La nova llei de secrets no convenç els socis de Sánchez

MadridEspanya era dels únics països europeus que no podien desclassificar documents perquè estaven blindats per la llei de secrets oficials, una normativa franquista que havien mantingut tots els governs des de la Transició. Fins ara. El govern espanyol ha aprovat aquest dilluns un avantprojecte de llei que ha de substituir la norma de l'any 1968 i que s'ha accelerat arran del cas Pegasus. L'espionatge als mòbils de desenes d'independentistes i també a membres del govern estatal, com el mateix Pedro Sánchez, va portar el president espanyol a posar fil a l'agulla a una reforma que, tot i incorporar-la al pla legislatiu anual, feia mesos que tenia guardada en un calaix. Fins i tot la Comissió Europea havia picat la cresta aquest juliol a Espanya i li havia demanat "enfortir l'accés a la informació" impulsant una "revisió de la llei de secrets oficials". L'executiu espanyol fixa, per primera vegada, terminis per desclassificar documentació secreta, i la principal novetat és que caldrà esperar 50 anys per accedir a matèries classificades com a "alts secrets" d'estat. Però de moment la proposta no satisfà ni el seu soci de govern, Unides Podem, ni tampoc alguns dels seus aliats de la investidura, com ERC, el PNB i EH Bildu.

"Estudiarem totes les aportacions per millorar el text", ha dit el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en roda de premsa després del consell de ministres. De moment el que ha fet l'executiu espanyol ha sigut aprovar l'avantprojecte, però encara queda l'aprovació definitiva del text en segona volta -després de passar pels òrgans consultius, com el Consell d'Estat- i finalment iniciar la tramitació al Congrés. Bolaños calcula que la llei podria estar aprovada a finals d'any i que entraria en vigor al cap de sis mesos. I és en aquest període de temps on Unides Podem vol negociar modificacions per incorporar a la norma –apostaven per terminis d'entre 15 i 20 anys–. De moment el president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, s'han reunit aquesta tarda per acostar posicions en aquesta qüestió i en altres que havien quedat pendents, com l'augment del pressupost en defensa.

En la proposta elaborada pel ministeri de Presidència es fixen quatre categories –que van en consonància, ha dit Bolaños, amb els països de la UE i l'OTAN– per classificar i desclassificar la documentació en funció de si el material és més o menys sensible. Les matèries que siguin qualificades d'alt secret no es podran desclassificar fins al cap de 50 anys, amb una possible pròrroga de 15 més. Per als documents etiquetats com a secrets, el termini serà de 40 anys, prorrogables 10 més; per a les matèries confidencials, d'entre 7 i 10 anys, i per a les restringides, d'entre 4 i 6 anys. "Són terminis revisables en qualsevol moment per qualsevol autoritat que hagi classificat la matèria si afecta la seguretat nacional", ha afegit Bolaños.

La potestat de Presidència

Les autoritats competents per classificar i desclassificar documents seran el consell de ministres, en el cas de la documentació d'alt secret i secret, i ministres, subsecretaris i directors d'òrgans com el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en el cas de documents confidencials i restringits. La nova normativa també estableix un canvi de potestat a l'hora de vetllar per tota aquesta informació reservada: passa del ministeri de Defensa al de Presidència. I en aquest sentit Bolaños ha explicat que l'òrgan, l'autoritat nacional per a la protecció d'informació classificada, s'encarregarà, entre d'altres, de valorar la "idoneïtat" de les persones que sol·licitin accedir a la informació. A més, la nova llei també permetrà als diputats accedir a informació classificada a través de la comissió de secrets oficials del Congrés, simplement sol·licitant-la a aquest òrgan.

Què passa amb les matèries que estaven classificades fins ara? El govern espanyol ha optat per mantenir-les totes sota secret fins que la llei no entri en vigor. Llavors seran les autoritats competents, és a dir, els ministeris o òrgans que van classificar la informació en el seu moment, els que donaran accés "d'ofici" a la informació que havia estat tancada amb clau fins ara. També podran sol·licitar-ho els afectats que tinguin un interès directe amb la documentació. ¿Això vol dir que es podran desclassificar documents relacionats amb el 23-F o els GAL? No hi ha una resposta clara, perquè el govern espanyol encara no ha fet públic el text aprovat, però d'entrada dependria de l'autoritat que l'hagi classificat.

Les reticències d'ERC, el PNB i EH Bildu

El PNB havia intentat fins a quatre vegades tramitar una reforma de la llei de secrets oficials i defensava terminis d'entre 10 i 25 anys. Per això, el portaveu del grup al Congrés, Aitor Esteban, ha mostrat la seva "decepció" perquè la llei arriba "tard" i estableixi uns terminis "exageradament llargs" per desclassificar documents. Tampoc ha agradat a ERC i EH Bildu, que igual que els nacionalistes bascos són imprescindibles perquè la norma tiri endavant quan arribi al Congrés. Els republicans tampoc veuen amb bons ulls el termini de 50 anys. "No entenem gaire que es marqui mig segle de termini com a gran exercici de transparència", apunten fonts republicanes.

Els abertzales, per la seva banda, avisen que la norma no modifica "els principals elements" de la llei anterior. Avisen, a més, que amb aquesta proposta no es podran desclassificar documents relacionats amb els GAL, per exemple. En la mateixa línia, Junts està a l'espera de llegir la lletra petita de la norma, però algunes veus admeten que està "allunyada dels models europeus". El PP, que no ha entrat a valorar el contingut de la llei, s'ha centrat en recriminar a Sánchez que no l'hagi consensuat amb el principal partit de l'oposició.