Governabilitat a l'Estat

El govern espanyol comença el nou curs guanyant les sis votacions al Congrés

Llum verda al decret energètic i cinc iniciatives més, entre les quals la llei del 'sí és sí' i la de ciència

Un termòmetre marca 27 graus de temperatura al Congrés, tal com marca el decret aprovat
25/08/2022
4 min

MadridMentre Pedro Sánchez continuava a l’Equador la gira per l'Amèrica Llatina, al Congrés els seus ministres comptaven votacions per victòries. El govern espanyol ha aconseguit tirar endavant tres lleis i tres decrets aquest dijous al ple extraordinari que ha donat el tret de sortida al nou curs polític, marcat per la crisi energètica i l’espiral inflacionista. Precisament, un dels paquets aprovats és el que s’ha anomenat decret energètic, però que conté altres mesures com la gratuïtat del transport públic de Renfe i beques per a estudiants els quatre mesos vinents. Era una votació crucial que el PSOE, finalment, ha pogut salvar gràcies a les converses d’últim minut amb els socis habituals: ERC, PNB, EH Bildu, PDECat, Més País i Compromís. 187 vots a favor i 161 en contra, un bloc consolidat que integren la triple dreta, així com Junts i la CUP.

Hi havia cinc punts més a l’ordre del dia: un decret sobre el nou sistema de cotització d’autònoms, al qual el PP sí que hi ha votat a favor perquè així l'hi va demanar l’associació del sector ATA en una reunió aquest dimecres al Congrés; i un altre decret de mesures sobre incendis forestals que també ha vist llum verda amb àmplia majoria. Ara bé, un dels socis més importants del govern espanyol, ERC, s’ha abstingut en els dos casos. En el segon d’ells, la principal crítica que les formacions sobiranistes catalanes han plantejat a l’executiu és la invasió de competències i han subratllat que Catalunya té recursos molt desenvolupats en l’actuació contra els incendis.

Més enllà de la convalidació dels tres decrets, el Congrés també ha donat l’aprovació definitiva a la llei concursal, la llei de ciència i la llei de llibertat sexual –coneguda com a només sí és sí–. Un acord, ara sí, entre ERC i el govern espanyol ha permès que no prosperés una esmena del PP a la llei de ciència aprovada al Senat que posava límits a la contractació indefinida dels investigadors. Així, els ministres José Luis Escrivá, Raquel Sánchez, Teresa Ribera, Diana Morant i Irene Montero han posat cara a una arrencada amb bon peu del govern espanyol al Congrés.

Crispació PSOE-PP

El focus estava posat en el decret energètic, vilipendiat pel PP malgrat que fa unes setmanes el seu president, Alberto Núñez Feijóo, apostava per algunes mesures que conté, com ajustar el termòstat i apagar llums a la nit en segons quins edificis i establiments. Raquel Sánchez en lloc de Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica, ha sigut l’encarregada de defensar el decret i ha carregat fort les tintes contra el PP. L’exalcaldessa de Gavà ha acusat la formació conservadora de ser la “dreta més rància d’Europa” i ha diferenciat “dos tipus de conservadorisme: el retrògrad i negacionista que seu entre nosaltres i la dreta moderna europea que allà on governa pren mesures semblants a les nostres”.

En el torn de resposta, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha denunciat els “pedaços” que considera que representen les mesures en matèria energètica del govern espanyol i s’ha ofert a parlar de “qüestions serioses” i no d’"improvisacions mal orientades". En la seva intervenció, Gamarra també ha assenyalat que l’excepció ibèrica no està donant fruits perquè la factura de la llum és "quatre vegades més cara que fa un any" i ha conclòs que el de Sánchez és el "pitjor govern d'Europa". En aquestes circumstàncies, el marge de col·laboració entre els dos grans partits espanyols s'evidencia escàs, per bé que la presentació del pla de contingència a Brussel·les al setembre oferirà una nova oportunitat. Feijóo ha assegurat des de Pontevedra que traslladarà propostes a l'executiu de l'Estat, si bé ha lamentat la insistència del PSOE a entendre's amb el "bloc plurinacional".

Efectivament, és amb el que ha pogut tirar endavant el decret energètic, no sense haver hagut d'acceptar possibles modificacions durant el tràmit parlamentari que ara s'obrirà. ERC i el PDECat han pactat amb els socialistes que d'aquí unes quatre setmanes hauria d'estar enllestit el període d'esmenes a la totalitat i parcials per així redactar la ponència definitiva i portar-la al ple. A l'espera de saber cap on aniran els canvis, els dos partits reclamen ajudes per a pimes i autònoms a l'hora d'implementar mesures com la de les portes automàtiques als establiments a fi que es mantingui la temperatura a l'interior dels locals. El PDECat també reclama alguna solució al transport públic perquè les ajudes no només se centrin en el ferroviari, atès que es produeixen "asimetries" amb les poblacions on funcionen altres mètodes de transport.

Junts i la CUP, a la contra

La predisposició d'ERC i el PDECat per donar recorregut al decret contrasta amb el no de Junts i la CUP, instal·lats en una oposició frontal al govern de Sánchez. De fet, a l'hora d'aixecar el telèfon, el PSOE ja sap d'entrada amb qui sí i amb qui no podrà comptar. I descarta algunes trucades. Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP) han coincidit en criticar que el decret inclogui un mecanisme per afrontar el rescat de les autopistes radials de Madrid amb diners públics i 1.360 milions d'euros de compensació al sector elèctric.

ERC, EH Bildu i el PDeCAT confirmen el 'sí' al decret d'estalvi energètic al Congrés
stats