Díaz segella un acord amb els sindicats per reduir la jornada laboral a 37,5 hores
El text, que reforça la desconnexió digital i el registre horari, pot acabar modificat durant la tramitació parlamentària
MadridYolanda Díaz no veurà com la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals comença a desplegar-se aquest 2024, tal com van acordar el PSOE i Sumar, però sí que acaba l'any tancant un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, per implementar-la el 2025. Aquest divendres al matí, i després d’onze mesos de negociació, el ministeri de Treball i els dos sindicats han segellat el text que recull una de les mesures estrella de la cartera que pilota Díaz. "És una gran conquesta laboral que s’estudiarà a totes les universitats del món", ha afirmat Díaz, just abans de la rúbrica del document. Ara la norma iniciarà el període de consulta pública i després passarà pel consell de ministres. Un cop avalada per l’executiu de Pedro Sánchez, farà el salt al Congrés dels Diputats, on els equilibris parlamentaris amb els socis habituals anticipen, de nou, un tràmit tortuós. El calendari de tot plegat encara és incert, tot i que no arribarà a la cambra baixa com a mínim fins a la primavera.
Les claus de la reforma
La intenció de Díaz és accelerar al màxim el tràmit perquè la reducció s'apliqui a tots els treballadors el 31 de desembre del 2025. El text recull que "les comissions negociadores dels convenis col·lectius tindran un termini fins al 31 de desembre del 2025 per fer les adaptacions necessàries". Una de les discussions amb Economia, que aquesta setmana insistia en un període de "transició" perquè les empreses, sobretot les pimes, es puguin adaptar, però també els treballadors autònoms, tenia a veure, precisament, amb els convenis que finalitzen més enllà del 2025, o que recullen una jornada laboral superior a les 37,5 hores setmanals. Fonts del ministeri de Treball reiteren que s’hauran d’adaptar a la norma i exemplifiquen que, en cas d'esperar a la finalització d'alguns convenis, es podria posposar la reducció fins al 2030 (alguns se signen per cinc anys). La mesura s'aplicarà "sense reducció salarial", ha recordat Díaz.
Pel que fa als contractes a temps parcial, que afecten sobretot les dones, també s'introdueixen canvis importants perquè els treballadors no vegin "delmats els seus drets i salaris", ha dit Díaz. La norma, per exemple, busca que els treballadors amb contractes parcials en empreses que tenen establerta una jornada a temps complet i superior a les 37,5 hores puguin mantenir els seus horaris i, alhora, incrementar el seu salari. Per exemple, si la jornada de l'empresa és de 40 hores (el màxim permès a la setmana, tot i que el còmput és anual), el treballador que té un contracte de 30 hores treballa l'equivalent al 75% de la jornada. Si es rebaixen les 40 hores a 37,5 hores setmanals, l'empleat que mantingui les 30 hores passarà a cobrir l'equivalent al 80% i, per tant, el seu sou hauria de pujar. Aquest punt també ha generat discussió entre la cartera de Díaz i la que pilota Carlos Cuerpo, ministre d'Economia.
Finalment, la norma recull un blindatge del dret a la desconnexió digital, així com un reforç del registre horari obligatori, una mesura que ha allunyat la patronal de l'acord. La norma preveu que aquest registre sigui digital i no en paper (fins ara només era una possibilitat), de manera que es garanteixi "l'objectivitat, la fiabilitat i l'accessibilitat del registre de jornada". A més, la Inspecció de Treball hi podrà accedir en temps real. També s'endureixen les multes pels abusos amb els horaris.
El que no inclou el document que s’ha firmat aquest divendres són les ajudes directes i les bonificacions que Díaz havia promès a la petita i mitjana empresa, així com als autònoms, per adaptar-se a la norma. Una carta que, en tot cas, el govern espanyol podria jugar durant la tramitació al Congrés.
Tramitació parlamentària
"Som conscients de la dificultat de la tramitació parlamentària i som conscients que el text pot patir algunes modificacions", assumia el secretari general de CCOO, Unai Sordo, aquest divendres. El líder sindical, però, ja anticipava que faran un "seguiment" del tràmit i ha assegurat que han començat a contactar amb els grups. Sense anar més lluny, Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, va aprofitar el retrobament amb Carles Puigdemont a Brussel·les per abordar la qüestió. El que faci Junts és, de moment, una incògnita. També des del ministeri de Treball s’han iniciat els primers contactes amb "totes" les formacions polítiques, asseguren fonts de la cartera de Díaz.
Un dels elements que no ajuda al tràmit parlamentari és el fet que el text arribi sense el segell de la patronal CEOE i tampoc el de Cepime. El mes de novembre passat, els empresaris es van despenjar de la negociació després de rebutjar una de les últimes propostes de Treball. Des d’aleshores, no han mostrat cap intenció de reprendre el diàleg, tot i que els sindicats no perden l’esperança que això canviï. "Som conscients que [l’acord] tindria més valor amb la CEOE, i té l’oportunitat de continuar parlant, si vol", ha expressat Álvarez aquest divendres.
Amb tot, el més simbòlic de com aquests dies la mesura ha tensionat la relació entre el ministeri de Treball i el d’Economia, sota la batuta dels socialistes, ha estat que cap ministre del PSOE, ni el president espanyol, s’han fet ressò de l’acord entre Díaz i els sindicats. Només el titular d'Agricultura, Luis Planas, ha insistit que s'apliqui de forma "compassada". De fet, en l’acte d’aquest divendres només els ministres de Sumar han acompanyat Díaz.
El Tribunal Suprem conclou que no es pot incrementar per via judicial la indemnització per acomiadament improcedent de 33 dies per any treballat. La sala social de l'alt tribunal ha dictat per unanimitat que la quantitat que marca l'Estatut dels Treballadors no es pot augmentar als jutjats "amb altres quanties que atenguin les circumstàncies concretes del cas" sense que suposi una vulneració del conveni 158 de l'OIT. L'article 10 d'aquest tractat disposa que davant dels acomiadaments injustificats s'ha de pagar una indemnització "adequada" fent servir conceptes genèrics que "impedeixen l'aplicació directa a cada cas". Els magistrats assenyalen que la doctrina constitucional manifesta que la compensació de 33 dies per any treballat és "adequada".
La sentència subratlla que, per la data en què s'ha produït l'acomiadament examinat, no pot entrar a conèixer l'abast de l'article 24 de la Carta Social Europea, que va ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat l'11 de juny del 2021. Segons l'organisme encarregat d'interpretar la Carta, el Comitè Europeu de Drets Socials, el sistema espanyol no sempre és adequat i així ho va manifestar en una resolució que responia a una reclamació de la UGT. Precisament, CCOO i la UGT han assegurat que aquesta sentència "no tanca el debat sobre la suficiència de les indemnitzacions per acomiadament a Espanya", que asseguren que es basa en els pronunciaments en relació amb la Carta Social Europea "que l'alt tribunal no analitza". Les organitzacions sindicals han mostrat "profund respecte" per les decisions de la justícia, alhora que assenyalen que "l'ordenament jurídic espanyol està vinculat a compromisos internacionals que han de ser respectats i aplicats en la seva integritat".