El Govern només manté la Llei de memòria sobre el paper

PalmaEl Parlament no va derogar la Llei de memòria quan es va votar el 17 de desembre, però el Govern del PP no ha aplicat degudament aquesta norma des que va començar la legislatura l’estiu de 2023. L’Executiu sempre ha deixat clar que només estava disposat a tirar endavant la Llei de fosses i els populars no varen tenir problema a pactar amb Vox la derogació de la de memòria a canvi de la investidura de Marga Prohens. Ara, el canvi de guió de darrera hora i l’acord del PP amb l’esquerra han fet que sobrevisqui. Però entitats i partits reclamen que la Llei de memòria no només hi continuï al paper, sinó que s’apliqui i es desenvolupi com cal.

“No l’han derogada, però ni la complien ni tenen intenció de desenvolupar-la”, lamenta la portaveu de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver. L’entitat ha reclamat una reunió amb Prohens en tres ocasions, però encara no hi ha hagut cap trobada amb la presidenta. “No tenen gens d’estima per la memòria democràtica, i això que la llei es va aprovar amb esmenes del PP incorporades. També hi ha hagut batles populars que s’han implicat en temes de memòria, però finalment l’han feta servir [la llei] com a moneda de canvi”, afegeix.

Manca d’activitat

La manca d’actuacions és ampla. La comissió tècnica de Memòria només s’ha reunit una vegada aquesta legislatura –el mateix passa amb la de fosses, malgrat que forma part de la llei que el Govern volia mantenir i que s’ha de començar a treballar en el V Pla de fosses. Oliver recorda que la passada legislatura hi va haver una setantena de reunions per tirar endavant iniciatives. “Per això eren tan efectives, perquè els experts i les entitats les activaven”, diu. Tampoc no es col·loquen les pedres de la memòria que s’havien posat en marxa la legislatura passada, ni es treballa en el cens i la retirada de simbologia franquista. Els familiars dels represaliats no reben informació sobre els serveis que tenen al seu abast, entre els quals hi ha l’atenció psicològica i l’assessorament jurídic, ni se’ls entrega el certificat de víctima.

“Potser haurem de començar a tocar la porta de la Fiscalia i indicar que no es compleix la legalitat”, assenyala Oliver, qui recorda que, gràcies a la Llei de memòria estatal hi ha fiscalies especialitzades en memòria democràtica i drets humans a les comunitats autònomes. Un altre àmbit paralitzat és l’educatiu: l’anterior legislatura es va fer una unitat didàctica i una prova per dur teatre relacionat amb la memòria a les escoles i no se sap si es faran servir. “Quan demanes no contesten. No hi ha una comunicació directa”, critica Oliver, a més d’apuntar que els familiars que contacten amb qüestions relacionades amb la identificació de l’ADN són “derivats a l’empresa [que s’encarrega d’obrir les fosses]”, quan se n’hauria d’encarregar el Govern. A més, queda pendent inaugurar el columbari on hi seran les restes d’unes 200 víctimes que no s’han pogut identificar i d’altres, com Aurora Picornell, els familiars de les quals volen que hi siguin.

Per part del Govern, la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Xisca Ramis –s’encarrega de l’àrea de memòria–, reconeix que no hi ha hagut agilitat per reunir les comissions. “És cert que tot estava fet. S’estava executant el IV Pla de fosses, s’havien fet estudis i potser no era necessari reunir-se tantes vegades”, comenta. Sobre el fet que aquesta legislatura no s’ha lliurat cap certificat a les víctimes del franquisme, en responsabilitza els familiars per no haver-ho sol·licitat, mentre que Memòria de Mallorca remarca la manca d’informació que tenen aquestes persones per part de l’Executiu. “Si no saben que això hi és, com ho demanaran?”, pregunta Oliver.

Quant a la simbologia franquista, Ramis es limita a dir que “si el catàleg del cens hi és” –efectivament, el cens, que és com es denomina, existeix des que es va posar en marxa la Llei de memòria–, el Govern “farà com fins ara”. Però la directora general no determina què implica fer “com fins ara” i també es mostra molesta davant la insistència de l’ARA Balears perquè ho esclareixi. “Si m’has de demanar tot això...”, lamenta.

Tampoc no s’estan col·locant el més d’un centenar de pedres de la memòria que es varen encomanar la legislatura passada. “Ells diuen que l’empresa és lenta, però, si no estàs al damunt i no dones les dades certificades, tot és més lent”, diu Oliver. En canvi, Ramis torna a argumentar que el Govern “està pendent de les famílies”.

“El PP no ha complit amb la Llei de memòria democràtica”, critica el diputat del PSIB Omar Lamin, qui recorda que els populars permeten que hi hagi “un president del parlament ultra, imputat per delicte d’odi”. “Han d’implementar i desenvolupar una llei vigent, que no ha estat derogada”, afegeix, i reclama que les comissions “es respectin com a espais de decisions”. La diputada de MÉS per Mallorca Maria Ramon assenyala que, una vegada que s’ha mantingut la Llei de memòria, “toca que el Govern la compleixi”. “Ho ha de fer de la mà de les entitats memorialistes, que són les que han treballat per recuperar el record d’aquestes víctimes”.