El Govern encara no sap si podrà prohibir el dièsel el 2025

PalmaLa prohibició de l’entrada de nous vehicles dièsel a les Balears a partir del 2025 continua enlaire i el Govern encara no sap si podrà executar aquesta mesura de la Llei de canvi climàtic i transició energètica. L’executiu espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, va qüestionar la constitucionalitat del vet balear al dièsel, que s’estenia als nous vehicles de benzina a partir del 2035. Era l’any 2019 i l’Estat i les Balears varen acordar en una comissió bilateral que Madrid estudiaria les possibilitats d’aquestes restriccions. A començaments del 2020, va semblar que la discrepància entre les Illes i el govern espanyol anava ben encaminada, perquè l’esborrany de la llei espanyola de canvi climàtic permetia que els territoris insulars poguessin prendre mesures sobre comercialització de vehicles per afavorir la reducció de les emissions.

Però el text definitiu de la norma va deixar ben clar que les Balears no tindrien més poder de decisió que demanar permís a l’Estat. “Les comunitats autònomes insulars, considerant la seva vulnerabilitat davant del canvi climàtic, podran instar l’Estat que estableixi mesures de promoció de la mobilitat neta, consistents en restriccions en el seu àmbit territorial de la circulació de turismes i furgonetes”, diu l’article 14.4 de la norma espanyola. I, malgrat que les Balears ja han fet la petició per executar la prohibició –queda poc més d’un any i mig per a la data que va marcar el Govern–, no hi ha hagut cap resposta.

Fonts de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica reconeixen que “es continua esperant la resposta de Madrid”. “La nostra petició comença a ser necessària i urgent, i així hauria de ser acollida pel govern de l’Estat”, critica el conseller i vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, que considera que el govern espanyol no s’adiu amb “els temps de la Unió Europea”. Cal recordar que la UE ha prohibit la venda de nous vehicles de combustió, tant dièsel com de benzina, a partir del 2035.

Les discrepàncies

La de canvi climàtic és una de les 39 lleis que l’Estat ha qüestionat durant les dues legislatures del Pacte –20 la passada i 19 aquesta–, amb Francina Armengol com a presidenta del Govern. L’executiu de Pedro Sánchez és el que ha plantejat la majoria de controvèrsies (32), fet que deixa palès que el mateix color polític dels dos executius no ha fet minvar els desacords en matèria de legislació. Ara bé, aquesta legislatura l’Estat no ha presentat cap recurs davant del Tribunal Constitucional per impugnar una norma autonòmica. En canvi, el Parlament sí que va arribar al Constitucional en presentar un recurs contra els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 perquè no incloïen cap compensació de la insularitat.

“Es tracta d’un equilibri de poders dins d’un estat complex i que funciona per repartiment de competències. I, de vegades, no és fàcil determinar on comencen i on acaben”, comenta el professor de Dret Constitucional de la UIB,Sebastià Rubí. “Cadascú ha de vetlar perquè les altres institucions no els envaeixin competències. Perquè el poder sempre intenta ocupar el màxim d’espai possible i de vegades hi ha zones conflictives”, afegeix l’expert.

Quan hi ha una discrepància sobre una llei, les vies per solucionar-la es redueixen a tres. “En primer lloc, es pot arribar a un acord interpretatiu, que és l’opció preferible. Ambdues parts fan pública la interpretació de l’article sobre el qual hi ha diferències i aquí acaba el problema”, explica el director general de Coordinació, Relacions amb el Parlament, Drets i Diversitat, Miquel Àngel Coll. D’altra banda, “es pot pactar una modificació de l’article sobre el qual hi ha discrepàncies mitjançant una altra llei o un decret”, continua. Finalment, en cas que no sigui possible l’acord, és el Tribunal Constitucional qui ha de decidir, com va fer la legislatura passada amb quatre articles que va tombar de la llei balear de toros.

La primera norma autonòmica que l’Estat va qüestionar aquesta legislatura va ser el decret de mesures urgents en matèria d’habitatge, que permetia que el Govern fixàs el preu en cas d’exercir el dret de compra en operacions entre grans tenidors.Això va canviar i l’administració pot fer servir el seu dret de compra respectant les condicions de l’operació entre grans propietaris. Els agents covid, la vacunació obligatòria dels professionals sanitaris, aspectes de la tramitació dels fons europeus i les mesures per compensar els efectes de la guerra a Ucraïna han estat algunes de les normatives que s’han hagut de negociar aquesta legislatura, mentre que la passada hi va haver discrepàncies sobre lleis tan importants com la d’habitatge, la de residus i l’esmentada de canvi climàtic. “Estam davant debats jurídics, encara que hi ha excepcions, com la llei de residus, que sí que generen un debat polític. El problema és que tot està subjecte a interpretació”, sentencia Miquel Àngel Coll.