El govern espanyol posa emperons a les principals lleis de Prohens
Les discrepàncies sobre la Llei d'habitatge s'afegeixen a les del Decret de simplificació i els pressupostos
PalmaEl govern espanyol ha posat pegues a cinc lleis de la presidenta Marga Prohens en aquest primer any de legislatura. Tres de les quals, mesures estrella de l'Executiu: la d'habitatge, el Decret de simplificació i els primers pressupostos del PP. La Moncloa no ha arribat a impugnar-ne cap, de moment, al Tribunal Constitucional (TC), sinó que les dues administracions han tractat la controvèrsia a la Comissió Bilateral amb l'Estat.
Per ara, només han arribat a un acord pel que fa als pressupostos de la Comunitat: el Govern va acceptar modificar un punt sobre els tributs cedits per l'Estat, tal com informen les dues administracions. El govern espanyol també ha advertit de la possible inconstitucionalitat de la Llei d'habitatge de Prohens, una mesura de les més importants de l'Executiu que es va aprovar com a decret, amb retard, i que el PP va haver de millorar durant la tramitació parlamentària com a llei amb una vintena d'esmenes. Com va explicar l'ARA Balears, les dificultats que han acompanyat aquest text varen propiciar la destitució de la consellera d'Habitatge, Marta Vidal.
La Moncloa també ha advertit de la possible inconstitucionalitat de cinc articles del Decret de simplificació administrativa, la mesura més ambiciosa que ha tirat el Govern el primer any de mandat. Aquesta norma afecta totes les conselleries i es tramitarà com a llei a partir del setembre. Les negociacions al voltant d'aquesta norma encara no han començat. De fet, l'executiu de Pedro Sánchez també ha obert un procés de negociació sobre el Decret de simplificació administrativa aprovat pel govern andalús de Juanma Moreno, el referent del Govern en aquest procés de racionalització de la burocràcia autonòmica.
A més, el govern espanyol també va posar en el punt de mira l'anomenada "Llei de transparència" del PP, mitjançant la qual va derogar l'Oficina Anticorrupció i va donar caràcter reservat a les declaracions de patrimoni i de les activitats dels càrrecs públics. Ambdues administracions tenen pendent fer una reunió del grup de treball –prevista per al 18 de setembre– per debatre els aspectes en què discrepen. D'altra banda, l'Estat també ha iniciat un procediment sobre el decret llei perquè la sanitat privada pugui atendre les urgències mèdiques dels turistes, una norma que es va convalidar per unanimitat al Parlament. El passat 23 de juliol, representants dels dos governs es varen reunir al respecte, i fonts del Govern informen que estan pendents de rebre una proposta concreta de l'administració de l'Estat.
El govern balear ha impugnat la llei d'habitatge espanyola
Prohens ha acusat aquest dilluns Sánchez d'"amenaçar la sortida de 4.000 habitatges a preus limitats a les Balears" amb la impugnació de la llei balear d'habitatge. No obstant això, l'Executiu illenc també va impugnar la llei estatal d'habitatge, que permetia limitar els preus dels lloguers, però no ha aplicat mai a les Balears. Prohens va fer pinya amb altres comunitats governades pel PP, com Andalusia i Madrid, i Catalunya també va dur la norma al Constitucional. Els quatre territoris argumentaven que la norma envaeix competències autonòmiques. En el cas de les Illes, defensava que la llei afecta competències autonòmiques en matèria "d'ordenació del territori, incloent-hi el litoral, urbanisme i habitatge". A més a més, l'Executiu també va anunciar que duria la Llei d'amnistia al Tribunal Constitucional, per considerar-la "un atac a la igualtat de tots els espanyols".