El Parlament dona un termini de dos mesos per reunir la comissió mixta que ha de calcular el factor d'insularitat

El Parlament ha donat un termini de dos mesos al Govern i l'executiu espanyol per reunir la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda, que ha de fixar quina és la dotació del factor insularitat del Règim Especial de les Balears (REB) i com s'ha de calcular. Aquest és el primer punt de la proposició no de llei (PNL) que ha defensat Més per Menorca i que s'ha aprovat en el ple de la Cambra d'aquest dimarts. Aquesta assignació econòmica és precisament la que ha de col·locar les Balears a la mitjana de les inversions estatals, matèria en la qual les Illes són les terceres per la coa en els pressupostos d'enguany. Sense incloure-la, la Moncloa ha incomplert el decret llei del REB que va aprovar l'any 2019 la primera vegada que n'ha tingut ocasió.

La PNL que s'ha aprovat consta de deu punts en què també es demana a l'Estat que apliqui les compensacions al transport marítim de residus i que es posin en marxa les bonificacions de les taxes a ports i aeroports en un termini màxim de sis mesos –el REB inclou ambdues mesures. A més, la iniciativa reclama que es reformi l'impost de societats per bonificar les inversions de les empreses industrials per minimitzar-ne l'impacte ambiental.

Tots els punts anteriors s'han aprovat amb el suport unànime dels grups parlamentaris. En canvi, hi ha hagut desacord en els que reclamen les competències de justícia i un augment del complement que cobren a hores d'ara els funcionaris, i que es facin les passes prèvies per crear la policia autonòmica. Ciutadans i el PP s'han abstingut en el primer cas i han votat en contra en el segon. El Parlament també ha demanat al govern espanyol que garanteixi les connexions aèries entre illes i un mínim de cinc freqüències diàries en les rutes aèries que han estat declarades servei públic.

"Hi ha una sèrie de mesures que tenim reconegudes i no s'hi ha avançat", ha afirmat el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, durant la defensa de la proposició, a més de considerar que "es posa com a excusa la pandèmia". Per la seva banda, el diputat de MÉS per Mallorca Josep Ferrà ha fet menció als poc menys de 1.000 milions d'ajudes directes de l'Estat per a pime i autònoms. "Les ajudes no s'han de rebre donant les gràcies i amb servilisme, perquè el govern espanyol ens maltracta any rere any i fa mesos que reivindicam ajudes per al teixit productiu", ha comentat. A més, Ferrà ha recordat que les ajudes no poden servir de fre per al desplegament del REB per part de l'Estat. "Les Canàries tenen 1.000 milions, i tenen règim especial i factor d'insularitat. A més, continuen sent una comunitat reivindicativa", ha explicat. "Aquests doblers no arriben per compensar el sistema de finançament ni el nombre baix d'inversions dels pressupostos de l'Estat. Arriben perquè som una zona catastròfica, per vergonya i perquè aquesta terra ha dit prou i tothom ha sortit a reclamar", ha afegit. El representant ecosobiranista ha considerat que el recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos estatals que el Parlament presentarà abans del 31 de març és "un acte de dignitat".

El diputat d'El Pi Josep Melià ha indicat que aquesta PNL és, precisament, "un complement al recurs d'inconstitucionalitat", perquè "posa el focus en la necessitat que es dugui a terme el REB". "Tornam a estar com l'any 98. També se'ns va dir que l'Estatut d'Autonomia del 2007 garantia 400 milions d'euros cada any. On són?", ha preguntat. "El mínim que hem de demanar és que es compleixin les coses", ha sentenciat el representant regionalista.

En canvi, el socialista Damià Borràs sí que ha centrat bona part del seu discurs a destacar els "900 milions d'euros en ajudes a fons perdut i amb tot el marge de decisió a les Balears gràcies al diàleg social". "De què serviria el REB si abans no salvàssim les empreses?", ha demanat, a més d'assegurar que les ajudes "pesen el mateix que l'estructura productiva de les Illes". Per part de Podem, Alejandro López ha assegurat que la seva formació està a favor de les mesures que serveixin "per compensar la insularitat".

Pel que fa als partits de la dreta, el diputat del PP Toni Costa ha manifestat el desacord de la seva formació amb la transferència de noves competències en l'actual situació de crisi, i la portaveu de Ciutadans, Patrícia Guasp, ha recordat que el REB és "l'eina per compensar els sobrecostos de la insularitat" i que "no s'ha desenvolupat fiscalment ni s'ha concretat en partides concretes dels pressupostos de l'Estat".

Sense compromís

Per la seva part, el govern espanyol continua esquivant el compromís per incloure el factor d'insularitat del REB en els pressupostos per al 2022, com ha quedat palès a la resposta per escrit que ha rebut el senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal. El representant ecosobiranista va demanar el 15 de gener si es convocaria la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda, l'encarregada de calcular la dotació econòmica del factor d'insularitat, abans dels pressupostos de l'any que ve, però l'executiu de Pedro Sánchez ha ignorat completament aquest requeriment. "Com que la metodologia i, per tant, la dotació no s'han consensuat en el marc de la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda (...), no ha estat possible incorporar l'esmentada dotació a la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2021", diu el govern estatal, a més d'apuntar sense entrar en cap detall que "el Ministeri d'Hisenda i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears mantenen contacte per avançar en la metodologia a emprar". Cal recordar que Vidal va votar en contra dels comptes estatals després de la negativa del Ministeri d'Hisenda a fer cap passa per calcular el factor d'insularitat.

"Hi ha un rebuig del govern espanyol a dotar el factor d'insularitat no només en els pressupostos del 2021, sinó també els del 2022", ha criticat Josep Ferrà als passadissos del Parlament. Ferrà també ha fet referència a les declaracions de la delegada del govern espanyol, Aina Calvo, qui "va manifestar que el recurs no és la via per aconseguir un règim especial efectiu". "Quina és, idò, la manera?", ha demanat sobre el recurs d'inconstitucionalitat que el Parlament presentarà contra els pressupostos estatals per incomplir el REB, a proposta d'El Pi, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, el PP i Ciutadans. "Si no arriba [el factor d'insularitat], el 2022 haurem de tornar a presentar un recurs", ha continuat el diputat ecosobiranista, que ha ofert la seva formació per seure a negociar a la comissió mixta, si és que es reuneix, perquè MÉS no té "cap lligam amb l'Estat ni cap condicionant".

Per la seva banda, la diputada d'El Pi Lina Pons ha parlat de "menyspreu sistemàtic" de l'executiu espanyol. "El Govern no té un pes específic a Madrid i ha quedat demostrat. Cada any, 3.000 milions van a Madrid, 450 en concepte de solidaritat, i no tornen. I sempre depenem de l'almoina de l'Estat, d'allò que ens vulgui donar", ha sentenciat.