El Govern formarà docents en memòria democràtica
És el primer curs que s’impulsa en aquest àmbit i començarà el gener
PalmaEl Govern balear fa les primeres passes per introduir la memòria democràtica a les aules. No és un camí fàcil i el procés és lent, admet el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. Així i tot, assegura que un dels grans objectius de la seva àrea en aquesta legislatura és “intentar incloure la memòria democràtica en el sistema educatiu d’una manera més estructurada”. D’entrada, la Secretaria Autonòmica ha impulsat el primer curs en aquesta matèria per a docents de les Balears. Serà del 10 de gener al 12 de febrer i s’hi podran apuntar gratuïtament fins a una quarantena de professors, a través del portal del docent de la Conselleria d’Educació. El coordina Elisabeth Ripoll, professora de la UIB i autora del llibre La memòria democràtica a les aules.
“Oferirem experiències didàctiques i tractarem temes que van des de la Segona República fins a la Transició i la recuperació de la memòria democràtica”, explica Ripoll, que posa l’èmfasi que tots els professors del curs són investigadors i docents. La formació es farà presencial a Palma i també s’ofereixen places virtuals per a docents de Menorca, Eivissa i Formentera. També s’ha programat una taula rodona amb entitats memorialístiques i quatre visites guiades simultànies, una a cada illa. Si l’experiència té èxit, la intenció és donar-li continuïtat i ampliar-la. Per a Jurado és important aquesta formació “perquè sense fer-la és difícil que els professors puguin transmetre el contingut adequadament”.
L’educació a la normativa
La Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Balears insta l’Administració a “promoure la inclusió dels continguts i la realització d’activitats curriculars i extracurriculars sobre Memòria Democràtica” a l’ESO, Batxillerat i l’Ensenyament de Persones Adultes. A més, recull que la Conselleria d’Educació ha d’incorporar als plans de formació de professorat “l’actualització científica, didàctica i pedagògica en relació amb el tractament escolar” d’aquesta temàtica. D’altra banda, el Parlament va aprovar incloure dins la llei educativa balear la memòria democràtica. A escala de l’Estat, l’avantprojecte de llei de memòria democràtica estableix, a l’article 45, que s’haurà d’incloure “dins el sistema educatiu espanyol el coneixement de la història i la memòria democràtica espanyola i la lluita pels valors i llibertats democràtiques”. Així mateix, el text diu que les administracions educatives adoptaran “les mesures necessàries” perquè els plans de formació inicial i permanent del professorat incloguin “formacions, actualització científica, didàctica i pedagògica amb el tractament escolar” de la temàtica.
Per què costa tant introduir la memòria democràtica als centres educatius?“Quan hi ha un conflicte en què encara hi ha víctimes dels dos bàndols, trobar la conciliació ha estat molt complicat”, opina Ripoll. També creu que alguns professors “tenen por d’incidir en detalls d’aquests temes perquè pot haver-hi conflictes als centres o les famílies”. Als currículums escolars actuals només s’anomena la “memòria històrica” a 4t d’ESO. “Però la ‘democràtica’ va molt més enllà: fa referència específicament a la memòria dels nostres referents democràtics”, matisa Jurado.
Ara que es reformulen els currículums per a la nova llei educativa estatal, Ripoll considera molt important que se’n corregeixin alguns aspectes, com el fet que, en els actuals currículums de 2n de Batxillerat, no s’anomeni “cop d’Estat” l’aixecament militar del 1936. Un avenç és que l’esborrany que treballa el Ministeri inclou aquest terme per primera vegada. Per a ella, una bona manera d’introduir la memòria democràtica a les aules és fer-ho començant per allò local. “Tenim alumnes que saben què és Auschwitz, però no el campament dels soldats, i això és una mostra del silenci que es manté”, remarca. La professora remarca que qualsevol proposta didàctica “s’ha de basar en evidència científica i històrica, que els fets siguin veritat i verificables”. Elisabeth Ripoll farà una ponència sobre el tema aquest dissabte al Museu de Mallorca, en el cicle Tardor de Memòria.
El professor d’Història Contemporània de la UIB David Ginard opina que un dels problemes per introduir la memòria democràtica dins els currículums “és que els programes estan carregadíssims”. Explica que hi ha hagut experiències anteriors de formació, com els cursos d’introducció a les fonts orals que s’impartien a la universitat illenca per a professors de Secundària. Aquests incloien una sessió amb els alumnes dels docents i les víctimes de la dictadura. A escala universitària, una passa important ha estat el curs d’Especialista en Memòria Democràtica, pioner a l’Estat, del qual Giner és codirector. “Va tenir un èxit notable, amb una trentena llarga de matriculats”, assenyala Ginard. I afegeix que, fruit d’aquesta formació han sortit investigacions diverses, en àmbits com el de la història, l’antropologia o la justícia, entre d’altres.
Memòria de Mallorca també ha fet xerrades a instituts de l’illa. La presidenta, Maria Antònia Oliver, opina que entrar en l’àmbit escolar és “de vital importància, perquè no només és història, afecta els drets humans”. “És molt bonic, perquè els al·lots solen ser molt receptius. És la història explicada en primera persona, i no hi ha res que arribi més”, tanca.