El govern espanyol intenta consensuar amb els grups la baixada del preu de l'energia del 29 de març

MadridEl govern espanyol vol que les mesures econòmiques per pal·liar els efectes econòmics de la crisi amb Ucraïna es converteixin en un pacte d'estat i que, per tant, comptin amb el màxim consens parlamentari. Aquest matí ha començat una ronda de contactes amb els grups per plantejar-los les fórmules que rumia per intentar rebaixar els preus de l'electricitat, el gas i els carburants. El 29 de març el govern espanyol preveu aprovar un decret amb tot un paquet de mesures que podrien anar més enllà de la rebaixa de preus energètics.

La primera reunió ha sigut amb el PP i hi han participat les vicepresidentes Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera, així com també el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Després ha continuat amb Ciutadans i PNB, i els dies vinents l'executiu espanyol preveu reunir-se amb la resta de grups parlamentaris excepte Vox, que ha declinat la invitació. ERC s'havia de reunir aquest dimecres amb el govern però al final ha demanat ajornar la trobada per qüestions d'agenda. "És el moment de la unitat de tots, i l'únic enemic és Putin i la seva guerra salvatge", ha dit Bolaños en roda de premsa després de la trobada amb els populars, on ha fet una crida a tots els grups a donar suport al decret.

Bolaños ha confirmat que el govern abaixarà el preu de l'electricitat, el gas i els carburants, però no ha concretat amb quines fórmules. L'única cosa que ha dit és que damunt la taula hi ha ajudes estatals, fiscals, posar topalls als preus o que hi hagi un "únic" preu de l'energia. Són mesures, ha especificat, que van d'acord amb el que s'està debatent a escala europea. "Hi haurà baixada de preus el dia 29 de març. Treballarem perquè aquest consens agrupi els socis de la Unió Europa. I, si no n'hi ha, el govern d'Espanya adoptarà mesures", ha afirmat. És a dir, l'executiu intentarà adoptar mesures consensuades amb Brussel·les –i, per això, el govern espanyol dona màxima importància a la reunió del Consell Europeu dels dies 24 i 25 de març–, però si no hi troba consens, haurà de limitar-les a les que Espanya pot prendre dins les seves competències.

Les mesures adoptades fins ara

Fins ara el govern espanyol ha mogut fitxa per reduir el preu final de la factura de la llum, és a dir, el de l'electricitat. Ha aprovat –i prorrogat fins a l'estiu– mesures fiscals: una rebaixa de l'IVA, la suspensió temporal de l'impost elèctric i la reducció del 5,1% al 0,5% en l'impost especial de producció d'energia elèctrica, cosa que comportarà que l'Estat deixi de recaptar uns 12.000 milions al llarg de l'any, segons els càlculs de l'executiu. A més, s'ha ampliat la cobertura del consumidor vulnerable a través del bo elèctric, una mesura que el ministeri de Transició Ecològica està tornant a perfilar per determinar qui n'ha d'assumir el cost. I també ha posat en marxa la confiscació d'una part dels diners que les elèctriques guanyen de més gràcies al funcionament del mercat majorista i traslladar-los directament al consumidor final, una mesura que s'ha aigualit després de la batalla declarada per part de les elèctriques els últims mesos.

El marge que té per tocar el preu del gas és més complicat. L'objectiu final de Sánchez és que el gas no determini el preu de la resta d'energies que formen part del mercat majorista elèctric o fins i tot poder topar-lo. Per això es necessita el vistiplau de Brussel·les, perquè la normativa que ho regula és comunitària. Pel que fa al preu dels carburants, fonts del ministeri d'Hisenda confirmen a l'ARA que pretenen tocar a la baixa l'impost especial dels hidrocarburs, és a dir, aplicar el seu tipus mínim. La diferència sobre el preu final, però, no serà gaire diferent perquè una gran part del pes fiscal sobre el gasoil i la gasolina recau sobre l'IVA del 21% que s'hi aplica. Les mateixes fonts expliquen a l'ARA que tocar aquesta figura també és una opció, però reconeixen que "s'ha de demanar a Europa" perquè, a escala comunitària, s'obliga a gravar aquests productes amb el tipus màxim de l'Estat.

Més enllà de les mesures per abaixar els preus de l'energia, Podem també ha traslladat als ministres del govern un document amb una bateria de mesures en altres àmbits com el del mercat de l'habitatge, en què proposen, per exemple, recuperar la pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer –es va desplegar durant la pandèmia i va decaure al febrer– o també ampliar l'ingrés mínim vital. Un document que ja van fer públic aquest dilluns en roda de premsa. Fonts del ministeri de Transports confirmen que han rebut les propostes sobre habitatge i asseguren que les "estudiaran".

El PP i Cs diuen que el govern espanyol va tard

El PNB ha fet una valoració positiva de la trobada amb el govern i s'ha emplaçat a més reunions en els propers dies. En canvi, PP i Ciutadans han estat més crítics: lamenten que el govern espanyol vulgui esperar fins al 29 de març perquè la rebaixa dels preus sigui efectiva. Els populars continuen amb la mà estesa per abaixar els impostos dels productes energètics, però la seva portaveu, Cuca Gamarra, ha lamentat que en la reunió d'aquest matí amb el govern no han trobat "concreció" en les mesures que el govern vol prendre: "No s'han complert les expectatives que teníem en immediatesa i concreció de mesures". I, en aquest sentit, ha assegurat que el PP sí que ha posat damunt la taula mesures com abaixar l'IVA del preu dels carburants fins al mínim del 4%. Els populars, a més, creuen que Espanya pot adoptar mesures sense esperar el vistiplau d'Europa, perquè com a estat té "autonomia" per adoptar baixades fiscals que no necessiten l'aprovació de la Unió Europea. "El govern va tard", ha afegit també el portaveu de Cs, Edmundo Bal, que ha defensat el consens amb el Consell Europeu, però ha demanat també prendre mesures "immediates" com a estat.