El govern espanyol ha qüestionat 14 lleis balears aquesta legislatura

PalmaLa legislatura del segon Pacte de Progrés conclou amb 69 lleis i 12 decrets llei aprovats. El Govern anterior, encapçalat per José Ramón Bauzá, havia tancat la legislatura amb un balanç de 50 lleis i 29 decrets llei. La directora general de Relacions amb el Parlament, Beatriu Gamundí, opina que en la legislatura anterior es va “abusar” dels decrets llei, una norma jurídica que requereix menys tràmits per aprovar-se que un projecte de llei, però que, precisament per això, implica “menys garanties democràtiques”. De les 81 normatives aprovades en total pel Govern d’Armengol -una cinquantena de les quals han estat validades amb el suport total o parcial de l’oposició del PP, segons Gamundí-, el govern espanyol ha qüestionat la constitucionalitat de 14 lleis: vuit per part de l’executiu de Mariano Rajoy i, gairebé empatant, sis per part de Pedro Sánchez. La Llei d’avaluació ambiental, aprovada el 17 d’agost del 2016; la de coordinació de policies locals, del 17 de juliol del 2017, i, més recentment, la de l’habitatge, del 19 de juny del 2018, són alguns dels exemples de normes que ha fet saltar l’executiu estatal.

La setmana passada Madrid va traslladar al Govern les seves reserves sobre la possible inconstitucionalitat de dos articles de la Llei de residus, tal com va avançar IB3 Ràdio. En concret, l’Estat qüestiona l’article que regula la taxa dels fems i un altre que estableix, entre altres mesures, que els comerços no podran distribuir bosses de plàstic lleugeres d’un sol ús a partir del 2021. És una discrepància que per ara no s’ha publicat en butlletins oficials i sobre les quals formalment l’Estat encara no ha demanat obrir una negociació amb el Govern.

Les lleis de la discòrdia

Durant el mandat de Bauzá el govern espanyol va qüestionar 19 de les 79 normatives aprovades i varen acabar a la comissió bilateral, on arriben les normatives autonòmiques que, segons considera l’executiu espanyol de torn, podrien usurpar competències de l’aparell estatal. Es tracta d’una passa prèvia a la impugnació davant el Tribunal Constitucional, com la que es va fer, durant el mandat del Pacte, contra la Llei de benestar animal -més coneguda com la ‘llei de toros’, perquè prohibeix la mort de l’animal durant les corregudes- i la d’avaluació ambiental -que havia de regular accions tan diverses en els espais naturals com l’autorització de prospeccions petrolíferes i els party boats -, a més de la seva modificació del 31 de juliol del 2018.

L’obertura d’un procediment per resoldre discrepàncies és “de caràcter estrictament tècnic”, segons assegura la Delegació del govern espanyol a les Balears. Quan una normativa arriba a la comissió bilateral, les parts implicades manifesten la seva voluntat política i miren d’arribar a un acord. A més, segons la directora general de Relacions amb el Parlament, 11 de les 14 normatives qüestionades per Madrid s’han resolt amb “acords interpretatius”, o sigui, amb compromisos sobre “com interpretar determinat article amb base a la normativa estatal”, explica Gamundí. Afegeix que moltes vegades s’arriba a aquesta situació perquè “els qui fan les lleis no són juristes”. Un fet que es resol, sovint, quan l’Estat coneix de primera mà “la intenció del legislador”. La delegació de l’executiu espanyol a les Balears destaca que només una de les sis lleis autonòmiques duites a la comissió bilateral per part del govern del PSOE no ha conclòs amb acord: tres articles de la modificació de la Llei d’avaluació ambiental que, segons l’Estat, li imposaven l’obligació de sotmetre a avaluació ambiental espais de la seva competència.

Malgrat el qüestionament de sis lleis balears, l’Estat destaca que el govern de Pedro Sánchez ha “mostrat reiteradament la seva voluntat política de posar fi a l’etapa de litigis” que havia mantingut Rajoy. Cal recordar que l’actual delegada del govern espanyol, Rosario Sánchez, va retirar els recursos interposats per la seva predecessora, Maria Salom, contra les subvencions als comerços de Pollença i Capdepera per fomentar l’ús del català, contra el decret per exigir-lo al personal sanitari de Balears i també contra el pagament de la carrera professional d’uns 6.000 treballadors públics del Consell de Mallorca i alguns municipis de l’illa.

El conseller de Territori, Marc Pons, va anunciar el 5 d’abril que la Llei d’habitatge de les Balears havia superat les negociacions amb el govern espanyol i va assegurar que era “l’única” llei d’habitatge autonòmica que contenia “mesures pioneres sobre els edificis buits dels grans tenidors que havia salvat el recurs d’inconstitucionalitat”. Això sí, després de fer un canvi a petició de l’Estat, que alhora ja havia proposat el Consell Consultiu: la cessió dels pisos buits ha de ser obligatòria només quan es necessiti habitatge, però no és de caràcter general.

A banda de la comissió bilateral, l’Estat pot recórrer directament una normativa davant el Tribunal Constitucional sense passar per una comissió bilateral. Aquest va ser el cas de la llei de toros. Els grups parlamentaris l’aprovaren donant per fet que la suspendrien. I no s’equivocaren: un dia després, l’executiu de Rajoy ja n’anuncià el recurs. Per altre costat, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va plantejar un recurs d’inconstitucionalitat contra la regulació del Govern sobre els policies locals interins perquè considerà que el nomenament d’aquests podia contravenir les competències de l’Estat.

Encara hi ha altres mecanismes d’impugnació per part del govern espanyol: per exemple, un recurs d’inconstitucionalitat avalat per, com a mínim, cinquanta diputats. N’és un cas la Llei de camins, que va néixer amb l’objectiu de garantir l’obertura dels senders públics de Mallorca i Menorca, però que va ser recorreguda per més de cinquanta diputats del PP del Congrés fa tot just unes setmanes.