El català a Europa

El govern espanyol es blinda amb arguments jurídics per portar el català a l'Eurocambra

Demana un informe legal després del toc d'atenció de Puigdemont

Albares i Metsola saludant-se abans de la reunió que van mantenir dimecres passat.
10/12/2024
4 min
Regala aquest article

BarcelonaEl govern espanyol s'arma d'arguments jurídics per aconseguir que es pugui parlar català al Parlament Europeu. L'Advocacia de l'Estat, com a conseqüència d'una petició aquest mateix dilluns, va emetre un informe en què defensa legalment la possibilitat d'aprovar una iniciativa a l'Eurocambra per poder-hi parlar català, gallec i euskera sense contravenir el dret europeu. "És possible celebrar un acord administratiu entre el Regne d'Espanya i el Parlament Europeu que permeti l'ús en la institució mencionada de les llengües oficials diferents de l'espanyol/castellà", conclou el document de sis pàgines al qual ha tingut accés l'ARA.

L'informe no afegeix nous arguments jurídics que no hagi esmentat abans el govern espanyol per defensar aquesta proposta, però és el document legal més detallat que ha sortit a la llum fins ara en defensa del català a l'Eurocambra per part del govern espanyol. Just en data d'aquest dilluns a les 18.06 h. És a dir, després que l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, demanés al president espanyol, Pedro Sánchez, un "punt d'inflexió" o "deixar córrer" la legislatura perquè, entre d'altres, encara no s'ha fet realitat que el català sigui oficial al global de la Unió Europea. A diferència de la via per assolir el català al Parlament Europeu que ara impulsa el govern espanyol, l'oficialitat del català a totes les institucions europees està encallada perquè no té la unanimitat de tots els estats, segons diferents fonts diplomàtiques consultades per l'ARA.

De fet, el document al qual ha tingut accés aquest diari demostra que el govern espanyol –i la majoria de forces favorables al català a Europa– centren ara els esforços en el fet que el català es pugui utilitzar oralment al Parlament Europeu i no en assolir que sigui oficial a totes les institucions de la Unió Europea. Per aquest motiu, l'executiu de Pedro Sánchez ha demanat un informe jurídic sobre les normatives lingüístiques només de l'Eurocambra. Cal recordar que ara fa un any el govern espanyol va demanar també un informe a l'Advocacia de l'Estat similar al d'aquest dilluns, però que feia referència a la iniciativa d'aconseguir l'oficialitat del català a totes les institucions comunitàries. Aquell informe, al qual també ha tingut accés l'ARA, també defensava que no és necessari reformar els tractats europeus per afegir-hi el català, el gallec i l'euskera com a llengües oficials a tota la Unió Europea.

Els arguments

En aquest sentit, el principal argument legal de l'Advocacia de l'Estat és el fet que el 2005 ja es va utilitzar el català al Consell de la Unió Europea —tot i que s'ha de demanar amb set setmanes d'antelació— i al Comitè de les Regions "sense que consti que hagi suscitat cap controvèrsia fins al dia d'avui". A més, recorda que hi ha altres acords menors sobre l'ús de les llengües cooficials de l'Estat en altres institucions comunitàries, com és el Tribunal de Justícia de la UE o la Comissió Europea.

Com aleshores, l'informe constata que no hi ha cap punt del dret europeu ni dels tractats del bloc comunitari que impossibiliti que el govern espanyol arribi a una entesa bilateral amb una institució comunitària, com és el Parlament Europeu, perquè s'hi pugui parlar català. De fet, argumenta que "l'acord administratiu" plantejat pel govern espanyol "no és ampliar el catàleg de les llengües oficials" al global de la Unió Europea, per la qual cosa s'hauria de comptar amb el vistiplau de tots els estats membres, sinó només a l'Eurocambra.

Per això, l'informe apunta que "res no impedeix al Parlament Europeu assumir en virtut d'un acord administratiu" que es pugui utilitzar oralment català, gallec i euskera a la mateixa cambra encara que no siguin llengües oficials de la Unió Europea. "Això és exactament el que va passar amb el Consell de la UE", insisteix l'informe.

Més enllà del fet que s'emetés poques hores després del toc d'atenció de Puigdemont, el document també arriba en un moment clau de les negociacions al Parlament Europeu per aconseguir que la iniciativa presentada fa més de dos anys de permetre-hi parlar català s'aprovi. De fet, aquest dimarts s'ha reunit per primer cop el grup de treball Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu, que té per objectiu discutir sobre aquesta proposta i precisament està esperant un informe per avaluar quines conseqüències legals i logístiques tindria aprovar la mesura.

En aquest sentit, des de la desaparició de Ciutadans, les formacions que hi són favorables es mostren més optimistes i, fins i tot, el conseller d'Exteriors i de la UE, Jaume Duch, va aventurar el setembre passat que confia que hi hagi un acord "d'aquí uns mesos o un any". Tot i això, en declaracions posteriors, tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, han evitat fixar calendaris.

El fet que el Cs ja no tingui representació facilita que el grup liberal, que pot fer decantar la balança a favor o en contra del català a l'Eurocambra, s'hi deixi d'oposar i que la iniciativa obtingui prou suports a la mesa del Parlament Europeu. En tot cas, també pot ser determinant la pressió del PP. "Dependrà de la pressió i el soroll que vulgui fer el PP, sobretot veient el que ha passat els últims anys", diu un europarlamentari a l'ARA, que recorda com els populars han "instrumentalitzat" constantment les institucions europees per carregar contra Sánchez i el catalanisme.

stats