El govern català i la Moncloa reprenen la bilateralitat entre desconfiances

BarcelonaDes de l'aixecament del 155 el juny el 2018, la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol han fet diversos intents de recuperar una relació bilateral més o menys fluida; per exemple, la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que es va celebrar l'agost del 2018, la Declaració de Pedralbes que Quim Torra i Pedro Sánchez van pactar el desembre del mateix any o la taula de diàleg que es va convocar el febrer del 2020. Cap d'aquestes trobades va tenir continuïtat i van quedar diluïdes entre retrets creuats. Aquest dilluns els dos governs ho tornaran a intentar des de la seu del ministeri de Política Territorial a Madrid. Allà es reunirà de nou la Comissió Bilateral amb la intenció que tot plegat no quedi en una simple fotografia com fa tres anys. L'arrencada es produirà amb senyals de desconfiança per les dues bandes.

La reunió d'aquest dilluns la van pactar els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès en la seva trobada de finals de juny, però ni això va poder evitar que trontollés en més d'un moment. El relleu a la cartera de Política Territorial del ministre català Miquel Iceta per Isabel Rodríguez va posar en perill la trobada. Un parell de trucades entre la nova titular del ministeri i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, van salvar la reunió, però van evidenciar fins a quin punt tot és fràgil. Uns dies més tard, a més, Rodríguez també va exhibir que no l'han posat al càrrec per tenir una sensibilitat especial cap al conflicte polític català. "L'independentisme hauria d'haver après la lliçó", va etzibar en el seu debut sobre la qüestió. Si a la Generalitat no li ha agradat el relleu d'Iceta i les seves derivades, el govern espanyol arriba a la cita enfadat amb Pere Aragonès per haver-se absentat de la conferència de presidents de divendres. "Avui els catalans lamentablement s'han quedat muts", va criticar la mateixa Rodríguez. La desconfiança és mútua.

Què se n'ha d'esperar, de la Bilateral d'avui? D'acords tangibles, més aviat pocs. La Generalitat portarà una llarga llista de demandes i negociarà amb l'Estat quines passen el filtre i quines no. És a dir, quines es deriven a altres comissions subsidiàries com la de Transferències, la d'Assumptes Econòmics o la d'Infraestructures per, allà sí, acabar de tancar qüestions concretes. Entre la llista de demandes catalanes, 56 traspassos pendents que ha detectat la Generalitat –avançats per l'ARA– com ara la Inspecció de Treball, la gestió de les beques universitàries –un dels acords que sembla més factible i que entraria en vigor el curs 2022-23–, Salvament Marítim o immobles de titularitat estatal. El Govern també vol parlar de deutes pendents com la disposició addicional tercera –que xifra en 3.800 milions–, d'infraestructures clau com l'aeroport i el port i de conflictes competencials com el que hi ha obert per la llei catalana que limita el preu del lloguer o la voluntat de la Generalitat de gestionar l'ingrés mínim vital. Vilagrà, que liderarà la delegació catalana flanquejada pel vicepresident Jordi Puigneró i el conseller d'Economia, Jaume Giró, deia fa uns dies que volien un "calendari de treball tancat". "Volem tots els traspassos pendents", resumia.

Fons europeus

Però res no és fàcil en les relacions entre executius. "Fins a l'últim minut negociant l'ordre del dia", expliquen fonts del Govern, que ja s'han emportat la primera decepció abans d'entrar per la porta del ministeri: l'Estat no vol tractar la cogestió dels fons europeus. És un toc d'atenció cap a la Generalitat per haver-se absentat de la conferència de presidents, en què sí que se'n va parlar. Des de la Generalitat asseguren que posaran el tema sobre la taula malgrat que la receptivitat de l'Estat no sembli la més idònia, i més quan hi haurà una reunió tècnica sobre el tema amb totes les autonomies aquest mateix dilluns al matí de manera telemàtica –Catalunya hi serà–. Aquest diumenge, en una entrevista amb Efe, Puigneró ja ha expressat la seva desconfiança cap al govern espanyol: "Amb l'Estat hem de cobrar al comptat, ja no val a crèdit".

El que segur que no s'abordarà en aquest fòrum és el conflicte polític, que es deixarà per a la taula de diàleg del 13 de setembre. És una demanda llargament plantejada per Esquerra, que vol separar clarament la taula de negociació en què es parlarà d'autogovern –la Bilateral– i la taula en què es parlarà del conflicte –la taula de diàleg–. Aquest segon espai de negociació aquest diumenge ha guanyat un nou detractor a les files de JxCat. L'alcaldessa de Girona i diputada al Parlament, Marta Madrenas, en declaracions a l'ACN l'ha donat per amortitzada i ha emplaçat l'independentisme a pensar ja en una "nova fórmula". D'aquí poc més d'un mes ja hi haurà activats els dos fòrums bilaterals entre el govern català i l'espanyol. Tots dos, de pronòstic incert.