Migració

El govern espanyol flexibilitzarà els requisits per permetre incorporar més estrangers al mercat laboral

La mesura facilita a les persones migrants incorporar-se al mercat de treball a través de l'arrelament per formació

Un membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants amb carros plens d'oli i llet per a les famílies dels manters
17/05/2023
3 min

MADRIDFins a 12.000 persones migrants s'han beneficiat de l'arrelament per formació que el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migració va posar en marxa l'estiu passat. La cartera que dirigeix José Luis Escrivá va incorporar aquesta nova figura en l'última reforma del reglament d'estrangeria perquè persones que són a Espanya en una situació irregular des de fa dos anys i assumeixen el compromís efectiu de formar-se, puguin obtenir la residència temporal per un període d'un any (ampliable 12 mesos en cas que la formació sigui superior a l'any) i inserir-se després al mercat laboral.

Ara, deu mesos després de la reforma, el ministeri ha decidit flexibilitzar alguns dels requisits per facilitar encara més aquesta via d'arrelament, tal com ha avançat El País i confirmat el mateix Escrivá des dels passadissos del Congrés de Diputats aquest dimecres. En concret, fonts del ministeri d'Inclusió expliquen que s'han flexibilitzat els requisits vinculats amb la presencialitat i la durada (hores lectives) de la formació. "Fa sis mesos vam fer una primera instrucció que ha funcionat molt bé. Tenim 22.000 peticions pendents i la reforma s'està convertint en una referència internacional", ha defensat Escrivá.

El ministre ha argumentat que els canvis que ara es volen tirar endavant són fruit del treball amb les organitzacions que treballen amb persones migrants: "Hem intercanviat opinions i el que ens han fet saber [les entitats] és que desgraciadament hi ha persones, sobretot dones, a qui costa molt fer cursos tan llargs i fer-los presencialment per la situació en què es troben i ens han demanat incloure la possibilitat de fer cursos a distància, fer-los en cap de setmana o reduir les hores", ha detallat el ministre. A tall d'exemple, fins ara es demanava un mínim d'hores de formació (200 h).

Des de l'equip d'Escrivá posen d'exemple, precisament, el perfil de dones migrants amb fills que per una qüestió de conciliació han vist "difícil" poder seguir amb regularitat les formacions.

Un cop superada la formació, i durant la vigència de l'autorització de residència, la persona migrant ha de presentar la sol·licitud d'autorització de residència i treball a l'Oficina d'Estrangeria amb un contracte laboral que, com a mínim, garanteixi el "salari mínim interprofessional, o el salari establert pel conveni col·lectiu d'aplicació", així com un certificat que demostri que s'ha superat la formació. En aquests casos, l'Oficina d'Estrangeria concedirà una autorització de residència de dos anys que habilitarà la persona migrant per treballar.

Vacants al mercat laboral

Com a norma general, la formació pot ser la que consideri cada persona migrant, però la seva regularització i inserció al mercat laboral està supeditada a un contracte de treball i, per tant, el circuit acaba abocant a una formació supeditada a feines que actualment no són cobertes per treballadors del mercat intern. Aquest és un dels motius principals pels quals la patronal ha aplaudit la mesura. Els sectors de la restauració, l'hostaleria i la construcció són els que més s'han queixat de la falta de mà d'obra. Les últimes dades de l'INE estimen que hi ha 140.517 vacants en sectors com la indústria, la construcció i els serveis.

Des del ministeri, i tal com es recull a la reforma de l'estiu passat, es defensa que l'arrelament per la via de la formació permet "obtenir personal amb la formació necessària per a cobrir els llocs de treball que ofereixen les empreses; i, d'altra banda, contribueix a incorporar al mercat laboral persones que estan treballant de manera precària o directament irregular".

Malgrat que els canvis s'han traslladat a la Comissió Laboral Tripartida d'Immigració, en la qual també participa el ministeri de Treball i sindicats com CCOO i la UGT, la decisió final és de la cartera d'Escrivá, sostenen des del seu equip. En tot cas, la comissió -que s'ha reunit aquest dimecres a la tarda- no ha estat exempta de debat, sobretot perquè al ministeri de Treball no li agrada la proposta: "Creiem que l'accent s'ha de posar en garantir la formació de qualitat, i en aquest sentit no hi ha lloc per a cap flexibilització", ha expressat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest dimecres. "Hi ha dèficit [de mà d'obra] en sectors molt localitzats, però els hi diré una cosa: "Per quina raó molts treballadors marxen a collir raïm a França i no aquí? L'accent cal posar-lo en les condicions laborals, no només salarials, que han de ser bones", ha afegit Díaz.

A més, els dos sindicats majoritaris sempre s'havien mostrat contraris a la reforma del reglament d'estrangeria impulsada per Escrivá. Tanmateix, després de la reunió d'aquest dimecres el to ha estat un mica diferent. Des de la UGT han apuntat que els canvis "van en la bona direcció", però també han presentat al·legacions perquè "no sigui utilitzada de forma fraudulenta".

Amb tot, la reforma de l'any passat també modificava la contractació en origen, facilitava altres regularitzacions per arrelament (laboral o social) i obria la porta als estudiants estrangers perquè poguessin treballar.

stats