Memòria Democràtica

El govern espanyol crida Prohens a rectificar en l'homenatge a Les Roges del Molinar: "O estan de part seva, o contra elles"

El ministre Ángel Víctor Torres demana al PP que no derogui la Llei de Memòria

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, el familiar d'Aurora Picornell Miquel Tortella munaret, i el ministre Ángel Víctor Torres
25/07/2024
3 min

PalmaEl nebot nét d'Aurora Picornell, Miquel Tortella, ha aixecat amb força i amb les dues mans la Declaració de Reconeixement i Reparació que li ha lliurat aquest dijous, en un acte solemne, el govern espanyol. Després de veure el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), esqueixar la seva fotografia en ple debat parlamentari, l'homenatge organitzat per la delegació de La Moncloa a les Illes s'ha convertit en un clam contra els postul·lats de l'extrema dreta. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha llançat un missatge contundent al Govern de Marga Prohens: "O estan de part seva, o contra elles". Així, l'ha advertit contra complir els desitjos dels seus fins ara socis de Vox de derogar la Llei autonòmica de Memòria. "Té l'oportunitat de demostrar que són demòcrates", ha insistit: "Els crido al diàleg en nom del govern i dels milers de víctimes".

Torres, que va impulsar una denúncia contra Le Senne a la Fiscalia, perquè investigui si va incórrer en un delicte d'odi, ha rebutjat l'actuació del líder de la Cambra. "Va menysprear i vilipendiar aquestes dones trencant la seva foto al temple de la paraula", ha lamentat. L'acte se centrava en homenatjar Les Roges del Molinar: amb Picornell, Catalina Flaquer, les seves filles Antònia i Maria Pascual Flaquer, i Berlamina González. Totes elles varen ser assassinades i enterrades en la mateixa fossa comuna el 1937. S'han convertit en un símbol de la resistència contra la dictadura a les Illes. "Elles mai varen perdre la dignitat, però els faltava la dignitat institucional", ha remarcat Torres.

L'acte ha estat amenitzat per un recital d'instruments de corda.

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha reivindicat la memòria de les víctimes recordant una cita que s'atribueix a Picornell. "Quan alguns pensaven que estaven enterrant persones, estaven enterrant llavors", ha dit: "La força de les idees no la maten les bales". Armengol ha carregat contra aquells que volen "estripar la seva memòria" i ha reivindicat la Llei de Fosses -que es manté en vigor- i la Llei de Memòria, que PP i Vox preveuen derogar, totes dues aprovades durant el segon mandat de la socialista. "Hem aconseguit cercar-les, trobar-les, treure-les de davall terra, identificar-les, tornar-les a les seves famílies", ha remarcat.

Foto de família amb les autoritats.

El Govern balear ha mantingut un perfil baix en l'acte. La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Xesca Ramis, ha assistit a l'homenatge. La consellera que ostenta les competències en memòria democràtica, Antònia Estarellas, en canvi, s'ha limitat a acudir a l'ofrena floral que s'ha fet al Mur de la Memòria del Cementiri de Palma.

La força d'un símbol

En nom de les víctimes, Tortella ha cridat a no aturar fins que tots els familiars de les víctimes "tinguin el consol i l'honor", i ha agraït la tasca de les entitats memorialistes i organismes que han treballat en la reparació: "Han aconseguit renéixer les esperances per trobar i honrar tots els que falten encara".

A primera fila, estaven assegudes les autoritats.

Manel Suàrez, del Col·lectiu Recerca, ha recordat qui eren els cinc dones que varen ser assassinades la víspera de Reis de 1937. Amb elles, ha defensat la importància dels símbols en la memòria col·lectiva. Qui eren les Roges del Molinar? "Aurora era una persona normal i corrent, una mare que treballava de modista; Catalina i les seves filles, eren modistes", ha remarcat. De Berlamina Gonzàlez se'n sap poc: la varen matar als 22 anys, era mestressa de casa, i vivia a la Soledat. "Varen ser capaces de transformar la societat, encara que fos només uns anys", ha exposat. Rere els seus noms, hi ha el d'una vintena de dones més que varen ser assassinades a Mallorca com a conseqüència de la repressió franquista, com Pilar Sànchez, una "militant del partit socialista, que venia pa". "Aquesta és la realitat, el que els deixa en evidència, als que volen reescriure la història", ha defensat l'expert: "És terrible condemnar aquestes persones a l'oblit". Una societat, ha insistit, "necessita referents, i referents dones".

stats