El Govern modificarà la Llei d’iniciativa popular per a les generacions futures
La norma va ser la primera ILP aprovada a les Illes en democràcia, i estableix la necessitat d’elaborar-hi informes sobre la incidència dels grans projectes
Palma“Hem hagut de fer una llarga campanya, anar a tots els pobles, als carrers, a cada illa, omplir places, recollir 12.000 signatures”. Amb aquestes paraules, l’expresident del GOB, Amadeu Corbera, va defensar en el Parlament la primera la Llei de benestar per a les generacions presents i futures. Una norma impulsada pel grup ecologista i altres entitats que, a les acaballes de la darrera legislatura del Pacte, va convertir-se en la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la democràcia balear en ser aprovada. El PP hi va votar en contra i preveu modificar-la ara que governa. Ho farà previsiblement mitjançant la llei òmnibus –una norma d’ampli espectre– de simplificació administrativa que el vicepresident de l’Executiu, Antoni Costa, va anunciar durant el debat de pressupostos.
Segons fonts de la Conselleria de Presidència, el Govern “comparteix els objectius de la llei”, però considera que “es va tramitar de manera molt accelerada” i se n’ha de tornar a debatre el contingut en el Parlament. En aquest sentit, assenyalen que es farà un “estudi jurídic exhaustiu del text” abans de decidir quins canvis introduir-hi, i la modificació s’obrirà a debat de tots els grups parlamentaris. Tot i així, fonts de l’Executiu consultades apunten que la reforma, que encara no s’ha concretat, aniria encaminada a eliminar l’“excés de burocràcia” i el “bloqueig” de l’activitat administrativa que podria generar. Les mateixes fonts assenyalen que la norma és “una més” d’altres que “eternitzen els tràmits de l’Administració”.
La llei es va aprovar en el darrer ple de l’anterior legislatura, el març de 2023. Però, tot i que està en vigor, la normativa encara no s’ha desenvolupat. El text, que va veure la llum amb el suport del PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem, es basa en una llei pionera que es va aprovar a Gal·les (Regne Unit) el 2015, i té per objectiu fer una anàlisi amb vista al futur de les polítiques públiques actuals. Introdueix en l’ordenament jurídic balear un concepte nou: el de la ‘justícia intergeneracional’.
La norma preveu que l’Administració hagi d’elaborar informes sobre l’impacte en el futur del territori per acompanyar determinats projectes de gran abast. En l’articulat, els especifica: els procediments d’elaboració normativa, els plans territorials i plans directors sectorials, els contractes d’obres del sector públic a partir de 5 milions d’euros, els plans estratègics de subvencions a partir d’un milió d’euros i els projectes declarats d’utilitat pública o d’interès general, entre els quals els projectes industrials estratègics o d’interès autonòmic.
“El benestar per a les generacions presents i futures només serà possible si garantim que els organismes públics i qualsevol actor privat tinguin en compte (...) les externalitats negatives de totes les seves actuacions i planificacions estratègiques”, apunta l’exposició de motius de la llei.
Encara no s’ha desplegat la norma
En el mateix sentit, la llei estableix la creació d’una comissió, que encara no s’ha arribat a posar en marxa. La norma la defineix com un òrgan consultiu, que ha de rebre aquests informes i emetre un dictamen al respecte. En cas que l’òrgan expressi un parer desfavorable al projecte, l’entitat responsable del projecte “podrà presentar alternatives per esmenar i pal·liar” aquells aspectes que incideixin “negativament en el benestar de les generacions presents i futures”.
També s’estableix que la comissió ha de tenir un caràcter independent, tot i estar adscrita a la Conselleria de Presidència, i que els seus membres han de ser escollits pel Parlament. Segons fonts consultades per l’ARABalears, la reforma de la normativa que es planteja l’Executiu també podria passar per rebaixar les atribucions d’aquesta comissió, encara que de moment no s’ha concretat com ni fins a quin punt. Per als conservadors, es tracta d’un ens extern al Govern, que no hauria de tenir la potestat de determinar les polítiques públiques, assenyalen fonts del PP.
En el debat de votació de la ILP, el llavors portaveu del PP al Parlament i actual vicepresident del Govern, Antoni Costa, va ser crític amb l’organisme. “Coneixen aquella dita que diu ‘si vols solucionar un problema, nomena un responsable; si vols que el problema perduri, nomena una comissió?”, va demanar durant la sessió plenària, la darrera del curs polític, en què també va carregar contra els entrebancs que suposaria per a l’Administració l’elaboració dels informes que preveu la llei. “Són conscients de quants se n’hauran de fer? Podrien ser centenars, o milers”, va remarcar. Els conservadors també varen criticar llavors que la tramitació es fes de manera exprés per poder aprovar la norma abans que acabàs la legislatura, mentre que Vox, per la seva banda, va advertir que si accedia al Govern la derogaria. Ara bé, aquesta mesura no forma part dels acords de governabilitat del PP i Vox.
La presidenta del GOB, Margalida Ramis, rebat les crítiques del PP assegurant que ja es fan altres informes similars sobre impacte climàtic o de gènere de les polítiques públiques. “No endarrereix l’administració, perquè està pensada per a grans plans i projectes. La idea és superar el curtterminisme polític”, defensa. En el mateix sentit, destaca que la comissió “no condiciona” l’activitat del Govern ni del Parlament: “Pot emetre un informe, i fa que es puguin proposar modificacions i s’inclogui el tema en el debat social, però no és vinculant”. Així, critica que, encara que el text es va tramitar “amb rapidesa”, ni Vox ni el PP varen mostrar “especial interès a fer-hi feina”. Tot i això, celebra que el Govern no vulgui derogar la llei i estigui obert a una reforma consensuada amb la resta de partits: “Esperam que no es descafeïni”.
Objectiu: simplificar l’administració
El vicepresident Costa va defensar la necessitat de simplificar els tràmits administratius en el darrer ple abans de Nadal. Amb aquest esperit va anunciar l’elaboració de la llei òmnibus per a la primera meitat de 2024. Disposarà d’una partida de cinc milions d’euros i promourà també la digitalització de l’administració. Segons fonts coneixedores, aquesta llei pot afectar bona part de la normativa que es refereix a la part procedimental del sector públic. La previsió de l’Executiu és que una comissió analitzi com dur a terme la norma, formada per representants de les conselleries i els consells insulars, a més de diferents subcomissions i subgrups de treball.
Les entitats impulsores –liderades pel GOB– de la Llei de benestar per a les generacions presents i futures varen dur-la al Parlament amb 12.000 firmes al darrere. La norma es va redactar tenint en compte els pronunciaments internacionals sobre el desenvolupament sostenible. Especialment, els de la Declaració de Río adoptats el 1992 en el marc de la Conferència de les Nacions Unides. Segons la norma, la legislació ha de tenir en compte els principis de desenvolupament sostenible, participació ciutadana, transparència, precaució, prevenció, dignitat de la vida, ecodependència, diversificació, bé comú i no regressió, entre d’altres. També es remarca el paper de les Balears pel que fa a la legislació ambiental amb les lleis de canvi climàtic i transició energètica, i amb la declaració d’emergència climàtica.
