MadridEl ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha anunciat aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés que el seu departament començarà a tramitar les diverses peticions d'indult als presos polítics la setmana que ve. Precisament, coincideix amb el tercer aniversari de l'1-O. Des del desembre el ministeri de Justícia té sobre la taula la petició de l'advocat Francesc Jufresa per a tots els líders independentistes empresonats, a la qual s'hi va sumar a l'estiu la de la UGT per a l'exconsellera Dolors Bassa i la dels expresidents del Parlament per a Carme Forcadell. Fins ara, el govern espanyol havia al·legat sempre que no havia avançat en els expedients per culpa de la crisi del coronavirus. Però ara ja han entrat en el sistema per ser processats i el ministeri enviarà una única sol·licitud per a cada condemnat. És a dir, dotze expedients.
Campo, en resposta a una pregunta de la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, ha avançat que la tramitació començarà la setmana que ve "perquè és el que toca". Ho ha dit de passada després de refermar-se en el compromís del PSOE i d'Unides Podem de reformar el delicte de sedició al Codi Penal. Posteriorment, en declaracions als mitjans Borràs ha advertit que els indults són una "solució individual" i que la seva aposta és l'amnistia. Una mesura, ha dit, que implicaria abordar el conflicte des de la política "i és on no veiem al govern", ha lamentat. El que també ha deixat clar la portaveu de JxCat és que les paraules de Campo han estat una "sorpresa".
La tramitació de l'indult és un procés llarg. Des del ministeri de Justícia calculen que durarà un mínim de sis mesos. Primer, s'ha de remetre la petició al tribunal sentenciador, en aquest cas el Tribunal Suprem, que sol·licita un informe a la Fiscalia i elabora el seu posicionament per remetre'ls tots dos al ministeri. Recorden, a més, que durant el 2019 Justícia va concedir menys de l'1% dels indults sol·licitats. En total es van resoldre 4.162 expedients, 4.123 dels quals van ser denegats, i només se'n van concedir 39, el que suposa un 0,94% del total. En tots els casos menys un, van ser resolucions sobre indults parcials, és a dir, sobre una part de la pena. Cada semestre s'eleven al consell de ministres una mitjana de 2.000 expedients d'indult amb l'objectiu de reduir, en la mesura del possible, l'acumulació d'expedients sense resoldre.
Fer una petició d'indult és un procés ràpid a través d'internet. Ho pot fer qualsevol ciutadà a títol personal emplenant una sol·licitud i incloent el seu DNI i la sentència ferma, en aquest cas la del Suprem, i informació sobre la reinserció del pres. També ho pot fer el mateix sentenciat, un familiar pròxim o fins i tot el tribunal sentenciador o la Fiscalia. L'independentisme ha deixat clar que aquesta no és la via per aconseguir la llibertat dels presos polítics ja que l'indult comporta l'acceptació de la sentència, en aquest cas per sedició.
L'independentisme: cap entusiasme
Tant ERC com Junts per Catalunya i la CUP reclamen l'amnistia, tot i que els republicans no tanquen la porta a escoltar la proposta que fa el govern espanyol de la reforma del delicte de sedició, que està previst que es presenti abans de finals d'any, tal com va avançar Campo. Avui, tot l'independentisme s'ha pronunciat sobre el tema a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s'ha concentrat per donar suport al president de la Generalitat, Quim Torra. No és una qüestió fàcil. Aquest dimecres partits i entitats han rebut la notícia sense cap entusiasme i amb el mateix guió: ningú rebutja l'indult del tot, però avisen que la solució és l'amnistia.
El més contundent ha sigut el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri: "L'únic que ha de fer l'Estat és aprovar la llei d'amnistia. Un indult no serveix per a res". La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, han coincidit en què l'anunci d'avui del govern espanyol es tracta d'un "tràmit" perquè té "l'obligació legal", almenys, d'estudiar les peticions d'indult que li hagin arribat. El líder de JxCat, Albert Batet, ha demanat no caure en "cants de sirena", informa Quim Bertomeu.
PP, Vox i Cs portarien la concessió de l'indult al Suprem
Tot i que Justícia doni tràmit a les peticions d'indult seguint els mecanismes establerts, fonts del PP afirmen que al govern espanyol "li cau la careta" perquè reconeix "per primera vegada" que tramitarà els indults, encara que això no impliqui que es concedeixin. "És part del preu que paga Sánchez per la investidura i els pressupostos", afirmen des de la direcció conservadora. El president del partit, Pablo Casado, ha comparegut aquest migdia per anunciar que portarà al Tribunal Suprem una hipotètica concessió de l'indult, i així han dit que ho farien també Vox i Cs.
El líder del partit taronja a Catalunya, Carlos Carrizosa, considera que la fórmula de l'indult amaga darrere "raons opaques" i creu que "els polítics no poden indultar polítics". A més, en declaracions als mitjans de comunicació, Carrizosa ha explicat que en el cas dels líders independentistes, el seu partit també s'hi oposa perquè suposaria indultar "persones que han infringit greus perjudicis a la democràcia catalana".
Més favorable si ha mostrat el líder dels comuns al Congrés, Jaume Asens. En una entrevista a La Sexta ha explicat que ahir va saber, després de parlar amb el ministre Campo, i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, que la setmana que ve comença la tramitació dels indults. Asens ha puntualitzat que aquest moviment entra dins la "normalitat" perquè es tracta d'un tràmit administratiu i ha assegurat que s'ha d'interpretar com una manera "d'aplanar el terreny" per consolidar el bloc de la investidura de cara als pressupostos.
Una sessió de control sense Sánchez
La resta de la sessió de control al Congrés ha estat marcada per l'absència de Pedro Sánchez, de viatge a Brussel·les, on s'havia de celebrar un consell europeu extraordinari. Els vicepresidents Carmen Calvo i Pablo Iglesias han protagonitzat l'arrencada del ple amb preguntes del PP i Vox. L'escalada de retrets ha estat l'habitual, amb Sánchez o sense. La número dos de l'executiu espanyol ha acusat el PP de ser uns "hooligans de les institucions" i els ha recordat que l'expresident espanyol Mariano Rajoy va faltar fins a sis cops a sessions de control l'última legislatura i que Sánchez només ha faltat a una. "No és aquí perquè és a Brussel·les defensant els interessos dels espanyols", ha dit. En resposta a Vox, ha defensat amb vehemència la futura llei de memòria democràtica enfront de les acusacions del partit ultra de "guerracivilisme".
El consell europeu extraordinari es va suspendre ahir dimarts a la tarda, però la Moncloa va informar que el cap de l'executiu tampoc assistiria a la cambra baixa per desplaçar-se igualment a la capital europea per mantenir diverses reunions bilaterals. Al matí es trobarà amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, i posteriorment amb l'alt representant per a Afers Exteriors i Seguretat, Josep Borrell. "El Falcon hi és per arribar ràpid a Brussel·les i no per anar a concerts a Benicàssim", ha etzibat el número dos del PP, Teodoro García Egea, sobre l'absència del president espanyol, Avui no ha intervingut al ple el líder de l'oposició, Pablo Casado.