El Govern espera una ofensiva dels grans tenidors contra l’expropiació de pisos
Els bancs i els fons d’inversió tenen 20 dies hàbils per fer al·legacions a la resolució de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge
PalmaEl procés d’expropiació de 56 pisos de grans tenidors –els que en tenen deu o més– per part del Govern no ha fet més que començar. La Conselleria de Mobilitat i Habitatge espera ara una ofensiva dels bancs i fons d’inversió afectats per no haver de cedir aquestes cases a l’Executiu durant set anys per a lloguer social. La resolució per començar l’expedient es va publicar al BOIB dia 4 de març, i a partir d’aquesta data hi ha un termini de 20 dies hàbils per presentar-hi al·legacions. “Supòs que veurem l’oposició més activa a partir d’ara i que hi al·legaran”, explica el director general d’Habitatge i Arquitectura,Eduardo Robsy. “A partir d’ara començarà la batalla legal, perquè intentaran que aquests habitatges no siguin expropiats o arribar a acords més satisfactoris per a ells”, afegeix, a més de destacar que “hi ha marge per arribar a enteses”.
Robsy destaca que “és la primera vegada que es posa en marxa un expedient d’aquest tipus”. “Tenim les idees clares, però ens enfrontam a un terreny ignot”, continua, sense determinar quan culminarà l’expropiació: “M’agradaria que els tinguéssim abans que acabi l’any, però no puc donar dates concretes”.
Reacció de la dreta
De tota manera, els atacs de la dreta política i mediàtica no es varen fer esperar des que l’Executiu feu públic dimecres que pretenia expropiar aquests habitatges. El PP, l’ABC i 13 TV varen qualificar la mesura de “chavista”, i El Mundo, La Razón, Antena 3, Ciutadans i Vox també hi varen carregat en contra. Francina Armengol va respondre a les crítiques del president del PP estatal, Pablo Casado, qui va assegurar a les xarxes socials que el PSOEatempta amb aquesta mesura “contra la propietat privada, la seguretat jurídica i la llibertat individual”. “O estàs amb els especuladors o estàs amb la gent”, va replicar la presidenta.
“S’ha aprofitat per magnificar una notícia amb un cert impacte, perquè hi ha aquest conflicte a Madrid respecte dels continguts de la llei estatal, i alguns partits ho han utilitzat”, comenta Robsy sobre la polèmica de la setmana. “Ens estranya la sorpresa que ha generat, perquè la llei illenca permet fer això des de fa tres anys”, diu.
El director general recorda que, una vegada es va aprovar el decret que regula la qüestió dels pisos desocupats dels grans tenidors, es va resoldre amb el govern espanyol “el conflicte d’interpretació de competències” i que l’Estat va considerar l’expropiació “constitucional i ajustada a les competències de la Comunitat Autònoma”. “La mesura és legal i la norma és així, agradi als grans tenidors o no”, argumenta Robsy, qui recorda que la ConfederacióEspanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) va posar en dubte la constitucionalitat del plantejament del Govern.
Un dels entrebancs principals que ha trobat el Govern fins a arribar a posar en marxa l’expedient –cal recordar que la Llei d’habitatge està en vigor des del juny del 2018– ha estat la dificultat de fer arribar els requeriments als grans tenidors, molts dels quals ni tan sols tenen presència física a les Balears. “Gestionen la propietat a través de terceres empreses o immobiliàries, i una cadena tan llarga de comunicació ha dificultat les visites”, apunta el director general.
A més, l’arribada del primer estat d’alarma el març del 2020 va congelar tots els terminis administratius i va paralitzar el procés. “No podíem notificar visites ni avançar en cap expedient.Després vàrem trobar que hi havia hagut molt de moviment per part dels grans tenidors”, continua Robsy. De fet, del màxim de 1.425 habitatges que hi havia registrats el novembre del 2019 es va passar als aproximadament 700 que hi ha ara.
Negociació impossible
El director general destaca que l’expedient d’expropiació arriba després que el Govern intentàs negociar amb els bancs perquè cedissin al Govern una part del seu paquet immobiliari per a lloguer social. “Pensàvem que seria més fàcil per a tots arribar a un acord, però ens varen deixar molt clar que no els interessava i ni tan sols es va obrir un espai de negociació en aquest sentit”, comenta.
Pel que fa al llistat de bancs i fons d’inversió afectats, s’hi troben noms com Bankia, el Banc de Sabadell, el BBVA o la SAREB –participada en un 45% per capital públic. També hi figuren societats com Aliseda –participada pel fons d’inversió Blackstone i el banc Santander– o Coliseum, del fons d’inversió Cerberus.