Pots demanar el bo de lloguer jove? T'expliquem qui hi pot aspirar i com sol·licitar-lo

BarcelonaDos dies després de la manifestació per l'habitatge que va aplegar desenes de milers de persones a Madrid, el govern espanyol va posar en marxa dues mesures per donar resposta a aquestes demandes. Tot i que no va satisfer del tot els convocants de la protesta ni tampoc el soci minoritari de l'executiu, Sumar, que en va criticar especialment una: la convocatòria d'ajudes perquè els joves puguin pagar-se el lloguer. En què consisteixen aquestes ajudes i com es poden sol·licitar?

Requisits per demanar l'ajuda

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat la distribució de 200 milions d'euros per a la tercera edició del Bo Lloguer Jove, una quantitat idèntica a la de les convocatòries del 2022 –que es va esgotar en menys de 8 hores– i el 2023. Aquesta ajuda fixa una prestació de 250 euros al mes durant dos anys perquè els joves d'entre 18 i 35 anys –inclosos– puguin pagar el lloguer.

Els joves que poden accedir a aquesta ajuda han de comptar amb ingressos inferiors a tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (Iprem), que va néixer el 2024 per substituir el Salari Mínim Interprofessional (SMI) com a referència per a les ajudes. L'Iprem anual és de 7.200 euros en 12 pagues, de manera que les persones que podran sol·licitar l'ajut hauran de cobrar menys de 21.600 euros anuals. També han de viure en un pis llogat amb una renda màxima de 600 euros mensuals, ampliable a 900 en alguns casos, o en habitacions de 300 euros, ampliables a 450 euros.

Com es pot sol·licitar?

Com que es tracta d'una ajuda que tramiten les mateixes comunitats autònomes, per sol·licitar-ne una per a un habitatge de lloguer situat a Catalunya s'haurà d'esperar que la Generalitat activi la convocatòria. El termini també l'establirà el Govern i l'ajuda només la podran sol·licitar les persones amb un contracte de lloguer firmat, sigui de l'habitatge sencer o d'una habitació.

Aquesta convocatòria es va aprovar dimarts, però ja estava prevista la posada en marxa des de fa mesos. De fet, va quedar ratificada unànimement a principis de mes durant la Conferència Sectorial d'Habitatge, que va comptar amb la presència dels representants dels governs autonòmics. Les comunitats autònomes podran aportar fins al 40% de la renda del lloguer, depenent de diferents criteris. El programa d'ajudes s'aplica a totes les comunitats menys el País Basc i Navarra, que a causa del seu règim foral desenvolupen els seus programes d'ajuda.

Les crítiques

Però la mesura no satisfà el soci de govern: dilluns el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, va qualificar-la d'"insuficient", igual que els Sindicats de Llogateres de Madrid, uns dels convocants de la manifestació de diumenge. Per una banda, al·leguen que aquestes ajudes se centren només en una part dels afectats, quan el problema d'accés a l'habitatge no és una qüestió estrictament dels joves. Alhora, altres veus també van dir ahir que els propietaris acaben captant aquests tipus d'ajudes al llogater apujant el preu dels lloguers.

Actualment, la contenció de rendes només s'aplica a Catalunya i afecta els 271 municipis catalans que han estat declarats com a zona tensionada. Aviat també tindrà afectació en el municipi basc d'Errenteria, que recentment també ha estat declarat com a tal. La qüestió de fons és l'aplicació d'aquest control, que emana de la llei d'habitatge estatal de mitjans de l'any passat, i que les administracions amb competències en habitatge no hi estan obligades. De fet, dilluns el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que també va anunciar un registre per a lloguers de curta durada –i que també s'ha aprovat aquest dimarts–, va demanar a aquestes administracions que hi posessin de la seva part; una demanda que fa dies llança la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez. Per la seva banda, el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, aposta directament per "obligar" totes les administracions a aplicar el sistema de control de preus.