El Govern no sap encara si derogarà la Llei de Memòria Democràtica

PalmaÉs el punt número 48 del total de 110 que conté l'acord de Govern entre el Partit Popular i Vox a les Balears, però ara encara no saben si es farà realitat: eliminar la Llei de Memòria Democràtica. Així ho ha reconegut aquest dimecres la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, en l'acte organitzat per l'associació Memòria Democràtica de Mallorca en commemoració del Dia Internacional contra les Desaparicions Forçades.

"En aquest moment no puc dir si la derogam o no la derogam, perquè és dins el marc d'un acord, però no s'ha xerrat", ha declarat davant les preguntes dels mitjans de comunicació. No obstant això, i tal com ha recordat, l'acord de govern estableix clarament: "Es derogarà la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears".

No obstant això, la consellera ha insistit que "les Balears són l'única comunitat que té dues lleis" i que "si se n'elimina una encara no s'ha xerrat, perquè no s'ha fet aquest seguiment de l'acord". "No em vull aventurar a dir què farem i què no", ha conclòs en aquest sentit. Sigui com sigui, Estarellas ha defensat que "la Llei de Fosses –una d'aquestes dues a les quals es referia– dona una cobertura molt àmplia del que vol fer aquest govern, que és aquesta part de recollir i reivindicar la part de memòria".

Així, i tal com el PP s'hi va comprometre en el seu programa electoral, la intenció del Govern és tirar endavant la Llei de Fosses. La consellera ha indicat que, una vegada acabi la fase actual –la quarta–, preveuen "mirar quins estudis es volen continuar impulsant, sempre d'acord amb estudis històrics i de la mà de les associacions". Entre altres coses, volen "fer un centre d'ADN, per tenir una base de dades", ha subratllat Estarellas. "Tots tenim dret a saber on són els nostres familiars", ha advertit.

"Una qüestió d'estat"

Per la seva banda, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha reclamat, en declaracions als mitjans, que la reparació d'aquests delictes sigui "una qüestió d'estat, que estigui al marge de colors polítics", i ha expressat rebuig contra la derogació de la Llei de Memòria Democràtica, fet que ha qualificat de "gravíssim". Amb tot, Oliver ha afirmat que tant aquesta com la Llei de Fosses són necessàries per garantir la recerca de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i que la reparació sigui completa.

Cal recordar que, segons les dades de Memòria de Mallorca, a l'illa hi ha prop de 2.500 víctimes amb resultat de mort, entre les quals més de 1.000 serien víctimes de desaparicions forçoses. A l'acte, en el qual també han participat nombrosos membres de l'anterior equip de govern, hi han pres part la jurista especialista en Memòria Democràtica i Justícia Transicional Catalina Moragues i el vicepresident de Memòria de Mallorca, Guillem Mir, que ha llegit una carta adreçada al seu padrí, una de les víctimes recuperades a Porreres. Com a cloenda, els assistents han fet un minut de silenci.