La Moncloa exclou Netflix i HBO de les quotes de català

MadridLa relació entre PSOE i ERC s'embolica per la llei de l'audiovisual. L'anunci del govern espanyol que les plataformes audiovisuals radicades a l'estranger -com Netflix i HBO- estan eximides de complir amb la quota del 6% per a produccions en llengües cooficials ha provocat que el portaveu republicà, Gabriel Rufián, deixi en l'aire el suport del seu partit als projectes de l'executiu. El primer, la pròpia llei audiovisual, que es va pactar que s'aprovaria amb els vots d'ERC, i el segon, els pressupostos de l'Estat. "No descartem escenaris", ha advertit Rufián en una roda de premsa aquest vespre, després que el seu trumfo per blindar el català quedés en paper mullat.

Els comptes han de passar pel Senat i els vots d'Esquerra i EH Bildu, que tenen 16 senadors (14+2), poden ser necessaris per a la seva aprovació. La majoria està en 133 senadors i PSOE i PNB sumen 124. A la cambra alta hi ha representades formacions diferents a les del Congrés i el vot de les quals encara no està definit. Per exemple, al grup d'Esquerra Confederal, amb sis representants, hi ha partits com Més per Mallorca i Adelante Andalucía que podrien no garantir el seu sí als comptes.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei audiovisual, però fonts del ministeri d'Economia han aclarit que la quota del 6% per a les llengües cooficials que l'executiu va pactar amb ERC només es pot aplicar a les plataformes amb seu a Espanya. D'aquesta manera, per exemple, ni Netflix ni HBO tindrien l'obligació de reservar un 6% del seu catàleg a produccions en llengües cooficials de l'Estat. "Si és certa la informació sorgida entorn aquesta llei, ERC no donarà suport aquesta llei", ha manifestat Rufián.

Segons fonts del govern espanyol, la normativa europea marc no permet obligar aquestes plataformes d'àmbit internacional, i afegeixen que ERC coneix el redactat final de la llei. Rufián, però, ha volgut deixar clar que no és així. "Nosaltres tenim declaracions d'intencions, alguna línia solta", ha afirmat. A més, ha qualificat "d'absurd" i de voler "enganyar" que es digui que no es pot legislar sobre les empreses estrangeres que volen fer arribar els seus productes a l'Estat.

El projecte ha estat enviat ara al Congrés, on encara pot ser modificat a través de les esmenes, i finalment haurà de ser aprovat en el ple, on el vot dels partits independentistes catalans serà clau perquè tiri endavant. De fet, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ja ha avisat aquest matí que la llei "s'haurà de millorar" en el tràmit de les esmenes perquè el que hi havia ara era un "acord de mínims". Abans que la Moncloa apuntés que les plataformes internacionals quedaven exemptes de la llei, el diputat republicà ja havia estat preguntat per aquesta possibilitat i amb les seves respostes ja reconeixia indirectament que això podia passar.

Així, ha afirmat que en compareixences anteriors no havia parlat de "cap empresa en concret", en referència a Netflix, sinó que s'havien estat els mitjans els que ho havien fet. La setmana passada, però, ell mateix assegurava que l'obligatorietat era "per a totes i cadascuna de les plataformes audiovisuals" i Esquerra va distribuir un document en què exemplificava com quedaria el catàleg en català d'aquestes empreses fent servir precisament l'exemple de Netflix.

Al llarg del dia ha quedat en entredit la negociació d'ERC i hi han sucat pa Junts i la CUP, però també hi ha hagut moviments al propi partit. Les joventuts d'ERC han deixat aquest dimarts poc marge de dubte respecte el que li reclamen a la formació: "Si la llengua catalana no es blinda a totes les plataformes en la llei audiovisual, els pressupostos han de caure. Si ells no compleixen els compromisos, nosaltres tampoc". L'exportaveu del partit al Congrés, Joan Tardà, ja ha avisat en un tuit que ara mateix no s'hauria de votar.

