Funció pública

Els interins de fa deu anys seran fixos sense fer oposicions i per "valoració de mèrits"

El govern espanyol salva 'in extremis' la reforma que obligarà en tres anys a cobrir les places d’interins amb personal fix

La ministra d'Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero, durant el ple al Congrés dels Diputats aquest dimecres
21/07/2021
4 min

"Confio que sí", comentava la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, just abans d'entrar al ple del Congrés de Diputats i defensar el decret llei que busca acabar amb la temporalitat dels interins. I així ha estat, però amb emoció: el Congrés ha ratificat in extremis la normativa i ho ha fet com a projecte de llei i tramitació accelerada, és a dir, que encara es pot modificar si els partits presenten esmenes a algun dels articles. L'acord que ha encapçalat el fins ara ministre de Funció Pública, Miquel Iceta, amb els sindicats majoritaris, però amb l'oposició d'altres sindicats públics minoritaris que denuncien que la reforma deixarà sense feina molts treballadors, ha estat ratificat en segona volta -s'ha empatat en primera votació- amb majoria simple gràcies als vots dels partits del govern de coalició (PSOE i Unides Podem), ERC, Compromís i altres socis minoritaris.

Per salvar la normativa, Montero ha pactat a última hora que aquells interins que fa més de 10 anys que ho són i no han estat convocats a cap procés d'oposició, accedeixin a la plaça sense opositar i per "valoració de mèrits", un acord pactat amb Unides Podem i al qual s'ha afegit ERC. A més, s'obre la possibilitat que alguns processos d'oposició no siguin eliminatoris. Aquests dos canvis s'afegeixen a una reforma de gran envergadura que obligarà les administracions públiques –inclosos els ajuntaments i les diputacions– a no tenir més d'un 8% dels contractes temporals, a cobrir les places d'interins amb personal fix en un termini màxim de tres anys i també a indemnitzar amb 20 dies per any treballat els interins que perdin la plaça.

Hores abans del debat, els principals socis del govern espanyol, també Unides Podem, no havien assegurat el seu vot favorable. "Em consta que alguns grups no comparteixen del tot el plantejament o algunes normes, però els anticipo que aquest govern està obert a negociar", ha dit Montero, que finalment ha obtingut la seva primera victòria des que té les competències de la cartera de Funció Pública.

El PP, Vox i Ciutadans hi han votat en contra. També el BNG, JuntsxCat, el PDECat, Bildu i la CUP. Els primers l'han titllat de "pegat", mentre que els catalans han criticat l'"icetazo", en referència a la reforma, perquè han assegurat que "qui pagarà els plats trencats seran els treballadors amb acomiadaments i indemnitzacions baixes".

ERC (13 diputats), que fins a última hora havia declinat el seu vot favorable, s'ha sumat a l'acord malgrat retreure que "[el decret] no hauria d'haver arribat amb tan pocs suports i de forma urgent". Als seus vots s'hi afegeixen els del PSOE (120), Unides Podem (34, ja que una diputada metgessa del grup lila no ha votat en segona volta perquè no estava d'acord amb la reforma), Terol Existeix (1), Nova Canàries (1) i Compromís (1), és a dir, 171 vots favorables. La normativa ha pogut tirar endavant també gràcies a les abstencions del PNB (6) i Més País (2).

300.000 places

Amb aquesta nova normativa les administracions públiques tindran l'obligació de convertir en fixes unes 300.000 places a través d'oposicions. Una de les principals preocupacions dels sindicats és que molts treballadors interins es quedin sense feina si no aproven l'oposició. Per aquest motiu el ministeri de Funció Pública ha acordat que aquells que faci més de 10 anys que són interins hi accedeixin per "valoració de mèrits". Una mesura que s'afegeix a la indemnització de 20 dies per any treballat fins a un màxim de 12 mensualitats, així com a la possibilitat de quedar inclosos en la borsa de treball d'interins específica o d'integrar-se en borses ja existents.

Els sindicats fa anys que denuncien que l'Estatut Bàsic dels Treballadors de l'Administració Pública ja limita el nombre d'interins, però que no es compleix. De fet, el percentatge d'interins se situa entre el 30% i el 40% en sectors com l'educatiu o el sanitari. En el cas de les comunitats autònomes la temporalitat afecta un 30% dels treballadors públics, mentre que als ajuntaments és del 13% de mitjana. En canvi, a l'Estat la temporalitat és del 8%. En el cas de la Generalitat, se situa en el 32%. Finalment, el procés d'estabilització de l'ocupació pública haurà d'haver-se completat el 31 de desembre del 2024.

Complir davant Europa

Sánchez s'ha compromès davant de Brussel·les a impulsar la reforma del sector públic abans del 2022. És un compromís recollit al document que la Moncloa va enviar a la Comissió sobre les reformes vinculades als fons europeus de recuperació, és a dir, a canvi dels 140.000 milions d'euros que arribaran a Espanya per a la recuperació econòmica després de la pandèmia. El compromís va ser ben rebut per part de l'executiu comunitari, que feia temps que reclamava la reforma de bracet d'altres, com la laboral o la de les pensions.

Llei catalana

No estava planificat –la intenció de la CUP era que arribés molt abans al ple-, però el mateix dia que el govern espanyol ha tirat endavant in extremis el decret dels interins, l’ordre del dia del Parlament marcava la tramitació d’una llei de la CUP sobre el mateix tema. La proposta cupaire estableix que si el personal interí cobreix activitats ordinàries durant més de tres anys té dret a romandre en el lloc de treball amb els mateixos drets que el personal fix. El debat s’ha viscut a tres bandes: a les portes del Parlament, on una cinquantena d’interins s’han manifestat, a l’hemicicle, on es debatia la proposta, i als despatxos, amb la mirada fixada a Madrid. ERC, de fet, aquest dimecres ha navegat entre dues aigües: la del PSOE, salvant el decret, i la de la CUP, votant a favor de tramitar la proposta. Ara bé, no s’han estalviat les crítiques, ja que els cupaires han condemnat que ERC facilités una regulació que consideren insuficient. El diputat republicà Jordi Albert s’ha escudat dient que en la tramitació dels interins al Congrés permetrà introduir-hi millores. I aquest ha sigut també el quòrum de la cambra catalana: aprovar la proposta cupaire per poder treballar de forma consensuada en el seu contingut. La tramitació ha sigut aprovada directament després que els vots de ERC, JxCat, Vox, comuns i Cs tombessin l’esmena a la totalitat del PSC, informa Cesc Maideu.

stats