Atemptats 17-A

El govern espanyol s'obre a desclassificar documents del CNI sobre el 17-A

El ministeri de Defensa diu que no té "res a amagar" perquè, assegura, el CNI no hi va estar implicat

Les conseqüències 
 Del 17-A tres mesos després dels atemptats
25/09/2024
3 min

MadridEl consell de ministres podria desclassificar documentació sobre els atemptats del 17-A. Aquest seria un altre dels gestos del PSOE amb Junts per acostar posicions, després que aquest dimarts s'aturés la votació de la senda d'estabilitat per negociar-la amb la formació de Carles Puigdemont. Dijous es reactiven les comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya i sobre el 17-A, pactades entre el PSOE i Junts per votar la presidència de Francina Armengol, amb l'aprovació dels plans de treball. I, tal com ha avançat el mitjà The Objective i ha confirmat l'ARA, hi figura la petició de documentació classificada relacionada amb els atemptats a Barcelona i Cambrils que, en principi, el ministeri de Defensa no tindria objeccions per revelar. "No tenim res a amagar", asseguren fonts properes a la ministra Margarita Robles.

A Defensa molesta que s'estengui l'ombra de sospita sobre una hipotètica participació o passivitat del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en els atemptats i, especialment, respecte de la figura de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. Per això, si arriba la sol·licitud a l'executiu, no tindrà problema a aportar la documentació necessària perquè, asseguren, no n'hi ha cap que pugui vincular el CNI amb aquells fets del 2017. El govern espanyol ja va desclassificar informació secreta sobre l'espionatge amb Pegasus per mostrar-la a la comissió sobre secrets oficials del Congrés, que té caràcter reservat. En canvi, si ara es portés a una comissió d'investigació, es podria fer pública.

Concretament, la proposta que s'ha de votar aquest dijous a la comissió inclou que s'aixequi el secret del registre de visites d'Es-Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i la transcripció de les entrevistes mantingudes; el permís de residència de llarga durada de l'imam i l'expedient de la sol·licitud de residència; la circular policial en què s'adverteix de l'aplicació del reglament europeu sobre precursors d'explosius; el sumari judicial amb vídeos i proves de veu dels testimonis; la prova documental fotogràfica de la furgoneta blanca que es va localitzar a Sant Carles de la Ràpita després de l'explosió d'Alcanar propietat d'Es-Satty, que es troba al dipòsit d'Egara dels Mossos d'Esquadra; els acords de la Junta de Seguretat entre els Mossos i les forces i cossos de seguretat de l'Estat des del 2011, i la informació que Policia Nacional i Guàrdia Civil tinguessin sobre possibles amenaces terroristes entre el 2016 i el 2017. En principi, les forces de la majoria de la investidura votaran a favor del pla de treball.

El Govern ha valorat "satisfactòriament" que es puguin desclassificar documents sobre els atemptats del 17-A i ho ha emmarcat en el compliment de l'acord amb Junts. "Tot allò que vagi en la via d'esclarir els fets ens semblarà positiu, com no pot ser d'una altra manera", ha afirmat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

La sentència no ho va aclarir

La sentència del 17-A en cap moment menciona la relació de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb la intel·ligència espanyola, tot i que al sumari del cas es recollia que el CNI i la Guàrdia Civil van visitar-lo a la presó de Castelló, on complia condemna per tràfic de drogues. També es descriu que no se’l va expulsar de l’Estat tot i que aquella pena, d’entrada, ho implicava. D'altra banda, encara avui està pendent de resoldre un recurs de la família del nen que va morir als atemptats de la Rambla. Els familiars van portar el cas a la justícia europea per la “manca d’investigació exhaustiva” dels fets per part d’Espanya.

Sense acord per a l'operació Catalunya

Aquest dijous també es reuneix la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya i s'han de votar també el pla de treball i la llista de compareixents. Fonts parlamentàries consultades per l'ARA asseguren que cal arribar a un acord entre les forces d'investidura per no donar una imatge d'enquistament a la comissió. Junts volia forçar la compareixença de jutges, però el PSOE va deixar clar mesos enrere que no accediria a aquesta petició. Les mateixes fonts apunten que les negociacions s'allargaran durant el dia i auguren que fins a última hora no s'assolirà l'entesa.

stats