La resposta de Junts a l'anunci del govern espanyol ha sigut instar ERC i la CUP a coordinar-se al Congrés després que el català quedi "marginat" amb unes quotes "insignificants". La portaveu de JxCat al Parlament, Mònica Sales, ha assegurat que la solució al problema del català a l'audiovisual no passa per reformar la llei espanyola, sinó impulsant una pròpia norma catalana. Junts, de fet, ara fa dos mesos va tirar pel dret i va presentar en solitari una proposició de llei de l'audiovisual al Parlament. Ara, ha afirmat Sales, aquesta norma ja està a punt per ser votada al ple. De la seva banda, el portaveu del PDECat, Ferran Bel, que ha insistit que "no és qüestió de quotes" i que l'important és que es busqui la manera d'obligar realment les plataformes. Fonts del PDECat afirmen que ja havien avisat ERC d'aquest risc del principi de país d'origen i l'acord s'ha tancat de manera "precipitada".

Per la seva part, el govern espanyol considera que el text està pactat amb ERC i no contempla que ara es facin enrere. "Han creat un problema d'expectatives", expliquen des de la Moncloa, on pensen que els republicans es van equivocar a l'hora de vendre l'acord, ja que la llei té altres elements importants de defensa de les llengües cooficials, com ara l'obligació d'incorporar els subtítols o els doblatges que estiguin disponibles.

Acord precipitat

La realitat és que hi ha un debat legal obert sobre si Espanya pot obligar plataformes no radicades a l'Estat a complir una quota lingüística. L'expert i professor de dret i economia de la Universitat Europea Guillermo Rocafort ha explicat a Europa Press que sí que hi hauria aquesta possibilitat, però fonts del sector audiovisual l'han descartada a la mateixa agència, argumentant que tenen "molts dubtes".

Les que segur que sí que estan obligades a complir amb la quota del 6% serien les plataformes d'àmbit estatal com Filmin (que ja la compleix), Movistar+, Mitele o Atresplayer. En canvi, amb Netflix o HBO fonts del govern espanyol creuen que s'hauria d'actuar "per altres vies" com ara incentius econòmics a la producció en llengües cooficials. De fet, el PSOE sempre ha sigut contrari a posar condicions a les plataformes internacionals perquè "no s'han de posar barreres". "Sempre hem pensat que és millor actuar per la via dels incentius", afirmen fonts del grup parlamentari socialista.

La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, ha estat l'encarregada d'informar sobre l'aprovació del projecte després del consell de ministres. Segons Calviño, "s'ha aconseguit un bon equilibri entre l'impuls de la producció audiovisual i la protecció de la diversitat lingüística". L'objectiu és convertir Espanya en un "hub audiovisual a Europa i un hub de producció en espanyol al món". La llei sí que obliga a RTVE a tenir un 15% dels continguts en llengües cooficials.

Debat jurídic

El cert és que hi ha un cert debat jurídic sobre si es poden imposar les quotes. El president del CAC i advocat, Roger Loppacher, creu que hi ha base jurídica per exigir l'aplicació de les quotes lingüístiques. En concret, assenyala a una sentència del TSJUE del 3 de març del 2009 on s'admet que la promoció lingüística és una raó imperiosa d'interès general sempre que sigui una mesura proporcionada. "I el 15% que es volia per al conjunt de llengües de l'Estat sembla certament proporcionada", explica el cap visible del regulador audiovisual català. Loppacher consigna un sentiment de decepció ja que, durant les converses que es van mantenir durant l'elaboració de l'esborrant, es va treballar sempre amb la base que les mesures afectarien totes les plataformes i no pas només les radicades a Espanya. "Això ja era així fins i tot abans de negociar la introducció d'una quota específica per al català, el basc i el gallec", detalla.

Més enllà del percentatge d'obres en català al catàleg de Netflix o HBO, Loppacher considera que hi ha camp per córrer en l'apartat de mesures de suport a la producció. En aquest sentit, indica que Itàlia ha fixat una contribució del 12,5% i que, a França, pot arribar fins al 25%. "Aquesta obligació, a més, com que forma part de la directiva europea sí que afecta totes les plataformes, independentment d'on tinguin la seva seu", recorda. Espanya, en canvi, només fixa un 5% de contribució, en el que s'interpreta com un intent d'atraure aquestes plataformes cap a Espanya. "I qui diu Espanya, esclar, vol dir Madrid", rebla el president del CAC. "Però, en tot cas, res no impediria posar una contribució més alta i, a partir d'aquí, incloure les quotes lingüístiques per al català en aquest apartat".