El Govern no ha llogat encara cap pis dels expropiats als grans tenidors

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge, encapçalada per Josep Marí, va fer públic el 3 de març l’inici del procés d’expropiació temporal de 56 habitatges de grans tenidors. L’anunci es va fer pràcticament dos anys després de l’entrada en vigor del Decret 36/2019, la norma que va obrir les portes a aquesta mesura. Els bancs i fons d’inversió que tinguessin cases buides durant un temps mínim de dos anys n’haurien de cedir obligatòriament l’ús a l’Executiu, que les faria servir per a lloguer social. Idò, de moment, cap d’aquests pisos s’ha llogat encara.A més, ja no són 56, sinó 25, perquè els grans tenidors ja n’han venut o llogat més de la meitat. 

Ara bé, el director general d’Habitatge, Eduard Robsy, espera que aquests habitatges es puguin adjudicar cap a final d’any, perquè ja han finalitzat les visites per preparar les actes prèvies d’ocupació. “Els tècnics de la Conselleria han visitat una per una les propietats. Han anat acompanyats pels propietaris o els seus representants, a més del batle o un regidor dels municipis on estan”, explica. “Es mantenen 25 pisos, però és possible que ens comuniquin que algun s’ha llogat o venut”, afegeix. Sigui com sigui, Robsy assenyala que “el tràmit següent serà l’ocupació” per part de les famílies que l’Ibavi designi. Sempre que no hi hagi imprevistos: “Entre aquesta passa i la següent poden ocórrer moltes coses, com que hi hagi nous recursos dels grans tenidors”, apunta el director general. 

De tota manera, Robsy destaca que “l’efecte important” de l’expropiació d’habitatges és “l’efecte didàctic” que té sobre els grans tenidors. “No em qued amb el nombre d’habitatges que s’aconseguiran amb l’expropiació, sinó amb el fet que una mesura com aquesta ha mobilitzat parc immobiliari que estava aturat”, comenta. 

El director general també remarca que s’han adquirit 44 pisos mitjançant el dret de tanteig i retracte, que fa possible que l’Executiu sigui el comprador prioritari a les operacions entre grans tenidors. A hores d’ara hi ha 13 habitatges llogats –es varen comprar a la Sareb– i per uns altres cinc s’ha fet un conveni amb l’IMAS. La resta de cases es destinaran a joves.

No és la primera vegada que el Govern comunica que l’ocupació d’habitatges expropiats a grans tenidors és imminent. El darrer anunci el va fer el portaveu de l’Executiu, Iago Negueruela, qui va dir després de la reunió del Consell de Govern del 5 de juliol que 26 pisos es farien servir “urgentment” i que calia disposar-ne “com més aviat millor, per atendre situacions de necessitat urgents”. Lluny d’aquesta data queden les manifestacions que el llavors conseller Marc Pons va fer al Parlament el 26 de març de 2019, quan assegurà que l’Executiu disposava de 1.039 habitatges cedits per grans tenidors per destinar-los a lloguer social. 

Més rapidesa

Per la seva banda, l’advocat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Víctor Cornell, lamenta que el procés d’expropiació s’hagi dilatat tant en el temps i considera que la Conselleria podria haver destinat més esforços a agilitzar l’ús d’aquests pisos. “Tenim una llei del 2018 que pot donar sortida a la manca d’habitatge, i un dels temes prioritaris eren els pisos tancats”, diu Cornell, qui critica que “s’hagi retardat l’aplicació de la llei al nivell administratiu. “Les passes per a l’expropiació es podrien fer immediatament perquè els terminis no venen marcats, llevat de les al·legacions”, continua. Segons Cornell, l’Executiu “ha retardat l’aplicació de la llei perquè els bancs poguessin donar sortida” al gran volum d’habitatges buits que hi havia fa tres anys. 

“Al començament varen dir que calia un reglament. Després, varen explicar que no hi havia suficients inspectors i que en sis mesos els tindrien. Més tard, encara no s’havia constituït la mesa d’expropiació i ara parlen del fet que la llei és garantista”, explica l’advocat, que està convençut que “no hi ha interès polític” i recorda que “encara no s’ha creat l’oficina d’assessorament en matèria d’habitatge” que contempla la llei. “Moltes persones no saben què han de fer quan se’ls acaba el contracte de lloguer o els volen desnonar”, diu.

La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, també considera necessari que “la llei d’habitatge s’apliqui amb contundència”. “La situació d’emergència en relació amb l’habitatge de Palma s’aprofundeix”, explica, a més de reclamar que “s’agilitzin els tràmits”. Truyol aporta una dada prou significativa: a Palma s’ha passat d’una mitjana de 38 desnonaments al mes durant el 2020 als 60 actuals. I les previsions són que la tendència es mantingui entre 50 i 60 desnonaments mensuals.

Unides Podem, el més crític

D’entre els partits del Pacte, Unides Podem és el que es mostra més crític amb el procés d’expropiació. “Es fan molts anuncis que després no es compleixen”, apunta el diputat morat Pablo Jiménez, qui hauria estat més partidari “d’una expropiació total en lloc de temporal”.

D’altra banda, el diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas Collet recorda que “les coses s’han de fer amb garanties” en parlar de la lentitud del procediment i destaca que allò important “és continuar de manera constant i agafar inèrcia”. “Si d’aquí a dos anys no es fa cap altra actuació, hi tornarà a haver pisos buits”, afegeix. 

Per últim, el diputat del PSIB Joan Ferrer considera que “la importància de la Llei d’habitatge és que s’estimuli els grans tenidors perquè no hi hagi pisos buits”. “Estam en un estat de dret i el procediment és garantista”, diu, a més de remarcar que “és una norma innovadora” que no s’havia aplicat enlloc mai.