Noves mesures d'estalvi energètic: portes tancades als comerços i monuments a les fosques
El pla d'estalvi energètic entrarà en vigor quan es publiqui al BOE i és l'avantsala del pla de contingència per a Brussel·les
MADRIDDesprés de l'acord amb Brussel·les per reduir el consum de gas a Espanya fins a un 7% els pròxims vuit mesos, el govern espanyol s'hi ha posat. Si bé encara té dos mesos de marge (fins a finals de setembre) per enllestir el pla de contingència que ha de presentar a la Comissió Europea, aquest dilluns ha fet un primer pas i ha aprovat un pla d'estalvi energètic que afecta el sector privat. "És un primer paquet", ha dit aquest dilluns la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, encarregada de dirigir l'elaboració del pla que, per ara, està dirigit a empreses i no a llars.
Es tracta d'un conjunt de mesures aprovades pel consell de ministres extraordinari d'avui dilluns i que segueixen el traçat marcat pel pla d'estalvi energètic a l'administració pública, aprovat al mes de maig per part de l'executiu de Pedro Sánchez. El govern camina així cap a la reducció del consum de gas per ser més "eficients i sostenibles" i, sobretot, augmentar les reserves de combustible de cara a un hivern que es presenta complicat: Rússia està reduint el subministrament de gas i Europa tem que tanqui l'aixeta en qualsevol moment. De fet, aquest cap de setmana Lituània s'ha afegit a la llista de països amb un tall total.
Control de la temperatura
La regulació de la temperatura dels termòstats és la mesura estrella. De la mateixa manera que als edificis de l'administració pública que depenen de l'Estat, el pla del govern vol que a l'estiu s'estableixi una temperatura de l'aire condicionat que no baixi dels 27 graus, mentre que la calefacció no hauria de superar els 19 graus. La mesura serà obligatòria i l'aplicaran centres de l'administració pública, centres de treball com ara bancs, despatxos o oficines, espais vinculats al transport, com ara estacions de tren o aeroports, grans centres comercials o culturals, així com bars, restaurants o cafeteries. No afecta hospitals, centres educatius o perruqueries. "Un grau del termòstat pot representar un 7% del consum elèctric a la factura", ha dit Ribera en roda de premsa posterior al consell de ministres. En tot cas, Ribera també ha destacat que la mesura "podrà incorporar flexibilitat en funció de les condicions laborals que necessitin els treballadors".
Pel que fa a la il·luminació, es demanarà que les botigues no tinguin els llums dels aparadors oberts a partir de les deu de la nit, així com els edificis públics que no estiguin en ús o els monuments. Tot plegat s'haurà d'activar, com a màxim, després de set dies naturals des de l'entrada en vigor de les mesures al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Les mesures tindran vigència fins al novembre del 2023, segons ha detallat Ribera, que ha afegit que ho controlarien les comunitats autònomes i que en cas d'incompliment s'aplicaran sancions.
Establiments
El decret aprovat pel consell de ministres també instarà a tenir les portes tancades dels establiments com més temps millor, de manera que s'eviti que el fred o la calor s'escapi de l'espai i, per tant, es perdi capacitat energètica. Això també afectaria grans establiments, com centres comercials, hotels o entitats bancàries. Aquests edificis també tindran un marge de temps (fins al 30 de setembre) per poder comptar amb aquest sistema de tancament de portes i hauran d'incorporar cartells explicant totes les mesures d'estalvi energètic, tant les de control de la temperatura com les d'il·luminació.
Un altre punt d'actuació seran les calderes. El text inclourà l'obligació de revisar amb molta més periodicitat les calderes d'empreses i comerços per evitar ineficiències en l'ús de l'energia. Això afecta els espais on l'última revisió hagi sigut anterior al mes de gener del 2021. La revisió extraordinària l'hauran de fer abans del 31 de desembre del 2022.
Eficiència
Ribera també ha explicat que per al sector públic s'ha modificat la llei de contractes perquè s'adjudiquin per la via d'urgència els contractes que tenen a veure amb l'eficiència energètica. També s'han aprovat 350 milions d'euros en ajudes per incrementar l'eficiència en empreses.
Pendent de les comunitats
El ministeri de Transició Ecològica també ha instat les comunitats autònomes, així com els ajuntaments, a aprovar plans similars al de l'estalvi energètic per a l'Administració de l'Estat. De fet, a mitjans de juliol la cartera que dirigeix Teresa Ribera va enviar una carta als responsables de les comunitats en aquest àmbit en què demanava "fer extensiu a l'àmbit de l'administració autonòmica les mesures d'estalvi, eficiència energètica i mobilitat sostenible", segons recull la carta a la qual ha tingut accés aquest diari.
El departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural apunta que des de l'any 2007 existeix el pla d'estalvi i eficiència energètica que afecta l'activitat ordinària de l'administració pública i que es renova cada quatre anys. De fet, en aquests moments s'està treballant en la seva renovació (l'actual està en vigor des de l'any 2018), expliquen fonts del departament a l'ARA. Les mateixes fonts matisen que cal conèixer, un cop s'aprovi, la lletra petita del pla de contingència espanyol "per poder valorar-lo" i veure com afecta Catalunya. El dubte és què es demanarà a les comunitats davant la necessitat de reduir fins a un 7% el consum de gas. A tall d'exemple, Catalunya compta amb molta indústria petroquímica molt dependent del gas.
