Alfonso Rodríguez: “El Govern no pot utilitzar la migració com a arma política”

PalmaAssegura que encara li manca la batlia de Calvià i lamenta que alguns projectes hagin quedat pel camí amb el canvi de color polític. A Alfonso Rodríguez (Saragossa, 1964) li ha tocat exercir com a delegat del govern espanyol en un moment complex, marcat per la saturació turística, l’emergència habitacional i el rècord d’arribada de migrants a les Illes.

Enyorau la política municipal?

— Sí que es troba a faltar. Tenia un projecte per continuar quatre anys i moltes coses enllestides.

Un dels temes més candents ara mateix és la migració. Es pot xerrar de crisi migratòria a les Balears?

— Espanya rep un nombre de migrants molt elevat, i les Canàries i Ceuta estan en un moment complicat. A les Balears tenim un increment important respecte de l’any passat: a finals d’agost hi havia els mateixos números que tot el 2023. La immigració s’ha de concebre com un tema humanitari, però també hem de lluitar contra les màfies que trafiquen amb persones i que tenen un enriquiment menyspreable.

Feijóo ha acusat Sánchez de generar un efecte crida. Quina és la política migratòria del govern espanyol?

— Gairebé el 15% del mercat laboral d’Espanya està integrat per població que ve de fora i que necessitam. Moltes vegades es tracta de feines dures i no ben retribuïdes. El que no podem tenir és un doble discurs. D’una banda, el PP diu que hi ha un efecte crida, quan el president va a països d’origen per regularitzar la immigració amb ofertes de feina. Però, si no ho fa, diu que no hi ha política migratòria en origen. Si rebem els migrants, el PP diu que no s’ha de fer. Però cal que la migració sigui regular. I els menors no acompanyats han de tenir un futur i una acollida –això és responsabilitat del Govern i els consells.

Govern i consells acusen el govern espanyol de desentendre’s.

— El Govern i els consells cerquen confrontació, sigui el tema que sigui. Però no haurien d’utilitzar la migració com a arma política. En el cas dels menors no acompanyats, hi ha una proposta del govern d’Espanya per tractar-ho com un tema de país i modificar l’article 35 de la llei d’estrangeria –quan una comunitat tingui una pressió d’un 150% superior a les places de què disposa, la resta acollirien de manera solidària els menors no acompanyats. Però el PP i la ultradreta ho han bloquejat. Això parla clarament que preval en ells la voluntat de desgastar el govern de Sánchez.

Entén el posicionament del Govern, per al qual suposa un esforç acceptar deu infants d’aquest repartiment?

— Hi ha un pes evident de Vox en les polítiques del PP. La ultradreta ha romput els acords amb el PP per l’acollida de migrants. I justament continua governant amb el PP en el Consell de Mallorca, l’administració competent en l’acollida de menors. Els discursos d’ultradreta estenen la sensació d’odi. 6.000 menors en un país de 45 milions d’habitants i no podem acollir-los?

Què cal fer perquè no s’estenguin les idees racistes i xenòfobes?

— Cal combatre les idees xenòfobes, les quals, a més a més, tenen una arrel d’odi a la pobresa. Cal fer veure una oportunitat en la migració, perquè Espanya necessita treballadors. Hi ha queixes sobre la necessitat de permisos a l’Oficina d’Estrangeria. El volum és molt important. Si hi ha persones que cerquen feina i comunitats que necessiten treballadors, per què no som capaços de relacionar-ho de manera digna?

Com valorau la disposició del Govern a abaixar impostos a policies nacionals i guàrdies civils?

— Hi ha un anunci de predisposició, però no sabem com es concretarà ni què suposarà per a policies i guàrdies civils, si és que es concreta. És fonamental intentar millorar les condicions de les places que l’Administració de l’Estat atorga a les Balears. I cal solucionar els problemes d’habitatge. Els entrebancs per cobrir places de l’Administració no sé si s’arreglaran amb una rebaixa de la part autonòmica de l’IRPF, que pot suposar uns 60, 70 o 80 euros a l’any.

Entén les crítiques de les institucions illenques al finançament singular de Catalunya? El REB és suficient?

— El finançament del govern d’Espanya ha crescut els darrers sis anys de manera clara a les Illes, amb un augment superior al 60% respecte dels anys de Rajoy. El 2025 s’han previst prop de 3.000 milions d’euros, amb un augment del 7,8% de l’aportació inicial de l’Estat per al pressupost de 2025, més la liquidació pressupostària de 2023. Tindrem més de 4.000 milions d’euros de l’Estat a les Illes. Això demostra la preocupació del govern espanyol per reconèixer una singularitat a les Balears –també el REB, el règim fiscal i el factor d’insularitat–, que haurien de considerar que s’obre una oportunitat per avançar en la millora del finançament. D’altra banda, no té gaire sentit dir que el finançament no és suficient i que s’abaixin impostos a qui més té.

Veu possible una reforma del sistema de finançament aquesta legislatura?

— S’obre una oportunitat i hauríem d’aprofitar-la. Però el PP ha fet una crida als presidents autonòmics per dir ‘no’ en bloc i rebutjar una possible modificació del sistema de finançament, derivada d’un acord amb Catalunya.

Hi ha un clam social contra la saturació i la turistificació. Quin ha de ser el paper del govern espanyol davant d’aquest problema?

— Les competències de turisme estan transferides a les comunitats. Hi ha destinacions, com les Balears, on el sector turístic ha deixat de generar benestar, amb conseqüències indesitjades, com l’encariment de l’habitatge i de molts productes. Es dificulta la vida dels residents i no es genera cohesió social. La indústria turística ha de retornar a l’entorn allò que li ofereix. I això es fa amb cohesió i feines de més qualitat. No és el turisme, sinó un mal enfocament de la indústria turística, que és necessària a les Balears i que cal protegir. Però hem de posar límits. La dreta diu ara que se n’han de posar, però mentre que es crea una espècie de fòrum social per parlar-ne, d’altra banda, es legalitzen habitatges en rústic, amb més pressió, i s’intenta ampliar el port de Palma.

Què pensau de la possibilitat de limitar la compra d’habitatges per part d’estrangers no residents?

— Amb la transposició de les directives europees, és molt complicat que es permeti prohibir un segon habitatge a un ciutadà europeu, quan hi ha llibertat de moviment i de mercat. Ara bé, pensar en certes limitacions quant a volum del fet turístic és important.

Com plantejar una limitació de volum sense cap mena de control autonòmic de les portes d’entrada a les Illes, com els ports i els aeroports?

— No crec que una cogestió sigui factible en aquests moments malgrat que, en el fons, no és una idea forassenyada. Si vols acostar al territori la gestió dels serveis públics, l’aeroport és important.

Hi ha hagut reconversions a altres indrets de l’Estat. Veis factible una reconversió econòmica a les Illes?

— Es parla molt de canvi de model i d’una reconversió de l’activitat econòmica per no dependre excessivament del turisme. Però gairebé ningú no concreta alternatives. La nostra realitat territorial ens limita molt. L’alternativa pot anar lligada al fet turístic en clau mediambiental. Hi ha una economia blava, una economia de la gestió dels residus i de l’eficiència energètica a desenvolupar, una sèrie de nínxols d’activitat que, ben desenvolupats, poden redundar en una millor economia turística.