El Govern ha destinat poc més de mig milió d’euros a dietes i viatges en tota la legislatura

PalmaEl Govern ha gastat 558.939 euros aquesta legislatura en viatges i en dietes de manutenció i transport dels consellers i els alts càrrecs, segons consta en el Portal de Transparència de la CAIB. El gruix de la despesa dels membres del pacte d’esquerres ha estat per als viatges, amb un cost en quatre anys de 467.894 euros, pràcticament la meitat dels quals s’ha gastat durant el 2022 (213.157,83 euros). Cal tenir en compte que el 2020, quan hi va haver les restriccions més fortes pel coronavirus, la despesa en viatges va baixar fins als 95.933 euros. L’any següent, el 2021, aquesta xifra ja va arribar als 207.656 euros. El 2019 la despesa va ser de 173.806 euros, però cal recordar que les eleccions es varen fer el 26 de maig i que la legislatura va començar el juny. Ara bé,el 2018, a la legislatura anterior, també amb Francina Armengol encapçalant l’Executiu, només es varen gastar en viatges 62.645 euros.

Pel que fa a les dietes de manutenció i transport a Mallorca, aquesta legislatura s’han gastat 91.000 euros, aproximadament –hi ha conselleries que expliquen que encara han d’incloure despeses i al Portal de Transparència pràcticament no hi ha dades del 2023. En aquest apartat no hi ha diferència respecte dels anys de pandèmia: si el 2022 es varen gastar 28.432 euros, el 2020 varen ser 25.677, i el 2021, 22.063 euros –el 2019, la despesa va ser de 14.577 euros.

El desglossament de les despeses de manutenció i transport d’aquesta legislatura és el següent: 16.579 euros en aparcaments; 1.926 euros en berenars; 127,51 euros en cafès; 53.408,74 euros en dinars; 3.001,67 euros en sopars; 6.681,86 euros en taxis; 2.364,40 euros en quilometratge i 7.240,08 euros de despesa en el calaix de sastre d’‘altres’.

En el Portal de Transparència es poden trobar despeses ben minses, que alguns càrrecs han reclamat en presentar les seves dietes. Per exemple, hi figuren els 0,65 euros que el director general de Política Universitària i Recerca, Josep Lluís Pons Hinojosa, va passar per un aparcament, amb data de 21 de desembre de 2021, una despesa que va fer arran d’una reunió amb la UIB i l’Ajuntament de Palma per tractar temes relacionats amb el projecte del Districte d’Innovació de Nou Llevant el 21 de desembre de 2021. En la mateixa línia, el 19 d’octubre de 2022, el director general de Comerç va passar una despesa de 0,70 euros en un altre aparcament quan va anar a recollir el material dels Premis Senalla.

La portaveu del PSIB en el Parlament, Pilar Costa, qualifica de “ridícul” que es passin despeses de quantitats ínfimes i apel·la al “sentit comú” per “evitar coses innecessàries”. Costa assenyala que el debat entorn de les dietes sempre s’ha mantingut “en termes molt restrictius”. Pel que fa a l’oposició, el portaveu del PP, Antoni Costa, considera del tot normal que es tinguin en compte despeses dels càrrecs de l’àmbit públic, encara que considera que “els polítics han de donar molt més exemple de l’habitual”, sobretot “en èpoques de crisi”. “És absurd cobrir-ho tot i s’ha de trobar un equilibri que es basi en el sentit comú”, diu. Segons Costa, hi ha vegades que, més enllà de la quantitat de la despesa, es pot posar en dubte si té una finalitat partidista. “De vegades es paga amb doblers públics un ús electoralista de la institució”, afegeix.

Per la seva banda, el portaveu d’El Pi, Josep Melià, considera que les dietes complementen el sou dels polítics illencs, encara que reclama que “tot el que es paga a compte de l’erari públic es justifiqui”. “Cada any feim una esmena als pressupostos per aquest motiu”, comenta, encara que recorda que els càrrecs polítics “no estan especialment ben pagats a les Illes” i que, a diferència de l’Estat, “no hi ha pensions vitalícies”.

El control de la despesa és una de les condicions indispensables per al professor de Filosofia Política de la UIB, Bernat Riutort. “Hi ha gent que es pot passar i amb això s’ha de ser estricte”, diu, i recorda que la Comissió d’Ètica Pública de les Illes Balears ja va reclamar que els càrrecs no es poguessin quedar amb els obsequis que reben per tal d’evitar tractes de favor, tal com es fa ara. Segons Riutort, el que no seria admissible és “facturar coses que no corresponen a la feina que es fa”.

D’altra banda, el professor d’Antropologia de la UIB i investigador Alexandre Miquel també reclama que els càrrecs polítics tinguin en compte “la situació de la població en general”. “Els riders i els freelance, per exemple, s’ho han de pagar ells tot. Per això cal veure les coses dins d’un marc general”, apunta. Aquest expert creu que les dietes “s’han de correspondre a les necessitats per desenvolupar de manera correcta l’acció política” i precisament “s’ha de controlar que sigui així”. “Pèricles ja va establir a l’Antiga Grècia que les persones que no tenien capacitat adquisitiva havien de poder exercir com a representants polítics. És a dir, s’han de tenir unes condicions de treball, sempre amb un control públic”,afegeix.