El govern espanyol es nega a calcular i pagar ni un euro del factor d’insularitat

PalmaEl govern espanyol no té cap intenció de calcular ni de dotar econòmicament el factor d’insularitat perquè les Illes estiguin a la mitjana d’inversions estatals -als pressuposts del 2021 són les terceres per la coa. De poc serveix que aquesta assignació econòmica estigui inclosa en el Decret llei del Règim Especial de les Balears (REB), que es va aprovar el febrer del 2019. El Ministeri d’Hisenda de María Jesús Montero ja va deixar clar durant la tramitació dels pressupostos de l’Estat que aquesta norma no es complirà durant l’any que just acaba de començar.

La negativa del senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, a donar suport als comptes de l’executiu de Pedro Sánchez i el seu enfrontament amb Montero durant la compareixença de la ministra a la Cambra Alta (el 15 de desembre) varen obrir les portes a la negociació per tal que canviàs el sentit del seu vot -el Senat va votar el 22 de desembre. De fet, segons explica Vidal, el PSOE va contactar amb ell a través del senador mallorquí Cosme Bonet i del portaveu a la Comissió de Pressupostos, Gonzalo Palacín.

El senador ecosobiranista va exigir que es reunís la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda, de la qual formen part l’Estat i el Govern, per calcular quin havia de ser l’import del factor d’insularitat. A més, Vidal també va reclamar que l’Estat es comprometés a fer una primera transferència i així ho va transmetre quan alts càrrecs del Ministeri d’Hisenda es varen posar en contacte amb ell i el varen convocar a una reunió presencial.

A partir d’aquí, Vidal explica que els representants del Ministeri varen deixar clar que la seva oferta es limitava a fer una reunió de la Comissió, i li asseguraren que no hi hauria cap transferència de recursos econòmics cap a les Balears. “Si no hi ha aquest compromís, la reunió no serveix. Allò important era posar en marxa el mecanisme del REB”, apunta Vidal. El senador socialista Cosme Bonet destaca que “hi va haver el compromís [del govern espanyol] per convocar la Comissió Mixta”. “Fins i tot es va fixar un dia i hora perquè Vidal anàs a escenificar aquest acord, però la negociació es va rompre perquè ell reclamava una quantitat concreta i el Ministeri no ho volia. Li vaig recomanar que acceptàs aquest compromís polític, perquè fer aquesta reunió és important”, explica.

Vidal també recorda que els socialistes varen rebutjar en bloc totes les esmenes als pressupostos en favor de les Illes que es varen presentar al Senat. Cap de les de MÉS per Mallorca va tenir el suport dels senadors del PSIB -Cosme Bonet, Susanna Moll i Patricia Abascal-, ni les que representaven una millora per a les Balears ni altres més generals, com la proposta que les prestacions de dependència no comptin a l’hora de cobrar l’Ingrés Mínim Vital.

Segons Bonet, la raó d’aquesta negativa sistemàtica del PSOE a incorporar esmenes és que els pressupostos havien d’entrar en vigor l’1 de gener sense entrebancs. “Si les esmenes eren petites, s’hi votava en contra per no retardar-ne la tramitació. I si eren grans, no es podia rompre l’equilibri que s’havia assolit al Congrés”, comenta. De fet, al Congrés només es varen incorporar esmenes durant el tràmit previ a la votació i després no se’n va acceptar cap altra, segons indiquen fonts socialistes. En tot cas, cap de les que es varen incorporar afavoreix les Illes.

Incompliment de la llei

Independentment que la negociació entre Vidal i els representants del Ministeri de María Jesús Montero no arribàs a bon port, el fet que les Balears estiguin per sota la mitjana en inversions estatals i que aquesta mancança no s’hagi corregit mitjançant el factor d’insularitat incompleix el Decret llei del REB, en què s’estipula que aquesta dotació econòmica “s’inclourà en els pressupostos generals de l’Estat de cada exercici”. A més, la norma deixa clar que la Comissió Mixta s’ha de reunir “dues vegades l’any” i que ha de proposar “la quantia del factor d’insularitat per a l’any següent”. Però res d’això no s’ha complert. “No s’entén que no hi hagi hagut cap reunió abans dels pressupostos”, lamenta Vidal, que també critica que “el Ministeri considerava una cessió l’oferta de la primera reunió”. “No és cap cessió, és per llei”, sentencia.

De fet, la consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez ja va donar la veu d’alarma sobre aquest incompliment per part de l’executiu espanyol. “El que preveu el REB és que les Balears se situïn en la mitjana de la inversió territorialitzada per habitant i això no s’ha complert”, va dir quan es varen saber els comptes del govern de Pedro Sánchez a final d’octubre. Fonts de la Conselleria han assenyalat que el Govern balear demana una reunió de la Comissió Mixta “des de començament de la legislatura”, amb l’objectiu d’arribar a calcular “la dotació inicial del factor d’insularitat”. De moment, “no hi ha previsió de data per convocar la Comissió, encara que es continuarà demanant, així com la tramitació i aprovació definitiva del règim fiscal del REB”, afegeixen.