entre l’Administració i els representants dels col·lectius de víctimes”. “Tot són excuses”, sentencia.