Les claus de la llei de protecció dels menors: eleva de 14 a 16 anys l'edat per tenir compte en una xarxa social i crea ordres d'allunyament digital
El govern espanyol planteja que els dispositius duguin de fàbrica el control parental i introduir canvis en els protocols pediàtrics per detectar addiccions
MadridEl consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat l'avantprojecte de llei que fa gairebé sis mesos va anunciar Pedro Sánchez per protegir els menors de la pornografia a internet, les addiccions a les xarxes socials i l'assetjament a través d'aquestes plataformes. La norma vol ser "360 graus" i introdueix des de canvis al Codi Penal per tipificar nous delictes a mesures en l'àmbit sanitari o educatiu, així com limitacions a fabricants i influencers davant d'un fenomen imparable com són les noves tecnologies en els infants i adolescents. Segons destaca el govern espanyol, a l'Estat la mitjana d'edat en què es té el primer mòbil són els 11 anys, i un 94,8% dels adolescents en tenen.
Ara bé, ¿com pretén l’executiu espanyol controlar l'ús nociu que se'n fa? Per frenar-lo a edats primerenques, l'avantprojecte de llei eleva de 14 a 16 anys l'edat mínima a la qual es pot donar consentiment al tractament de dades personals, és a dir, en què el menor es pot obrir un compte en una xarxa social sense el consentiment dels pares. També prohibeix l'accés dels menors d'edat a mecanismes aleatoris de recompensa en videojocs i plataformes (les loot boxes). D'altra banda, en l'àmbit sanitari s'incorporaran als protocols d'avaluació pediàtrica preguntes per detectar si estan fent un ús problemàtic de l'entorn digital i tenen risc d'addicció. I en l'educatiu, la llei estableix que s’han de desenvolupar estratègies d'alfabetització digital a les escoles perquè els infants i joves tinguin eines per fer un ús equilibrat i segur de les noves tecnologies.
Pel que fa als canvis en el Codi Penal, d'una banda, la norma regula per primer cop la pena "d'allunyament dels entorns virtuals", que implica la prohibició que l'agressor condemnat torni a accedir a les xarxes socials de la víctima o contacti amb ella a través d'aquests mitjans. Preveu, a més, la inhabilitació especial per desenvolupar activitats en espais virtuals. El text també tipifica com a delicte la difusió d'imatges o veus manipulades tecnològicament i extremadament realistes quan, sense l'autorització de la persona afectada, s'utilitzi per simular situacions de contingut sexual o greument vexatòries. És el que es coneix com a deepfake pornogràfic. La difusió de material pornogràfic de tota mena a menors també estarà tipificada.
L’avantprojecte també introdueix un altre element, l'anomenat grooming, que és l'ús d'una identitat falsa per part d’un adult per enganyar un menor. Haver creat una identitat fictícia o haver mentit sobre el sexe o l'edat serà considerat una circumstància agreujant en diferents delictes contra la llibertat sexual dels menors.
Imposicions a fabricants i influencers
La nova llei de protecció dels menors en l'entorn digital obligarà els fabricants de dispositius digitals a incorporar de sèrie una eina de control parental. L'hauran de tenir per defecte tant els mòbils intel·ligents com les tauletes, els ordinadors i els televisors amb connexió a internet. El sistema haurà d'estar disponible per defecte tan bon punt s'engegui el dispositiu, haurà de ser gratuït i els pares podran triar si volen activar-lo. El text obliga a etiquetar aquests productes amb missatges que adverteixin dels riscos que té el seu ús en un llenguatge accessible als menors. També fixa obligacions als influencers, que seran considerats prestadors del servei de comunicació audiovisual i hauran d'avisar de forma inequívoca dels continguts que siguin potencialment perjudicials. Tampoc podran difondre contingut no recomanat a menors de 18 anys entre les 6 h i les 22 h.
Des del govern espanyol remarquen que aquest avantprojecte és només un "punt de partida" i forma part d'una estratègia més àmplia amb mesures a mitjà i llarg termini. L'aplicació d'aquestes mesures no serà immediata perquè la norma tot just comença ara el seu recorregut. Encara haurà de passar en una segona volta pel consell de ministres i després tramitar-se al Congrés. Ara, un grup d'experts del ministeri de Joventut i Infància està desenvolupant una sèrie de recomanacions per abordar més aspectes, com el temps d'ús dels dispositius, i en un termini de quinze dies presentarà les propostes perquè siguin incorporades en aquesta estratègia estatal que es preveu que quedi aprovada després de l'estiu. El resultat es revisarà cada tres anys.
El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha estat l'encarregat de presentar l’estratègia aquest dimarts en roda de premsa des del Palau de la Moncloa i ha recordat també l'horitzó de la Unió Europea. En aquest sentit, ha dit, l'executiu espanyol vol impulsar una "regulació homogènia". En aquest avantprojecte hi han treballat diversos ministeris, i des del de Joventut i Infància, que encapçala Sira Rego (Sumar), també remarquen que la norma pretén establir una "xarxa" amb "diversos mecanismes que se superposen" perquè l'entorn digital té "un munt de punts de fuga".
L'article 2 de la norma, subratllen, reconeix per primer cop el dret dels infants i adolescents a "ser protegits eficaçment davant de continguts digitals que puguin perjudicar-ne el desenvolupament" i a "rebre informació suficient i necessària" sobre l'ús de l'entorn digital i els "drets i riscos associats". Segons dades d'Unicef, nou de cada deu joves es connecten cada dia o gairebé cada dia, i prop de la meitat fan servir internet més de cinc hores al dia els caps de setmana.