El Govern destitueix o trasllada un alt càrrec cada sis dies

PalmaUna mitjana d’un alt càrrec destituït cada sis dies. És el balanç de canvis al Govern des del 14 de novembre, quan l’Executiu donava per gairebé tancat l’organigrama i va publicar al portal de transparència la relació d’alts càrrecs i les seves retribucions. Des de llavors s’han destituït 25 persones en 151 dies. Així es desprèn de la informació que s’ha publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) en els darrers cinc mesos. S’hi ha de sumar, a més, la recent dimissió dels dos darrers coordinadors de Salut Mental del Govern. Fonts de l’Executiu admeten que han tingut dificultats des del primer moment per fer fitxatges i, una vegada fets, massa sovint han hagut de prescindir de treballadors, fer reorganitzacions internes o acceptar dimissions per motius personals.

Qualsevol canvi en un càrrec passa per una destitució, encara que sigui per donar a la persona en qüestió noves funcions, o bé per formalitzar-ne una renúncia. En el recompte (s’han deixat al marge els canvis que quedaven pendents a la cúpula d’IB3) apareixen alguns moviments que en els darrers mesos han transcendit als mitjans. Per exemple, la renúncia d’Ana María Martín Hernando com a directora de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (Ibassal). Només durà tres mesos al càrrec, al qual va arribar el 5 de gener com a substituta de Magí Cabrer, que també va ser destituït en el marc d’una reestructuració del departament liderat per Alejandro Sáenz de San Pedro. Com va explicar l’ARABalears, portaveus dels sindicats CCOO i UGT varen denunciar paràlisi a l’organisme, que vetlla per la seguretat dels treballadors, provocada per la inestabilitat a la direcció. Fonts del Govern varen atribuir la dimissió a motius personals, i també varen donar el mateix motiu a les baixes consecutives dels coordinadors de Salut Mental, Carme Bosch i Oriol Lafau.

Remodelació a Educació

Entre les baixes més sonades també hi ha la de l’exgerent de l’Entitat Pública Empresarial de Telecomunicacions i Innovació (Ibetec), Juan Antonio Serra, que a final de novembre va ser destituït després que s’obrís judici oral contra ell per un presumpte cas d’agressió sexual i atemptat contra l’autoritat. S’hi afegeix la profunda reestructuració que es va fer a la Conselleria d’Educació. El nou organigrama va suposar la destitució de tres directors generals i la creació d’una secretaria autonòmica de Desenvolupament Educatiu, que assumí Mateu Suñer, fins llavors gerent de l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec). Per primera vegada a les Balears, a més, es va donar rang de direcció general a l’escola concertada, situant-ne Ismael Alonso –va cessar com a director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives– al capdavant. “Els canvis no varen ser pel rendiment, sinó perquè es va decidir remodelar el departament”, apunten fonts del Govern.

A més, a finals de gener la directora general de Territori i Paisatge, Laura Colom, va renunciar al càrrec. Segons va informar el Govern, per incorporar-se a una plaça de funcionària a l’Ajuntament de Maó. Per obtenir la plaça havia de fer pràctiques al consistori durant sis mesos. Dos mesos i mig després, encara no l’han substituïda en la direcció general, sinó que la responsable de Coordinació i Harmonització Urbanística, Paz Andrade, n’ha assumit les funcions temporalment.

A finals de març, la consellera d’Habitatge, Marta Vidal, també va signar la destitució de la secretària general, Catalina Ferrer, a qui ha substituït Llorenç Togores. No és l’únic canvi que hi ha hagut al departament, ja que el cinc d’octubre va dimitir la cap de gabinet de Vidal, Raquel Sánchez, per incompatibilitats en el càrrec. No va ser substituïda fins a mitjan desembre, per Miguel Ángel Pérez Vicente de Vera. Entre els canvis també hi ha la destitució de Sebastià Sansó Bonet com a coordinador del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), o la substitució del director de Ports de les Illes Balears –Jaime Carbonell se’n va anar i es va fitxar Francisco José Villalonga–, a més de la del director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears –Cristina Martínez va substituir Miquel Àngel Parera. En total, s’han publicat 31 nomenaments des de mitjan novembre, a raó d’aproximadament un cada cinc dies.

“Ha costat trobar perfils”

Diverses fonts de l’Executiu admeten que des de l’inici del mandat va “costar trobar perfils en càrrecs específics”. En part, considera una font coneixedora, perquè després de vuit anys a l’oposició, moltes persones que podrien ser a l’òrbita dels partits aspirant a un càrrec polític acaben iniciant altres projectes en l’àmbit privat. Les mateixes fonts expliquen que es va assumir aquesta dificultat “amb calma”, i a finals de setembre ja estaven cobertes la majoria de les places de l’organigrama.

Però des de llavors els canvis de cadires han continuat. “Hi ha gent que no està interessada a ser alt càrrec del Govern, i això no només afecta aquest Executiu, sinó també als anteriors”, expressen veus coneixedores. “A l’administració hi ha molta pressió, la responsabilitat és elevada i el salari no és d’acord amb les atribucions”, consideren les mateixes fonts, que remarquen que al sector privat els càrrecs directius disposen de retribucions més elevades. De fet, el Govern va aprovar al novembre un increment del 7,5% dels sous dels alts càrrecs, que el 2023 tenien una retribució d’entre prop de 40.000 i 88.000 euros anuals. La pujada s’aplica a partir d’aquest 2024, tot i que el Govern encara no n’ha fet públic el detall.